Pensament i acció
Consultes sobre la independència: participació sense límits!
15-12-2009
Autor
Roger Buch (fotografia Marga Cruz / AISA)
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2009. Número 13
El 13 de setembre de 2009 tot Catalunya estava pendent d’Arenys de Munt i una bona part dels ciutadans mirava amb gran complicitat com, tot i les traves de tot tipus, la consulta sobiranista es convertia en un èxit en tots els sentits. No només en un èxit de civisme i d’entusiasme popular, sinó també en un èxit esclatant de participació. El grau de participació aconseguit va ser molt alt, tenint en compte que era una consulta no oficial sense resultat vinculant. Una consulta sense suport de les institucions, amb l’Estat espanyol vigilant i sense el cens electoral, va aconseguir mobilitzar més gent fins i tot que altres convocatòries electorals oficials. A més, hi va haver molta més participació que en qualsevol altra consulta celebrada a Catalunya per decidir temes d’àmbit local, més properes a la realitat del ciutadà de cada dia.
El cas Arenys va produir un efecte contagi, que és el que està provocant les primeres onades de consultes. Centenars de voluntaris estan treballant aquests mesos perquè molts municipis puguin tenir el dret d’expressar-se. Feina amb rigor que, superant totes les traves jurídiques i logístiques, permeti aquest gran exercici de democràcia. Una feina meticulosa que ha de permetre que, tot i no disposar del cens electoral, el rigor no sigui només una aparença, sinó una realitat.
Una de les virtuts de l’onada de consultes sobiranistes és que obre un debat sobre els conceptes de legalitat i legitimitat. El seu esclat ens porta a preguntar-nos perquè la gent es llança amb tant entusiasme a votar en una consulta no vinculant. Un dels electors d’Arenys va dir a televisió que no sabia què votaria en un referèndum «de veritat», però que era conscient que, anant a votar, estava lluitant perquè un dia es pogués fer. La resposta sembla senzilla: els ciutadans anant a votar denuncien que una possible consulta vinculant sobre la independència està prohibida i no entenen perquè ha d’estar prohibit opinar sobre determinades coses. Per què es pot parlar i votar sobre qualsevol matèria excepte de quines han de ser les línies frontereres entre els estats? De fet, allò que impedeix que la consulta es faci algun dia des del Parlament té nom i cognom: Constitució Espanyola. Passats més de trenta anys, cal preguntar-se quin és el suport real que té avui la «norma suprema» a la societat catalana. Seria un sa exercici de participació democràtica tornar a votar la Constitució, sense les pors de la transició i el risc de tornar al franquisme.
Una de les altres reflexions del procés és que trenca tòpics sobre què és el que «interessa realment el ciutadà mitjà». Des de diferents sectors polítics s’ha insistit en els darrers anys que cal parlar menys de temes identitaris, fet que equival a no qüestionar-se l’status quo i dedicar-se a solucionar els «problemes de la gent». Precisament, hem vist que quan la gent s’expressa directament, relaciona fàcilment els problemes del dia a dia amb solucions que vénen de més amunt.
En els darrers anys, la desafecció política està arribant a xifres preocupants. Per això, la participació ciutadana és un valor a l’alça en la majoria de programes dels partits polítics i cada vegada és més present en els fòrums de tot el ventall polític. Cal estar molt atents al fenomen de les consultes ciutadanes. El que seria inconcebible és fomentar la participació de manera genèrica, omplir-nos la boca de conceptes com aprofundiment de la democràcia i ciutadania, i girar l’esquena al dret a decidir i l’expressió lliure dels ciutadans. Les consultes dels municipis no són vinculants, però busquen expressament no contradir la legalitat. Potser algun dia el Parlament acabarà convocant un referèndum sobre la independència. Serà un acte il·legal segons la legalitat espanyola vigent, però legítim des del punt de vista del poble català.
>>> Roger Buch és politòleg i membre de la Junta Directiva d’Òmnium.
Ampliar...





