Pensament i acció
Des de... Badalona: El lloc on passen les coses
01-12-2008
Autor
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2008 - Número 10. Número 10
És fàcil que coneguin algun badaloní o badalonina: no els sorprèn la manera com parlen de la seva ciutat? Se’n queixen contínuament, però rere les lamentacions hi palpita un orgull ferit i desorientat, però orgull, al cap i a la fi. Els irreductibles badalonins no han deixat mai de preguntar-se què són, d’on vénen, on van. Són preguntes que han guanyat pes darrerament amb l’arribada d’això que hem convingut a anomenar la “nova immigració”. Tota societat es fa, contínuament, aquesta mena de preguntes i els catalans fins i tot les hem batejades amb un nom: el debat identitari. Les preguntes ens han d’esperonar, no pas paralitzar-nos. I a Badalona? Badalona es debat a si mateixa en clau local; però també en clau de país, si és que és possible diferenciar una esfera i l’altra. Ens esperonen les preguntes sobre qui som i on anem? Immersos en un continu urbà de fascinant complexitat, el debat identitari es viu amb algunes peculiaritats, i crec que les preguntes ens comencen a empènyer a fer coses. El PP va convertir aquesta ciutat en el lloc on experimentar nous formats de comunicació política: el vídeo dels set minuts que tanta polèmica va provocar conjugava el vell discurs de l’odi i la por amb sintaxi nova, gràcies a You Tube. El PP bé que va entendre que aquest era un lloc clau, que a l’àrea metropolitana era el moment d’intentar respondre preguntes! Però, i nosaltres? Catalunya es juga el futur a la meva ciutat, i a les ciutats que són com la meva: Santa Coloma, Cornellà, Sant Adrià, l’Hospitalet, etc. Enlloc com en aquests carrers bulliciosos i dinàmics es perfila el repte amb més claredat. No hi ha temps per parlar del 1714, dels papers de Salamanca o de la memòria històrica (bé que cal continuar treballant en aquests camps, s’entén). Hi ha una urgència engrescadora en la mirada de moltes persones que tot just han arribat al país. Què els diem? Com ens presentem? Cal dir “hola, benvinguts”. Això abans que res. Però, i després? Quedem? Parlem? Sí, és això. Aquí les coses van molt ràpidament, es juga fort. La gent del catalanisme ens hem passejat poc per aquests carrers i, en canvi, aquí és on es forja el nostre futur. Per això és tan important que Òmnium pugui fer feina en ciutats com la meva, que tirin endavant iniciatives engrescadores com la xarxa d’acollida promoguda per la Regidoria de Drets Civils i Convivència amb el suport d’una xarxa d’entitats variada i real. És en aquest espai on hem començat a parlar. Les preguntes ja les saben: qui som, d’on venim, on anem. Però em sembla que les respostes seran, aquest cop, una mica diferents. Ja toca.
Nascut a Badalona el 1971, Oriol Lladó és periodista. Està especialitzat en periodisme ambiental i també es dedica a l’assessorament institucional en aquest camp i el de les noves tecnologies. Darrerament, ha escrit junt amb Ramon Folch i Lídia Hervàs el llibre Suarem (editorial Arquer), sobre canvi climàtic. És president d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord. (www.oriolllado.cat).
Tags:
Comparteix
