El document Recomanacions al Govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa a polítiques de foment del català entre la joventut, elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana, pretén donar resposta a les recerques del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Secretaria de Política Lingüística, i s’hi estableixen algunes de les problemàtiques identificades principalment amb l’ús del català entre els joves. Un dels problemes principals és que els joves “són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, i són els que menys el fan servir” i que “en l’àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya i amb una forta influència donada la seva centralitat i ‘capitalitat’, l’ús del català per part dels joves és molt més baix i clarament minoritari (26 %)”. Aquestes recerques també conclouen que en els encontres socials “la tendència és usar el castellà en el primer moment de contacte i amb els castellanoparlants”, que “el percentatge de l’assoliment de la competència de l’expressió oral al final del primer cicle de l’ESO no és pas general (65 %), com tampoc no ho és l’expressió escrita (50 %)” i que “la competència lingüística que s’adquireix a l’escola i la competència necessària per tal d’utilitzar una llengua amb normalitat a la vida quotidiana no es corresponen”. El catedràtic de lingüística general i membre del Consell Albert Bastardas contextualitza aquestes dades: “El volum general d’ús del català no depèn només del grau de coneixement que en tinguin les persones. A la Catalunya actual la societat es compon d’individus que tenen llengües inicials diferents, i el castellà és actualment l’idioma majoritari en aquesta funció. A causa de les grans migracions del segle passat i de les més recents, en conjunt el castellà ha passat per davant del català com a llengua de les famílies. Això, però, no vol pas dir que la població d’origen catalanoparlant hagi abandonat l’ús habitual de la seva llengua ni que no hi hagi població d’altres orígens que adopti el català com a llengua habitual i dels seus fills. El que passa és que les estadístiques reflecteixen els canvis en el conjunt de la població resident a Catalunya, que ha estat extraordinàriament modificada per aquests desplaçaments massius.”
Consells per incrementar-ne l’ús
En el document elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana, aquest organisme reclama al Govern que actuï sobre el canvi dels comportaments lingüístics dels adolescents i els joves actuals, ja que l’ús del català com a llengua més habitual de comunicació ha de ser avui “un objectiu irrenunciable”. Segons l’informe, els hàbits d’ús actuals s’han de considerar com a “matèria urgent de reflexió i d’intervenció”, ja que no tan sols dificulten la imprescindible pràctica del català sinó que determinen diàriament en milers de casos que sigui finalment el castellà l’idioma que ocupi la funció intergrupal a Catalunya. Per això, el Consell recomana la promoció del català com a llengua comuna de comunicació i de cohesió social es procedeixi d’on es procedeix, tot respectant els diferents idiomes d’origen. Per aconseguir aquest objectiu, l’informe proposa al govern promoure “un programa nacional integrat que, amb la participació sinèrgica de campanyes mediàtiques, debats a la premsa, ràdio i televisió, documents audiovisuals i webs informatius a Internet, i discussions i accions als centres escolars i entitats socials, porti intel·ligentment a la consciència l’ús anòmal actual i impulsi legítimament el canvi dels hàbits lingüístics actuals favorables encara a l’ús intergrupal del castellà”.
Segons Bastardas, “hi ha un repte clar i és el d’augmentar l’ús del català en les relacions intergrupals, és a dir, en aquells contactes entre les persones d’un i altre origen lingüístic. Aquí encara hi predomina innecessàriament l’ús del castellà, quan el català hi podria ja ser adoptat si els interlocutors d’aquest origen lingüístic no evitessin tan sovint que els d’altres orígens puguin usar-hi el català”. En aquest sentit, una de les recomanacions del Consell Social és instaurar una nova norma general en l’ús de la llengua: “persona en edat escolar o jove” equival allengua catalana. Aquesta idea hauria de servir per despertar la població que ignora que tots els infants s’han escolaritzat en els darrers anys en català i que, per tant, l’entenen i el parlen. D’aquesta manera, conclou l’informe, “s’estendria l’hàbit de parlar en català a tots els infants i joves, si més no per part de les persones que tenen aquesta llengua com a habitual”. Aquesta proposta, a més, impediria que els esforços del sistema escolar es tornessin inútils, ja que ara molts nois que no parlen català a casa es queden molt sovint sense la possibilitat de parlar-lo perquè al carrer se’ls adrecen en castellà.
El català a l’enseyament
Pel que fa a l’ensenyament, el Consell fa recomanacions per millorar els índexs de competència oral a primària i a l’ESO. En aquest sentit, Bastardas subratlla que “el fet que a l’escola els individus de llengua inicial no catalana puguin aprendre i fer servir el català com a idioma formal d’escolarització no significa que de forma automàtica adoptin aquesta llengua per a altres usos socials, especialment els informals i quotidians”. Per això, a part de defensar el català com a llengua vehicular a escoles i instituts, el consell aposta per mesures perquè els alumnes castellanoparlants puguin “llançar-se socialment a parlar en català” com, per exemple, “l’experimentació de nous formats de classe, l’organització d’activitats en què els alumnes tenen la responsabilitat d’ensenyar determinats continguts a altres de nivells inferiors –tot prenent el rol de mestre–, la participació de monitors o dinamitzadors lingüístics al pati que ajudin a desenvolupar l’ús del català en les activitats lúdiques i informals, la utilització del teatre fet pels alumnes mateixos, la producció de materials audiovisuals pensats i protagonitzats per ells mateixos o bé la promoció d’activitats extraescolars variades en què el català sigui la llengua usada”.
També per promoure l’ús del català entre el jovent que té el castellà com a llengua d’ús habitual es llança aquesta proposta: un gran programa nacional de promoció de les activitats esportives i de lleure en què el català sigui l’idioma troncal habitual i, d’aquesta manera, ajudi aquests joves a identificar aquests àmbits com a apropiats també per a l’ús del català. El document aconsella aquesta mesura perquè “sense aquesta presència quotidiana i habitual del català en els seus contextos socials més informals, la llengua pot ser vista com una altra cosa escolar inútil i fins i tot ‘imposada’, sense traducció ni impacte en comportaments reals”.
Més enllà de mesures concretes, l’estudi aposta per lluitar contra tòpics, com per exemple que la comunitat d’origen catalanoparlant és “la representació excessivament “minoritarista” que es fa d’ella mateixa aquesta comunitat”. En aquest sentit, s’insta el Govern a introduir amb força en el discurs públic que el català no és cap llengua ‘minoritària’ en el marc europeu si es compara amb altres comunitats semblants com la sueca, la noruega, la danesa, la neerlandesa, etc. Difondre aquesta idea hauria de servir per fer entendre, segons aquest document, que el català no ha de deixar de tenir els mateixos drets que tenen aquestes altres col·lectivitats europees, encara que puguin tenir diferents formes d’estructuració política com, per exemple, un estat propi.
Bastardas assegura que el futur del català dependrà de com es facin les coses ara. Remarca que “el punt de partida no és fàcil, però tampoc no vol dir que no ens en puguem sortir”, i augura que “si hi ha intel·ligència i efectivitat en els poders públics i alhora fraternitat i comprensió entre les poblacions, el català pot anar avançant en les funcions que li corresponen legítimament a Catalunya i, per tant, tenir un futur estable no pas diferent del d’altres comunitats lingüístiques de talla semblant”. Ò
El català, també a Internet i als mitjans
Internet s’ha convertit en l’eina de referència per a la joventut gràcies a la possibilitat d’accés a webs d’arreu del món. Per això, el Consell insta el Govern a vetllar perquè el català tingui a la xarxa la presència adequada i s’hi puguin trobar “continguts i materials atractius, interessants i útils, que facin que no hagi d’anar a cercar-los necessàriament a webs en altres llengües”. En aquest sentit, també recomana a l’executiu que “vigoritzi al màxim el domini .cat i que s’hi incloguin les comunitats internacionals de més acceptació (com ara YouTube, Facebook, etc.), que haurien de trobar-s’hi disponibles en català”. I no només a la xarxa: el consell adverteix que “les autoritats catalanes haurien d’aconseguir que en els nous canals de TDT –tant generalistes com especialitzats– el català hi tingués una presència majoritària, i que el màxim de continguts catalans es trobessin disponibles ‘a la carta’ en la televisió IP per Internet”. La premsa tampoc no hauria de quedar enrere segons aquestes recomanacions: “Igualment caldria trobar les solucions adequades per augmentar la presència de publicacions periòdiques en català en els quioscos, especialment adreçades al públic adolescent i juvenil. A més, també caldria corregir l’escandalosa poca presència del català en els diaris gratuïts metropolitans sufragats per la publicitat –molt sovint institucional– que es reparteixen quotidianament”.
Ampliar...
