Pensament i acció
Del "Viatge a la Lluna" a la lluna en un cove
01-02-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Física. Número 456
Presentem a continuació una conversa imaginària, ma non troppo. L’objectiu, com es veurà més endavant, no és altre que el d’introduir sobre els fets el tema de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació a les classes de física a secundària.
El jove professor es preparava per explicar al seu alumnat el tema del camp gravitatori. Es podia imaginar les seves cares quan comencés a omplir de fórmules la pissarra.... Mentre prenien cafè al bar de la cantonada de l’institut, parlava del tema amb la Maria, aquella professora de física que, malgrat ser una mica granadeta, semblava tenir tanta marxa:
–Doncs jo començo a treballar el tema passant un fragment del vídeo “Tintín i l’aventura de la ciència”, que van passar per TV3 fa un temps. Allà es parla del viatge a la Lluna i d’altres aspectes interessants relacionats amb la gravetat i es dóna una visió moderna del camp gravitatori com a curvatura de l’espai.
–Ostres, me’l podries passar?
–No cal que te’l passi, és a la Xarxa (1) i el pots mirar des de qualsevol ordinador de l’institut. Jo els en projecto un fragment quan introdueixo aquest tema.
En arribar a casa, el profe va cercar ràpidament el vídeo en qüestió. Després de fer-ne el visionat, va concloure que era força interessant. Ja posat a fer, va parar-se a pensar: “Bé, potser la introducció al tema els semblarà interessant, però així que comenci a dibuixar el·lipsis a la pissarra per explicar les lleis de Kepler, segur que s’embolica la troca (ves que em costa dibuixar i ves que malament que em surten els dibuixos!!!)”.
Quan, l’endemà, va comentar el tema a la Maria, aquesta li va dir:
–Buf, jo tenia el mateix problema... Fins que vaig descobrir una pàgina amb uns applets molt macos sobre el tema que, a més, estan traduïts al català. També tinc preparats un seguit d’exercicis perquè treballin amb els applets des de casa... (2)
–Carai, Maria, ets un pou de recursos! No t’has plantejat compartir-los d’alguna manera perquè tots els puguem fer servir?
Les tecnologies de la informació i la comunicació al nou currículum de Batxillerat
En primer lloc, voldria recordar que aquest ja no és només un tema “opinable” o “més o menys interessant o convenient”, sinó legalment obligatori. L’ús eficient de les tecnologies de la informació i la comunicació apareix de forma explícita en les sis competències bàsiques que indica el nou currículum del batxillerat: «En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.» (3)
Quan l’esmentat decret parla dels objectius específics de la matèria de Física, diu al punt 7: «La investigació i el treball científic i tècnic disposen d'instruments per a la captació de tota mena de dades per a l'exploració de sons i imatges, per a l'anàlisi dels fets que avui són utilitzats pels científics de manera sistemàtica. Internet pot subministrar una gran quantitat d'informació rellevant per tal d'explicar o fonamentar un determinat fenomen o comprendre una teoria. Les simulacions informàtiques troben aplicacions en tots els camps científics i tenen alhora grans possibilitats didàctiques. Cal utilitzar en diferents objectius i contextos aquestes tecnologies”. I al 8: “Cal obtenir i analitzar la informació sobre física disponible en diferents fonts, per tal de realitzar recerques sobre temes de física d'interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats».
Per si la cosa no quedava prou clara, es citen de manera explícita alguns exemples. Quan es parla del Moviment, es diu: «Interpretació de les diferents representacions del moviment (gràfica, verbal, matemàtica) i utilització d'aquestes representacions per resoldre problemes. Comunicació dels resultats dels experiments de manera ordenada i utilitzant el vocabulari específic i les eines informàtiques (fulls de càlcul, generadors de gràfics, processadors de textos, etc.) adients». O, parlant de l'univers mecànic: «Comprensió i aplicació de les lleis de Newton a partir de situacions reals, amb la realització d'experiments i/o utilització de vídeos. Ús de programes de simulació-miniaplicacions per tal de modelitzar la relació entre les forces i el moviment» i «Utilització de sistemes de captació de dades i/o de vídeos per a l'estudi de problemes dinàmics, com per exemple: la força que actua sobre el cable d'un ascensor en diferents moments del seu recorregut, l'estudi del moviment d'un paracaigudista en relació amb les forces que hi actuen, etc.».
D’acord amb Bates, «les tecnologies de la informació i la comunicació influeixen en els dos aspectes de l’educació: l’ensenyament i l’aprenentatge. I ho fan principalment de tres maneres: en la manera de presentar la informació, en la interacció de l’alumnat amb el mitjà i en la forma en què el coneixement està estructurat dins el propi mitjà». (4) A partir d’aquesta premissa, em referiré a com les tecnologies poden millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge de la física des de tres punts de vista: com a instrument de docència per al professorat, com a instrument d’aprenentatge per a l’alumnat i, last but not least, com a mitjà de compartició i construcció del coneixement.
Les TIC com a eines habituals en la preparació i realització de les classes de física
Molts fenòmens físics són complexos i difícils de reproduir a l’aula o al laboratori d’un institut. Els applets i les animacions (flash,...), ens permeten acostar-nos a la realitat i experimentar-hi de forma molt controlada. Són recursos senzills d'emprar i no necessiten de grans suports tecnològics (tan sols d'un navegador amb els connectors adients instal·lats). En l’actualitat, disposem de multitud d’aquests simuladors. Citaré només: l’important recull Animacions de física en flash (traduïts al català) (5) , l’Applet’s collection (6) o la col·lecció d’applets de física (fislets) en català de La Baldufa (7) . També podem construir els nostres experiments virtuals amb programes com Interactive Physics.
Podem fer servir vídeos (cal destacar el portal http://www.edu3.cat posat en marxa per TV3 i el Departament d’Educació i, naturalment, el YouTube ... (8)), o utilitzar presentacions nostres o realitzades per altres persones (alguns cercadors ens permeten buscar tipus d’arxius determinats com pdf o presentacions ). (9)
Em remeto als mòduls 1 i 3 del curs telemàtic Ciències de la naturalesa a secundària. Física i química. Competència digital (10), on podreu trobar un munt d’informació i recursos.
El treball sistemàtic de l’alumnat amb les tecnologies
Per consolidar aprenentatges i procediments, convé que l'alumnat faci un treball sistemàtic. Com encabir les TIC en aquest àmbit? En primer lloc, fomentant la cerca a Internet. No crec, però, que, en general, sigui un bon sistema el recurrent «Busqueu a Internet informació sobre el tema...». Hem d’ensenyar el nostre alumnat a cercar informació i a determinar-ne la qualitat. És molt recomanable posar al seu abast reculls d’enllaços seleccionats, classificats i comentats. En aquest sentit, un recurs molt útil són les “caceres del tresor”, activitats de cerca d’informació a Internet on els objectius, les preguntes, i els recursos per respondre-les estan perfectament acotats pel professorat . (11)
És també responsabilitat nostra que l’alumnat aprengui a utilitzar els programes ofimàtics habituals per tractar i presentar la informació (per exemple, demanant que facin una representació gràfica de la posició, la velocitat i l’acceleració enfront del temps en un moviment harmònic fent servir un full de càlcul).
Tenim a la nostra disposició una gran quantitat de recursos que fan que el nostre alumnat practiqui, consolidi i faci seus els principis i mètodes de la nostra ciència, com ara les activitats en JClic, o els Quaderns Virtuals –col·leccions d’exercicis autocorrectius que, a més, s’integren fàcilment en entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge com ara el Moodle.
Per últim, comentar que les aules de tecnologies per al batxillerat científic subministrades pel Departament d’Educació inclouen un conjunt de sensors per capturar dades (P, T, I, V...), consoles per desar-les i ordinadors amb el programari Multilog, que permet desar-les i tractar-les, cosa que facilita la realització d’experiments en condicions molt controlades i amb gran facilitat per capturar i tractar les dades automàticament.
Web 2.0: creació/compartició del coneixement
Podríem escriure tot un article sobre com Internet ens permet compartir i col·laborar a distància amb altres persones. Des de recursos més o menys “estàtics”, com ara la revista de Física que publica la secció de Física (12) de l’IEC, fins a impressionants construccions col·laboratives com la Viquipèdia.
De forma més modesta, m’agradaria citar la secció de física (13) del web del meu institut, creada com a treball de recerca per l’alumne Àlex Rodríguez i que anem mantenint tots dos. A l’apartat de teoria trobareu, tema a tema, un munt de recursos que utilitzo habitualment a les meves classes.
L’anomenat web 2.0 ens permet crear i compartir recursos de forma molt senzilla. Podria parlar de centenars d’exemples: wikis, blocs (per exemple El tao de la física o Física (14) y ciencia-ficción (15) , de Sergio L. Palacios), moodles (entorns virtuals d’aprenentatge), centenars de llocs per compartir i etiquetar tota mena de recursos, fotografies, presentacions, vídeos...
Per exemple, en uns minuts podeu crear-vos un compte a http://delicious.com, i tindreu sempre accessibles els vostres enllaços favorits. Podeu tafanejar i fer servir el meu (16), que comparteixo amb el meu alumnat i altres professors i professores (espero que a partir d’ara també amb vosaltres!). Hi tinc catalogats, classificats i “etiquetats” (i sempre a mà des de qualsevol lloc connectat a internet!), uns tres-cents enllaços relacionats amb la física, la química i les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).
El Departament d’Educació ha estat capdavanter en l’aplicació de les TIC i ha esmerçat molts recursos en la seva implantació. En aquest sentit, és molt positiu que la normativa legal reculli de forma explícita la seva introducció de forma generalitzada a l’ensenyament. Però no és suficient. Cal dedicar més recursos a formació i infraestructures... Cal que, en cada classe, disposem d’un ordinador connectat a Internet i a un projector. Cal incrementar l’ample de banda de les connexions a Internet (els 8 Mbps nominals –que no de facto–, de què disposen la major part de centres públics per connectar 100, 150 o 200 ordinadors són clarament insuficients i s’estan convertint en un fre a la introducció i utilització d’Internet). Cal abocar moltíssims més recursos humans al manteniment dels sistemes informàtics dels centres si no volem que la seva utilització esdevingui frustrant per al professorat i també per a l’alumnat.... I és que, com diu Stenhouse, “un currículum és un intent per comunicar els principis essencials i els trets de la proposta educativa de manera que resti oberta a l’escrutini crític i que sigui possible portar-la a la pràctica”. (17)
NOTES
1. <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22996&p_amb=4843&p_num=3>El tema del camp gravitatori es tracta entre els minuts 9 i 16 d’aquest reportatge corresponent a la sèrie de TV3 Què qui com? <http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=home> [consulta 2-10-2008]
2. Les Lleis de Kepler. Angel Franco. <http://www.meet-physics.net/AFco-catala/celeste/kepler/kepler.htm> [consulta 2-10-2008]
3. Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
4. BATES, A.W. (1999). Strategies for the future. [en línia] <http://bates.cstudies.ubc.ca/papers/paper2.html>. [consulta 5-2-2008]
5. < http://www.fisica-basica.net/David-Harrison/index_cat.html> [consulta 2-10-2008]
6. <http://lectureonline.cl.msu.edu/~mmp/applist/applets.htm> [consulta 2-10-2008]
7. <http://baldufa.upc.es/baldufa/fislets/fislets.htm> [consulta 2-10-2008]
8. <http://es.youtube.com/>
9. Per exemple, cerca avançada de Yahoo: http://ct.search.yahoo.com/web/advanced> o de Google: <http://www.google.cat/advanced_search?>
10. <http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsfq/index.htm> M. Lluïsa Abad, Joan Aragonés i Àngel Villalba [consulta 5-11-2008]
11. Vegeu, per exemple, sobre el tema de l’àtom i la radioactivitat:
<http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=1417&id_pagina=1> [consulta: 11.3.2008]
12. <http://www.scf-iec.org/revista.htm>
13. <http://www.iesespriu.org/fisica>
14. <http://vicente1064.blogspot.com/>
15. <http://fisicacf.blogspot.com>
16. <http://delicious.com/avillalb>
17. LATORRE, A (2007) La investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Barcelona: Graó, . 4a ed.
Àngel Villalba i Salvador és professor de física i química de secundària i coordinador TIC de l'IES Salvador Espriu de Barcelona.
Tags:
Comparteix
