Pensament i acció
Continguts, recursos i entorns digitals
01-02-2010
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
“Contingut” és un terme polisèmic. A més de les tres accepcions que identifica el DIEC (1), en el context educatiu té una accepció addicional reglamentada: ser un dels components del currículum. L’article 52 de la LEC defineix que el currículum el constitueixen els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics, els criteris d’avaluació i, en els nivells bàsics, les competències bàsiques.
Els vigents decrets d’ordenació curricular estableixen els continguts propis de cada matèria, estructurats en diferents dimensions. Aquesta relació integrada de capacitats i coneixements constitueix, des de la perspectiva normativa, el contingut curricular de cada matèria. La polisèmia del terme porta de vegades a assimilar (i confondre) la noció de contingut curricular amb el contingut d’un determinat continent (llibre de text, programari o material audiovisual).
A la llum de les aportacions dels lingüistes Michael Reddy i George Lakoff, sobre la naturalesa metafòrica que impregna el llenguatge quotidià, l’expressió “continguts educatius” (2) s’inscriu dins la metàfora del conducte que s’aplica de forma inconscient quan ens referim a processos comunicatius. Segons aquesta tesi, la forma com ens representem la comunicació humana s’assimila a la transmissió a través de la metàfora del 'conducte': les idees són objectes i les paraules contenidors. En la nostra parla utilitzem moltes expressions i frases fetes que evidencien aquesta metàfora: No trobo les paraules per expressar-ho, Vaig donar-li la idea, He agafat aquesta idea del llibre...
Els efectes col·laterals de la metàfora del conducte són importants. Per començar, ignora la naturalesa creativa i constructiva de la comunicació humana. En tenir únicament en compte idees i paraules, minimitza o ignora l'impacte del mitjà de comunicació en la construcció i la percepció dels missatges, contràriament al que afirmava McLuhan: “el mitjà és el missatge”.
La metàfora del conducte influeix en la representació que ens fem del procés d’ensenyament/aprenentatge. Tant és així que trobem nombroses derivades de la metàfora en el llenguatge professional docent. Ho mostra el fet quan ens referim als continguts ho fem contraposant-los als continents (llibres o ordinadors), més que del seu estricte sentit curricular. Parlem de si hem donat o no tot el temari, com si la tasca del professorat fos repartir idees empaquetades. Més recentment han sorgit les expressions “objecte digital educatiu”, “càpsula formativa”·o “píndoles de contingut” per referir-se a recursos didàctics de poca extensió que comparteixen la marca semàntica de contenidors. Altres expressions com “nivell educatiu” o “transferència d’aprenentatges”, contribueixen a consolidar l’imaginari del cervell com a contenidor i la naturalesa transmissiva del coneixement com un fluid.
Aquesta concepció transmissora del procés d’ensenyament la trobem magníficament il·lustrada en la imatge futurista d’una classe de l’any 2000, obra anònima dibuixada a França a principis del segle XX. Fixeu-vos especialment en el rol del professor.
Cal reconèixer a la persona autora del dibuix la capacitat visionaria, perquè anticipa el terminal individual per a cada alumne i el podcasting. Al mateix temps evidencia una gran ingenuïtat pedagògica, per creure que la tecnologia obriria una nova era d’aprenentatge sense cap esforç.
Els documents estructurats que faciliten el procés d’ensenyament/aprenentatge i que constitueixen el recurs didàctic més universal, s’han adaptat al llarg dels temps als requeriments de la pedagogia institucional vigent i a les possibilitats tecnològiques de cada moment. Primer es deien manuals escolars (quan cabien en una mà), posteriorment llibres de text, ara parlem d’objectes digitals educatius, courseware o llibres de text digitals. Situar-ne els orígens és incert, però mereix un lloc destacat l’obra Orbis Sensualium Pictus, el primer llibre de text il·lustrat de què tenim coneixement, editat l’any 1658 per Johann Amos Comenius. El que potser ha evolucionat menys d’aquesta modalitat de recursos didàctics és la concepció que se’n té com a documents contenidors d’idees, fets i propostes d’activitats seqüenciades.
La noció de recurs educatiu inclou, d’acord amb el Thesaurus Català d’Educació, (3) un ampli ventall de recursos multimodals: audiovisuals, impresos, digitals i monumentals. La digitalització facilita la deconstrucció, la recreació, la clonació i la compartició dels recursos, susceptibles de ser-ho . No entrarem en el debat dels drets d’autoria, tema que demanaria un tractament monogràfic. El que volem subratllar és que aquestes són les característiques educatives més interessants dels recursos digitals, especialment quan són els alumnes els que utilitzen aquests instruments tecnològics per cercar, crear, compartir i generar coneixement. Aquests potencials usos permeten transcendir la concepció tradicional de recurs didàctic, segons la qual els alumnes són bàsicament espectadors.
L’esquema adjunt mostra un cartograma amb les principals tipologies de recursos digitals, disposades segons dos eixos: el disciplinari-competencial i el del grau d’interactivitat. Aquest ventall d’aplicacions i tecnologies constitueix el que anomenem Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.
La consulta dels recursos educatius digitals requereix l’ús d’un sistema tecnològic. Actualment aquests sistemes es poden reduir a dos escenaris possibles: accés via internet o des d’un dispositiu local (xarxa local, DVD, pastilla de memòria, lector de ebooks, etc). Cadascuna de les dues opcions té actualment avantatges i limitacions. Si les infraestructures de comunicacions són adequades, les possibilitats interactives i comunicacionals d’internet són clarament superiors, gràcies als entorns relacionals en xarxa, on es factible generar escenaris d’aprenentatge personalitzats, de cooperació i de construcció col·lectiva de coneixement.
Els entorns educatius en xarxa són serveis web en els quals els usuaris poden accedir, generar i/o compartir les seves produccions. Dins aquest concepte trobem els entorns virtuals d’ensenyament/aprenentatge (EVEA), els blocs, els wikis, els editors compartits de documents (textos, presentacions, imatges, fulls de càlcul), i un munt d’aplicacions anomenades genèricament Web 2.0.
Entre totes elles destacarem el potencial dels entorns virtuals d’ensenyament/aprenentatge, coneguts també com a “plataformes virtuals de centre” o també, en el cas de les universitats, com a “campus virtuals”. Aquestes aplicacions web faciliten l’accés identificat als recursos digitals de forma ubiqua (des del centre educatiu o des de qualsevol punt d’accés a la xarxa internet). Permeten al professora, fer un seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de cada alumne/a, i també ofereixen espais d’interacció grupal per al debat o el treball en equip.
Per garantir la independència tecnològica dels recursos digitals respecte als EVEA, des de fa més d’una dècada s’està treballant en la definició dels estàndards tècnics que permeten garantir un marc d’interoperabilitat entre aplicacions informàtiques (els contenidors) i els continguts digitals. Aquests estàndards tecnològics són especialment rellevants per als professionals de la creació de continguts. Els equips docents els han tenir en compte a l’hora de triar els recursos i serveis per al seu l’entorn virtual de centre educatiu.
A tall de conclusió, els tres conceptes presentats en aquest article –contingut, recursos i entorns–constitueixen els eixos normatiu, pedagògic i tecnològic, sobre els quals hem de centrar el debat de la digitalització de l’educació.
Ampliar...
Ampliar..._______________
NOTES
1. Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat)
2. Michael Reddy (1979). The conduit metaphor: A case of frame conflict in our language about language.
George Lakoff; Mark Johnson (1980). Las metáforas de la vida cotidiana.
3. Thesaurus Català d'Educació. Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament (1992)
Jordi Vivancos Martí és pedagog i professor d'educació secundària
Tags:
continguts, recursos, entorns digitals
Comparteix
