Pensament i acció
De la Comoditat Valenciana al País Valencià. L'aposta cívica de normalització lingúística d'Escola Valenciana
01-10-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
¿Gaudeix de bona salut la nostra llengua al País Valencià? Quina és la situació sociolingüística en un territori on des de fa 15 anys el govern autonòmic posa entrebancs a l’hora de promoure la llengua pròpia? L’entitat cívica Escola Valenciana, formada per 24 associacions federades que treballen per la promoció del valencià, el nostre català, en els diferents àmbits d’ús i, especialment en el món de l’ensenyament, està formada per persones que fugen del catastrofisme i opten per treballar en projectes constructius d’estima per la llengua. ¿Quin és doncs el balanç que se’n pot fer de tot plegat?
Després de 25 anys de la creació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), i en paraules de Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, “la llei no s’ha aplicat a fons i els responsables han estat els diferents governs de la Generalita. ¿Com s’explica, si no, que el valencià estiga tan poc present en la vida pública valenciana, que ocupe un lloc de tercera fila en l’ensenyament, que siga només testimonial en l’Administració i en les declaracions dels nostres representants polítics i tinga una categoria tan secundària als mitjans de comunicació, les noves tecnologies o en l’oferta d’oci i temps lliure? Cal tindre clar que el valencià, és de llei”. La llei està creada però no s’ha desenvolupat com caldria en decrets que concreten iniciatives que aposten per la promoció del català: aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen del diagnòstic fet per totes les entitats que integren la Mesa per l’Ensenyament en Valencià i de la qual forma part Escola Valenciana. En aquest sentit, i coincidint amb la celebració dels 25 anys de la LUEV, l’entitat cívica va crear una Oficina de Drets Lingüístics, gestionada a través del web (www.escolavalenciana.org), per a facilitar assessorament jurídic en matèria lingüística de forma gratuïta a tota la ciutadania valenciana. Un servei per als ciutadans als quals se’ls negue per algun motiu el dret a viure en valencià i al qual han recorregut des de principis de 2009 centenars de famílies valencianes, a les quals s’impedeix matricular els fills i filles en programes d’ensenyament en valencià per manca d’oferta.
Dels cinc objectius específics de la LUEV, només se’n compleix un, el de delimitar els territoris en els quals predomine l’ús del valencià i del castellà. Pel que fa als drets dels ciutadans a conéixer i usar el valencià i a promoure la llengua en diferents àmbits, queda molt de camí per recórrer per part de l’Administració valenciana. Per exemple, a només l’ 1,2 % dels empleats públics valencians se’ls exigeix un determinat grau de coneixement de la nostra llengua; per tant, el dret dels ciutadans a ser atesos pels empleats de la Generalitat Valenciana es veu molt reduït.
Això no obstant, la societat valenciana s’implica en iniciatives de promoció de la llengua pròpia que es desmarquen del conflicte polític que durant dècades ha suscitat la guerra de noms respecte a la nostra llengua.
Les Trobades, una visualització de l’ensenyament en valencià
2010 serà un any de celebració per a Escola Valenciana: les Trobades d’Escoles en Valencià acompleixen 25 anys. Aquestes festes lúdiques i reivindicatives de caràcter comarcal són la màxima expressió d’estima per la llengua i s’han convertit en la nau capitana de les activitats de l’entitat. Cada any aconsegueix reunir més 200.000 persones entre alumnes, pares, mares, professorat i ciutadans en Festes per la Llengua que s’escampen al llarg del país des d’abril fins a juny en forma de cercaviles, tallers i actuacions en què s’impliquen més de 700 centres educatius del País Valencià.
Les Trobades reclamen, cada any i en forma de lemes, als responsables institucionals fer del català la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i per a tot. Lemes com “El valencià és futur”, “El valencià és teu”, “Compromís pel valencià”, etc., han anat farcint l’imaginari valencià any rere any en els més de 15.000 cartells i les 50.000 samarretes creats pel dissenyador valencià Xavier Mariscal.
El sistema educatiu del País Valencià es divideix en programes d’ensenyament en valencià i programes d’ensenyament en castellà. Segons Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d’Educació de l’entitat cívica, “tenim més que comprovat que els programes d’ensenyament en valencià són els únics que garanteixen el coneixement de les dues llengües oficials i faciliten l’aprenentatge d’altres llengües com l’anglés, però no ho diem sols nosaltres, donen suport a aquest argument les universitats i institucions, com l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa”. És per això que les Trobades s’han constituït en plataforma de promoció de les línies educatives en valencià, ja que des de la Conselleria d’Educació no se’n fa cap ressò.
Com a conseqüència, Escola Valenciana prepara cada any una campanya comunicativa sota el títol “Matricula en Futur, Matricula en valencià. Obri la porta a les llengües”, que està adreçada als pares i mares que han de matricular els fills als centres educatius. I lligat a aquesta campanya es presenta cada curs un informe sobre la situació de l’ensenyament en valencià on es constata amb xifres que la demanda d’aquests programes supera en molt l’oferta que es fa des de l’Administració valenciana.
Les conclusions són ben clares. Com a exemple, l’informe del curs 2008-2009 trau a la llum que la demanda de valencià en els centres d’infantil i primària supera ja el 55 %, mentre que l’oferta se situa en el 43 %. 95.588 alumnes més d’infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d’Educació ofertara les places que les famílies sol·liciten. Això és, 233.881 alumnes, una xifra que contrasta amb els 138.223 actuals. Junt a això, hi ha una gran llacuna respecte a l’ensenyament concertat, perquè tan sols 31 centres privats-concertats del País Valencià oferten alguna línia d’ensenyament en valencià.
El cas d’Irma Bruñuel, una mare de l’escola Raquel Payà de València, és ben representatiu d’aquesta situació. Des de fa dos cursos està intentant que al centre públic on porta els seus fills s’oferte una línia d’ensenyament en valencià, i no està sola, perquè la resta de l’AMPA li fa costat. Sistemàticament, però, la Conselleria els denega el dret de triar com a pares. “La situació és escandalosa; ¿per què els meus fills no poden estudiar en la seua llengua, per què no puc triar un ensenyament de qualitat, per què el govern que em representa no m’atén? Així i tot jo ho tinc clar, continuaré lluitant a favor d’un dret que tinc com a mare”, diu Bruñuel.
Pel que fa a l’ensenyament als instituts, l’oferta cau en picat. De fet, vora 80.000 alumnes que estudien en valencià a l’escola no poden fer-ho quan arriben a secundària. Dels 711 instituts existents, a 300 centres s’oferta alguna línia d’ensenyament en valencià. És a dir, només el 42 % dels instituts, menys de la meitat del total. D’aquests el 90 % són públics i el 9,96 %, privats. Escola Valenciana ha constatat que al curs 2008-2009, dels 300 centres on suposadament s’oferten línies d’ensenyament en valencià, hi ha greus irregularitats a 135 centres, és a dir, en el 45 % del total. Les causes principals són la major demanda que oferta i la manca de capacitació lingüística de bona part del professorat de secundària i batxillerat.
Segons Diego Gómez, “el que es constata és que la societat valenciana té interés per una educació en valencià que assegure un sistema educatiu plurilingüe real, però el Govern valencià posa el fre de forma contundent”.
Cinema, música i parlar en valencià
Altres exemples corroboren la idea que els valencians i valencianes responen molt positivament quan se’ls ofereixen serveis i projectes que els permeten viure en valencià.
Ho posen de manifest projectes d’ús social que l’entitat duu endavant. Un d’ells és la creació d’espais per a poder veure pel·lícules en català. Es fa a través de la iniciativa “Cinema a l’Escola”, on s’oferta la projecció de pel·lícules per a l’alumnat des d’infantil fins a batxillerat en més de 25 poblacions arreu del territori. Són pel·lícules acompanyades de guies didàctiques per a treballar posteriorment a l’aula, on en l’ultima edició han participat més de 50.000 escolars. O la “Devedeteca”, que són packs de pel·lícules en català que adquireixen els centres educatius per a tindre material audiovisual en la nostra llengua. Segons Francesc Felipe, coordinador d’aquestes iniciatives, “el cinema és una eina d’educació, per això és important per a la nostra entitat fer aquesta activitat, ja que ajuda a avançar en l’educació del llenguatge audiovisual, element indispensable en l’era digital”.
Ho constata també una iniciativa com la “Gira - Festival Itinerant de Música en Valencià”, adreçat al jovent, que ha superat els 30.000 assistents en els més de 30 concerts que s’han celebrat durant la primavera de 2009. “La Gira” recorre les comarques valencianes de nord a sud i és una plataforma per a consolidar el bon quefer dels grups de música en valencià. “A més, és molt important per a nosaltres poder organitzar concerts també en la resta de territoris de parla comuna i en l’ultima edició hem estat al Principat i a les Illes”, explica Gerard Fullana, coordinador del projecte.
Però a més, la gent que forma part d’Escola Valenciana té molt clar que el català està viu si es parla. En aquest sentit, i com a conseqüència de la deixadesa institucional, es va crear en 2005 el “Voluntariat pel Valencià”, un voluntariat lingüístic per on han passat a hores d’ara més de 6.000 voluntaris i aprenents, que demostren que un servei d’aquestes característiques interessa als nouvinguts com a eina d’integració i als ciutadans castellanoparlants com a avantatge a nivell personal i professional. “És per això que xifres com les de l’última enquesta sobre el coneixement i ús social del valencià, realitzada per la Conselleria d’Educació i on s’explicita que el 52,1 % dels valencians parlen bé o prou bé la nostra llengua, haurien de ser un bon argument perquè el Govern valencià es plantejara oferir nous projectes que incentivaren a parlar més la nostra llengua al carrer”, assegura Vicent Moreno, responsable del Voluntariat pel Valencià.
Des de l’entitat cívica es continuaran duent endavant aquests projectes, la creació de materials, iniciatives com “Acosta’t al territori”, una espècie d’agència de viatges per als centres educatius que basa els seus viatges en la qualitat pedagògica i en el català com a llengua vehicular de totes les experiències, perquè tal com tenen interioritzat totes les persones que formen part d’Escola Valenciana i li donen vida, “tota pedra fa paret”.
Amanda Gascó i Richart és responsable de comunicació d’Escola Valenciana
Tags:
llengua, País Valencià, Escola Valenciana
Comparteix
