Pensament i acció
Construint la pròpia experiència
01-12-2009
Autor
Aloma Cuiné Comas
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
La meva tercera i última experiència com a mestra de pràctiques va començar el 8 de gener de 2009 a l’escola CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta, Osona. Viuria aquesta experiència al grup classe de quart d’educació primària, “la classe dels gossos”.
Principalment, la meva tasca a l’escola era dissenyar, confeccionar i portar a terme una unitat didàctica de llengua catalana i literatura, l’àrea que havia escollit des de la Universitat de Vic. Quan vaig arribar a l’escola, el tutor del grup, Toni Comajoan, i els alumnes havien començat un projecte titulat “Postals de Catalunya”, que pertanyia a l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural i que responia a l’estudi de les comarques de Catalunya.
La idea inicial era fer un viatge virtual a través de cartes i postals d’arreu del país. Per aconseguir-ho, se’ls va acudir d'enviar una carta a uns quants diaris (Avui, La Vanguardia, Regió 7, El 9 Nou, El Punt...) demanant a la gent si els podien fer arribar postals del seu poble o ciutat i explicar una mica com era. Uns dies més tard van començar a rebre postals de tota Catalunya –sobretot de les comarques de costa–, a partir de les quals, amb l’ajuda d’un dossier preparat pel mestre, van treballar les comarques.
Tot i que la meva unitat didàctica havia de ser de llengua catalana, el tutor em va proposar si volia continuar el projecte fent una segona part vinculada a l’àrea que em corresponia. La idea em va agradar molt, tot i que d’entrada em feia molt respecte: hi havia molta feina per fer i relativament poc temps per fer-la, perquè es volia presentar el projecte al concurs Baldiri Reixac de la Fundació Lluís Carulla el mes de febrer i, per tant, calia dedicar-hi un nombre molt important d’hores, dins i fora de l’aula. Tenint en compte que tant el tutor com jo ens hi vam engrescar molt, s’havia de començar a lligar els fils entre la primera i la segona part del projecte.
La meva aportació, doncs, va ser la segona part del projecte, que vam anomenar “Postals de Sant Julià”. Volíem que, a través de textos elaborats pels nens i les nenes de la classe, s’expliqués el poble de Sant Julià de Vilatorta a tothom qui havia enviat cartes i postals.
A partir d’aquesta idea vaig començar a pensar com es podria enfocar. Primer vaig plantejar-me de treballar el text descriptiu, ja que em semblava que podria ser el gènere textual més adequat. No obstant, de seguida vaig pensar que seria millor conèixer diferents tipologies textuals per diversos motius: d'una banda, perquè dedicar-se només al text descriptiu em semblava força pobre i, de l'altra, perquè si s’explicaven diferents llocs del poble també seria enriquidor fer-ho amb diferents gèneres textuals.
Així doncs, vam decidir amb el tutor els grups de treball que faríem per tal que treballessin un gènere textual i un indret del poble determinat. De seguida ens vam adonar, però, que si cadascun dels grups només treballava un gènere textual, desconeixeria els altres i el grup-classe quedaria descompensat. És per aquest motiu que vaig partir “Postals de Sant Julià” en dos blocs. El primer s’enfocaria a partir d’un dossier i el segon, a partir del joc.
El primer bloc
Per fer el dossier em vaig ajudar de múltiples llibres de text de Cicle Mitjà, vaig consultar materials als Centres de Recursos Pedagògics de la zona i vaig regirar pàgines educatives d’Internet. Cada apartat del dossier (corresponents a la poesia, l'entrevista, l'explicació, el diàleg i la descripció) estava format per una pàgina de coneixements previs, una part de continguts propis del gènere a treballar i, finalment, altres aspectes de lèxic i ortografia importants per confeccionar qualsevol text però lligats directament al gènere de l'apartat.
Mentre considerava com fer el dossier, se’m va ocórrer la idea d’introduir un personatge que fes de fil conductor, que pogués motivar a l’alumnat, venint a l'aula, per exemple, i que conegués bé la llengua. Així és com va néixer el Trobador Tronat.
El Trobador Tronat seria un personatge medieval que havia vingut al present per complir el càstig que li hauria imposat la reina del seu territori: no podria tornar a la seva època fins que no expliqués com és un poble del segle XXI. A través d’aquesta història era fàcil incitar els alumnes a fer un pacte: ells li explicarien com és el poble i, a canvi, el Trobador Tronat els ajudaria a conèixer els diferents gèneres textuals.
Per tal que la comunicació entre el personatge i l'alumnat no es reduís només a les dues visites que ens va fer a l’escola i a les fotografies que hi havia al dossier, vaig aprofitar el blog de la classe, un recurs ja existent i que havien utilitzat amb anterioritat. De manera virtual, el trobador els demanava ajuda perquè s’havia perdut o els explicava les aventures que estava vivint en aquest segle: els nens i nenes llegien els missatges a casa i molts els el contestaven.
El dossier es va treballar de manera conjunta amb tot el grup-classe tenint present en tot moment que estàvem aprenent per després fer textos en un context real.
El segon bloc
Per al segon bloc vaig crear un seguit de jocs per a cada gènere, didàctics i divertits, que permetessin aplicar el que s'havia après fins aleshores, al mateix temps que donessin idees i recursos per poder elaborar el seu text explicant el poble. Cada joc (fer mímica, endevinar personatges, buscar versos perduts d’una poesia...) tenia el nom, les instruccions i el gènere amb el qual estava vinculat.
En pensar i dissenyar els jocs va caldre que tingués en compte que quedava relativament poc temps per poder acabar el projecte. Vaig proposar al tutor de posar tots els jocs en una capsa, que inicialment cada grup se centrés en els que corresponien al seu gènere textual i que més endavant, donat que el material estaria disponible a l’aula, tothom pogués utilitzar la resta de jocs.
Partint de tot el que s’havia treballat amb el dossier i els jocs, cada grup va buscar informació sobre l'indret del poble que li tocava explicar i, a l'ordinador, va començar a escriure el text al qual, un cop acabat, adjuntaven una fotografia. La veritat és que els resultats ens van sorprendre molt favorablement.
Al llarg del projecte es va treballar de manera individual, en petits grups i com a grup-classe, fomentant el treball cooperatiu: només era possible d'aconseguir l'objectiu final, explicar el poble de Sant Julià, amb un esforç conjunt.
Mentre fèiem el projecte el tutor va pensar que seria bonic i enriquidor per a tothom fer una exposició amb el tema “Postals de Catalunya i Postals de Sant Julià” al mateix Sant Julià. Vam proposar-ho a l'Ajuntament, que hi va estar d'acord, i des del maig vam començar a preparar l'exposició que es faria a principis de juny en un espai cedit pel consistori.
Un cop vam haver acabat de revisar els textos, en vam fer còpies i les vam enviar, juntament amb una invitació a l'exposició, a tothom qui havia enviat una postal amb dades de contacte. I, per descomptat, vam fer una altra còpia dels textos que vam lliurar al concurs Baldiri Reixac, amb les cartes que havíem rebut i tot el material que havíem utilitzat durant el projecte.
Uns mesos després, quan jo ja no era a l’escola, ens van comunicar que havien premiat el nostre projecte i, pocs dies després, vam inaugurar l’exposició al poble, la qual va ser un èxit ja que va venir molta gent d’arreu de Catalunya.
Els alumnes del grup es mostraven contents i alhora sorpresos en adonar-se de tot el que havíem fet. Personalment penso que és enriquidor per als alumnes veure el principi i el final d’un projecte i sentir-se partícips de totes les decisions que es prenen per tirar-lo endavant. Crec que és així com es desenvolupen habilitats i competències. A nivell personal, m’ha ajudat a veure i creure que l’educació —no només conceptual— es pot plantejar de moltes maneres si sabem aprofitar tot allò que ens envolta.
La realització d’aquest projecte va ser possible gràcies a l’entusiasme dels alumnes de quart, a l’acompanyament per part de l’equip directiu de l’escola i, especialment, al suport, la confiança i la companyonia rebuts de Toni Comajoan. A tots vosaltres, gràcies.
Aloma Cuiné Comas és mestra en pràctiques
Tags:
Comparteix
