Pensament i acció
Això de les actituds (lingüístiques), ¿de què va?
01-10-2009
Autors
Llorenç Comajoan i Eva Gomàriz
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
És final de curs i dues mestres són a la sala de professors d’una escola. Estan fent temps mentre esperen que la resta de companys arribin a l’última reunió de l’any...
—Uf, quina sort, que ja s’acaba el curs. Un cop més, n’hem sortit vives. ¿Quin curs t’ha tocat l’any que ve?
—Sisè de primària. Estic contenta, perquè no l’he fet mai i a sisè, ja no són tan petits.
—Sí, no està malament. És un bon curs per veure fins on arriben els nostres nois i noies al final de primària. Esperem que a secundària la cosa continuï igual de bé. Amb el canvi d’edat, d’escola i d’amics, tot canvia. Tot depèn del plan que portin...
—Sí, tot és una qüestió d’actituds.
—Actituds, actituds... Tothom en parla, ¿però tu creus que és tan important, això de les actituds?
—Ostres, no em diguis que no saps de què van... Si el currículum en va ple!
—¿El currículum?
—Sí, mira, surt pertot arreu —apunta a la pantalla de l’ordinador—. Aquí, en la definició de les competències bàsiques, diu: «La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment...». (1)
—Sí, d’acord, jo també ho he llegit moltes vegades, però continuo sense saber què són les actituds...
—A veure... l’any passat vaig anar a una sessió que feien a la Universitat de Vic sobre les actituds i, si no recordo malament, ens van explicar que el concepte actitud s’usa des de temps de Plató i Darwin i en camps tan amplis com la psicologia, la sociologia i la lingüística...
—Plató i Darwin! Que interessant... ¿I a què es refereix?
—Doncs té a veure amb les predisposicions que tenim les persones cap a les coses.
—És a dir, ¿si una cosa m’agrada o no?
—Més o menys, perquè com bé saps, no tot és blanc o negre, ¿oi? Doncs el mateix passa amb les actituds, que poden ser favorables, neutres o desfavorables.
—D’acord.
—El que passa és que en les actituds, a més del component emocional, que has esmentat, hi ha també el cognitiu i el comportamental. (2)
—Un exemple, si us plau!
—Per exemple... parlem de la teva actitud cap al futbol.
—Cooooooopa, lliiiiiga i champions!
—Hahaha! Ja veig que bàsicament tens una actitud favorable cap al futbol i un equip concret. Això vol dir que tens una predisposició positiva cap a l’esport i aquest equip. O sigui, que des d’un punt de vista emocional et sents lligada a l’esport i l’equip, tens sentiments d’emoció, eufòria, quan vas a un partit; des d’un punt de vista cognitiu, penses que l’esport és un fet cultural important, i, finalment, des d’un punt de vista comportamental, a més a més, quan cal et desplaces fins a Barcelona per anar a veure un partit o fins i tot te’n vas a l’estranger. Ja veus, tens els tres components de les actituds.
—Entesos, però... ¿què té a veure això amb el que jo ensenyo?
—Doncs és molt fàcil. Hi té a veure de dues maneres. D’una banda, perquè cada vegada hi ha més estudis que relacionen l’aprenentatge amb les actituds i la motivació, per això ho recull també el currículum ¿o et penses que els que escriuen el currículum no saben de què va això? (3) D’altra banda, perquè encara que tu no te n’adonis, a l’aula fomentes certes actituds. (4)
—¿Com?
—Doncs per la teva manera d’actuar, els comentaris que fas, la manera com tractes alguns alumnes i els altres...
—Ja, hem de ser un exemple de comportament social...
—Però no només això... Mira, una àrea on és evident la importància de les actituds és en la de llengües —torna a assenyalar el document del nou currículum, en l’annex 2—. De fet, és una de les àrees on es parla més d’actituds. Com ja saps, el currículum tradicionalment ha marcat que l’objectiu de l’educació primària en l’àrea de llengües és dominar el català i el castellà i conèixer una llengua estrangera, però a més a més, hi diu: «Una segona competència, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè les nenes i els nens puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Aquests continguts també tenen relació amb les altres àrees curriculars, però en l’ensenyament de les llengües tenen unes implicacions més específiques. En concret, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorar-les, saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre».
—Caram, em sonava que això de les actituds era en el currículum però no sabia que hi tingués tant de protagonisme.
—Sí, abans, en el currículum anterior no hi tenia tant de pes, però ara sí, cosa que s’entén perquè ara tenim molta més diversitat a l’aula.
—Sí, ja ho veig. Però si surt tant al currículum és probable que acabi sent paper mullat! Hahahaha!
—Això dependrà de nosaltres! Només cal que tinguem en compte que les actituds cada cop apareixen com a factors més importants en qüestions lingüístiques.
—Atura’t un moment. ¿Vols dir que l’actitud et predisposa a parlar una llengua?
—Moooooooooolt bé. Segons la sessió de què et parlava, no hi ha una relació del tot directa, però les actituds hi intervenen més del que ens sembla. (5)
—M’hi hauré d’apuntar jo també, a una sessió d’aquest tipus...
—De moment, em sembla que ho tens complicat. Si de cas, et passo els correus electrònics dels professors i tu mateixa...
—Continua fent-me’n cinc cèntims, doncs!
—La idea és que la teva actitud cap a una llengua està relacionada amb factors importants que et predisposen a aprendre i fer servir una llengua o no, perquè l’actitud també està relacionada amb el contacte que tens amb la gent, la visió de la cultura que s’associa amb la llengua i l’esforç que poses a aprendre la llengua.
—Ja veig per on vas. Evidentment això deu tenir alguna cosa a veure amb els nouvinguts. Sempre acabem parlant del mateix!
—Lògicament. És natural que en parlem, ja que l’impacte de l’arribada de tants nens i nenes d’altres cultures és molt gran.
—Ara em diràs que les actituds i els nouvinguts estan relacionats. Potser sí que és veritat que alguns nois i noies d’algunes cultures no tenen, com t’ho diria, gaire bona actitud a l’hora d’aprendre el català...
—No siguis tan políticament correcta! Sovint es diu que els alumnes llatinoamericans tenen una actitud negativa cap al català perquè ja saben castellà, però això no és ben bé veritat, ja que depèn molt d’altres factors.
—¿Què vols dir?
—Doncs que usin o no la llengua depèn de la família, de la llengua que parlen a casa i que han sentit des de sempre, de la feina dels pares, dels nivells socioeconòmic i cultural, del que senten a dir sobre el català, de la llengua d’escolarització, dels anys que fa que van arribar aquí... (6)
—M’has convençut. ¿Em passes els correus electrònics de què em parlaves?
—Sí, apunta: llorenc.comajoan@uvic.cat i egomariz@ub.edu.
—I abans que no arribi tothom... si vull incorporar algun tema d’actituds a la classe de llengua, ¿puc fer servir algun material?
—Sí, ja n’hi ha alguns: sobretot llibres d’activitats sobre diversitat lingüística pensats per a l’alumnat de primària i secundària, (7) però encara cal fer molta més feina. O sigui, que si t’avorreixes aquest estiu... ja ho saps!
—Doncs parlaré amb ells i em posaré les piles!
—Molt ben fet! Mentrestant, però, pots llegir alguns articles... De fet, a l’agenda tinc apuntada la llista d’alguns dels articles que ens van dir que eren més importants... —Li passa l’agenda oberta.
—Moltes gràcies!
—Vinga, que ja comença la reunió. Si no ens veiem, bon estiu i bona actitud!
NOTES
1. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. GENERALITAT DE CATALUNYA. Currículum de primària (2007). http://www.xtec.cat/edubib ultilingual Matters. MALLART, J. (2009). «Fonamentació didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües» a Revista Catalana de Pedagogia, 6, pàg. 105-109.
3. PINTRICH, P.; SCHUNK, D. (2006). Motivación en contextos educativos: Teoría, investigación y aplicaciones. Madrid: Pearson.
4. CARBONELL, F. (2006). L’acollida. Vic: Eumo. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL. (2008). Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica. Terrassa: Consell Comarcal del Vallès Occidental. En línia: http://www.ccvoc.org/ccvoc2/recursos/recursos/manual_prejudicis_rumors_.pdf.
5. DÖRNYEI, Z. (2008). Estratègies de motivació a l’aula. Barcelona: Editorial UOC. DÖRNYEI, Z. (2001). Teaching and researching motivation. Nova York: Pearson.
6. GOMÀRIZ, E.; I COMAJOAN, L. (2008). «Language attitudes toward Catalan, Spanish, and English: relationship between language attitude, competence, and immigrant status». 17 Sociolinguistics Symposium. Amsterdam, 3-5 de abril de 2008. Comajoan, L., i Gomàriz, E. (2007) «Actituds lingüístiques entre l’alumnat autòcton i nouvingut a la ciutat de Vic i repercussions en els usos interpersonals». XV Col.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 19 de novembre de 2007. HUGUET, À: JANÉS, J. (2005). «Niños inmigrantes en sociedades bilingües. Las actitudes ante las lenguas por parte de los escolares recién llegados a Cataluña». Cultura y Eduación, 17 (4), pàg. 309-312. HUGUET, À.; GONZÁLEZ, A. (2004). Actitudes lingüísticas, lengua familiar y enseñanza de la lengua minoritaria. Barcelona: Horsori Editorial. [Cuadernos para el análisis; 16]. HUGUET, Á.; LLURDA, E. (2001). «Language attitudes of school children in two Catalan/Spanish bilingual communities». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 4 (4), pàg. 267-282. LASAGABASTER, D. (2003). Trilinguismo en la enseñanza, Actitudes hacia la lengua minoritaria, la mayoritaria y la extranjera. Lleida: Milenio. LASAGABASTER, D.; HUGUET, À. (2007) Multilingualism in European Bilingual Contexts. Language use and attitudes. Clevedon: Multilingual Matters.
7. BARRIERAS, M. [et al.] (2000). Quadern ESO de la diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL. (2009). Material didàctic complementari a l’exposició itinerant per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat. En línia: http://www.migracat.cat/document/800f0e4c59bf4b6.pdf. GELA (2003). La carpeta de la diversitat lingüística: educació primària, 1r cicle., 2n cicle, 3r cicle. Barcelona: Octaedro. JUNYENT, M. C. (1999). La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Octaedro. PRUNÉS, A.; PÉREZ, M.; GONZÁLEZ, A.; FELIP, L. (2008). Waramurungundi: la sostenibilitat i la diversitat lingüístiques a l’aula. Barcelona: Rosa Sensat. VILÀ, R. (2007). Comunicación intercultural: materiales para secundaria. Madrid: Narcea.
Llorenç Comajoan és professor del Departament de Filologia de la Universitat de Vic.
Eva Gomàriz Auró és estudiant de doctorat a la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la mateixa universitat.
Tags:
Comparteix
