Pensament i acció
DONASSA: Teresa Rovira i Comes. Ànima de gestora i de bibliotecària
15-04-2009
Autor
Pilar Garcia-Sedas
Publicat a:
Revista Òmnium . Primavera 2009 - Número 11. Número 11
Als noranta anys ha viscut per recuperar la llengua i la cultura de Catalunya. Catalana i catalanista. Bibliotecària. De formació noucentista, la seva feina respira civilitat i el seu servei a Catalunya, fidelitat. Ha estat jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; és membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural i ànima de la Revista de Catalunya, fundada pel seu pare l’any 1924.
Vaig conèixer la senyora Rovira una tarda de maig. Vam anar a visitar-la al seu pis del carrer Muntaner amb Mercè Subirats, tot coincidint amb la redacció del Diccionari dels catalans d’Amèrica, dirigit per Albert Manent. D’aquell saló acollidor en recordo la sobrietat i l’elegància en harmonia total amb el tarannà de la Teresa; el caliu del seu discurs ferm davant les mancances del país, el to democràtic i conciliador, intel·ligent, d’una gran civilitat. Nascuda a Barcelona l’any 1918, infatigable lectora de Dolors Monserdà, Folch i Torres, J. M. de Sagarra i de la poesia de Josep Carner, és filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili; pertany a un col·lectiu de professionals a qui Catalunya i, sobretot, els seus investigadors han d’expressar una gran gratitud: les bibliotecàries. Enaltides pel noucentisme, professionals essencials en la recuperació del patrimoni cultural català –avui dia, poc escoltades i reconegudes– les bibliotecàries han donat llum a uns fons soterrats en l’oblit.
Ha viscut dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco; ha patit l’exili, la mort del seu únic fill, l’espoli del patrimoni privat i bibliogràfic familiar, però, sobretot, l’espoli d’uns anys d’infantesa i adolescència viscuts fora del seu país. Anys viscuts a Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc i Montpeller. El 1946 es casà amb Josep Calvet, secretari del president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla. Tornà a Catalunya l’any 1953 –el seu pare morí a l’exili l’any 1949–, on finalment va poder acabar els estudis i va obtenir una plaça de bibliotecària a Esparreguera. Anys més tard va treballar a la Biblioteca de Catalunya i es dedicà a la investigació de la literatura infantil i juvenil catalana. Entre els seus treballs cal esmentar Bibliografía histórica del libro infantil en catalán (1972), en col·laboració amb Carme Ribé; Les biblioteques populars catalanes (1982); articles per a la Gran Enciclopèdia Catalana, i els capítols sobre la “Literatura infantil i juvenil” per a la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, estudis que ja havia sistematitzat a la seva tesina Noucentisme i literatura infantil (1973), on amb gran sensibilitat va fixar la complementarietat entre lletra i dibuix. Fidel als seus amics, ha dedicat articles a Joaquim Molas i Francesc Vallverdú, entre altres, i no ha dubtat mai de treballar en col·laboració amb les seves col·legues, entre les quals podem recordar Carme Ribé, Maria Capdevila, Concepció Carreres o Concepció Martínez.
Malgrat tot, Teresa Rovira no ha deixat mai d’esmerçar temps en la recuperació de la dignitat familiar a través de la figura d’Antoni Rovira i Virgili i de la dignitat del nostre país. Curiosament, entre els quatre mil llibres i documents confiscats pel franquisme, molts dels quals eren a l’Arxiu de Salamanca –i en procés de recuperació– hi ha la primera edició en català del Discurs del mètode de Descartes. El mètode és justament allò que defineix la seva tasca de sistematització, recopilació i edició de les obres inèdites o disperses del seu pare, que aplega uns catorze mil articles i uns cinquanta llibres; feina que va merèixer el 1970 el Premi Ramon d’Alòs-Moner que atorga l’IEC. I encara ha tingut temps per tirar endavant la Revista de Catalunya, publicació que, com ella, també ha sobreviscut a dues dictadures. Jo diria que la senyora Rovira ha viscut i viu per posar les coses a lloc.
>>> Pilar Garcia-Sedas és crítica literària.
Tags:
Teresa Rovira i Comes, bibliotecària, Revista de Catalunya
Comparteix
