Pensament i acció
Cal ajustar l'horari escolar a l'horari laboral?
01-11-2008
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. La saviesa dels arbres. Número 454
Cada any en determinades èpoques es posa de manifest un desajustament que, per causa de la complexitat dels sistemes familiar i laboral que funcionen dins la societat urbana actual, s'ha anat convertint de mica en mica en un veritable problema. Des de sempre el fet que les classes abans que majoria de pares i mares no comencin les vacances ha estat un contratemps que les famílies han procurat de resoldre internament com han pogut. És evident que el contratemps afecta especialment les famílies que tenen fills que, per l'edat, no es poden deixar sols a casa, que són moltes. I, com a conseqüència, també és evident que es tracta d'un tema important, perquè incideix directament sobre el funcionament ordinari de moltes famílies.
Des de fa uns quants anys aquest conflicte de calendari ha traspassat l'àmbit familiar i ha esdevingut un tema important de controvèrsia. De manera recurrent cap al mes de juny salta als mitjans de comunicació i es converteix en un tema de debat; el debat s'apaivaga a finals de juliol i durant l'agost, i sovint es reprèn durant el setembre.
Tractat com a tema de debat i de controvèrsia, el problema s'ha presentat com un enfrontament, a dos bàndols, entre els interessos de l'estament docent i esls interessos de les famílies, de manera que gairebé sempre el nucli del problema s'ha polaritzat en la durada de les vacances dels mestres. El resultat és que els mestres se senten agredits i es defensen raonadament argumentant que la funció principal de l'educació escolar no té res a veure amb un aparcament de canalla.
El més greu, però, és que els responsables polítics en l'ambit de l'educació estan actuant com si realment la durada de les vacances dels mestres fos la causa del problema. Per tal d'intentar tallar l'enfrotament entre famílies i docents, i evitar que la controvèrsia es descontroli, els responsables polítics estan introduint retocs en el calendari escolar que no satisfan cap de les dues parts i que tampoc no solucionen el problema.
Des del nostre punt de vista, la qüestió principal és que el problema està mal plantejat i que la solució no passa per modificar i apedaçar e calendari escolar. En primer lloc, i com a raó més entenedora, perquè els mestres no tenen vacances durant tot el temps que no hi ha classe a les escoles -per bé que la societat, en general, sí que s'ho pensa. I, en segon lloc, perquè el problema no rau, ni de bon tros, en un enfrontament d'interessos a dos bàndols. Per això, tampoc no es pot resoldre actuant a la lleugera, com sembla que s'ha fet fins ara.
En realitat, la solució s'ha d'obtenir després d'una anàlisi en profunditat que tingui en compte, com a mínim, que la transcendència social del problema va molt més enllà de l'escola, que l'organització laboral complexa del món modern repercuteix directament sobre les famílies i que actualment existeixen diferents tipus d'estructura familiar. A partir d'aquí segurament es veurà que l'atenció dels infants dins i fora de la família no és simplement una qüestió d'horari escolar i aparcament de canalla, sinó que s'ha de tractar d'una manera global que tingui en compte: a) que un any dura dotze mesos i que cada dia té vint-i-quatre hores; b) que al llarg de dotze mesos i de totes les hores del dia sempre hi haurà famílies que treballen -i és bo que sigui així-; c) que l'escola i els mestres tenen unes funcions específiques i d'abast restringit; d) que les vacances són un dret adquirit amb molt d'esforç per la societat moderna; e) que els infants tenen el dret a ser atesos durant otes les hores del dia; f) que la societat ha der crear una estructura nova i adequada a la vida actual que permeti resoldre el desajustament entre la diversitat d'horaris laborals i les necessitats d'atenció continuada dels infants, g) que segurament la missió fonamental d'un polític és contribuir a fer que la societat trobi i organitzi els sistemes més apropiats per al seu funcionament ordinari.
Tags:
Comparteix
