Pensament i acció
CULTURA 2.0: Parlem amb Joan Carreras
11-09-2011
Autor
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2011. Número 18
És periodista i escriptor. I potser assagista. També ha tastat la gestió i la comunicació política. «Prefereixo deixar estar les etiquetes i... anar fent coses. Aprendre i compartir el que calgui.» Avui és una de les veus més escoltades del periodisme a la xarxa.
En el seu bloc (janquim.blogspot.com) i a Twitter (@janquim) s’explica amb una minibiografia. Life on mars, hi diu. La distància és la principal arma del periodista/escriptor?
Una certa distància sí. Per Vida a Mart em referia a la visió que de vegades hi ha d’Internet des del periodisme... com si Internet fos un món a part i no part del món.
Qui «guanya» (noteu cometes), l’escriptor (joancarreras.cat) o el periodista?
Sóc un narrador. Amb més o menys fortuna. El periodisme és un dels oficis que he fet. És una provisionalitat. Reinventar-se és quasi una obligació permanent.
Un escriptor mai no deixa de ser escriptor? Està treballant en una nova novel•la després de L’home d’origami (Amsterdam, 2009)?
Sí, sempre escric coses. Després, algunes veuen la llum, que se sol dir, i d’altres no. Però no anticipo mai res. Ja es veurà.
Les seves cròniques al @3cat24 són referència en l’àmbit de la comunicació digital. El periodisme a la xarxa creu prou en ell mateix?
De referència, res. Són articles de divulgació, escrits massa de pressa. No faig investigació ni periodisme complicat. Explico amb text coses d’Internet. I m’agradaria ser millor i explicar coses normals amb eines d’Internet. No, diria que el periodisme que es fa a la xarxa no creu prou en els recursos ni la capacitat, però hi creurà. I tant.
Amb la seva història de storify sobre Imagine ha captat atenció internacional. 1) Què és storify? 2) Internet esborra fronteres?
Storify és una eina per al periodisme. Res més. He intentat donar-hi un altre ús, per narrar... «la conversa global i transparent» (http://t.co/cC3P2qu). I sí, les fronteres canvien (no s’esborren del tot) i tens opcions d’adreçar-te a molta més gent. La norma en aquest cas (sempre n’hi ha) és fer servir l’anglès.
Fa just un any vostè va fer una aportació al debat sobre la independència amb La finestra (http://t.co/NJB9BRG). Canviaria res, avui?
No canviaria el que hi dic, però ha canviat el context i de pressa. Per dir-ho com allà, la finestra que s’obria ara es tanca. El juliol del 2010 algú va creure que ja hi érem; al juliol de 2011 veiem que no hi anem. Però encara crec que la independència, que és el que planteja La finestra, és l’únic remei interessant.
Hem fet aquesta entrevista via Twitter, en directe i obert, però molts llegiran l’article en paper. Què es perdran?
La immediatesa, però en aquest cas crec que el resum que en feu estarà millor, tindrà context. Ah, i els enllaços, és clar! El paper té això. No hi ha enllaços clicables. Què hi farem!
Parlem amb Joan Carreras | 15/6/2011
Comparteix
