Pensament i acció
Drets, deures i responsabilitats
01-06-2009
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
DAVANTAL
Fa poc més de dos segles la societat occidental va començar a dotar-se d’unes normes de convivència i de respecte mutu que es van formalitzar en una declaració sobre els drets de l’home. Els corrents filosòfics de la segona meitat del XVIII van fer que la paraula ‘dret’, que des de la Grècia clàssica estava associada als conceptes d’obligació i de llei, es referís també a la igualtat entre persones, a la llibertat física i de pensament i a l’educació; la declaració establia els drets fonamentals que té una persona pel fet de ser-ho. L’any 1948 l’assemblea de l’ONU va signar una nova declaració universal dels drets humans, a la qual s’han anat adherint els estats; també aquesta declaració reconeixia els drets fonamentals a què pot aspirar qualsevol persona. L’any 1959 l’ONU va aprovar una declaració sobre els drets de l’infant, que universalitzava un document promulgat l’any 1924. Tots aquests documents usen el concepte de dret potenciant i defensant el valor individual de la condició de ser persona.
El problema és que la nostra societat occidental, que ha viscut durant els darrers temps en un estat de consumisme i d’opulència, ha començat a fer un ús excessivament trivial i frívol dels drets humans. Amb relativa freqüència s’oblida el fet que tots els drets comporten deures i, més enllà dels valors inqüestionables que figuren en les declaracions sobre drets humans, comença a ser freqüent que en determinats sectors i davant de determinats fets apareguin reivindicacions que objectivament no passen de ser capricis individuals o socials i que, per tant, estan molt lluny dels drets inherents a la condició de persona. S’ha començat a posar de moda la reivindicació de tota mena de privilegis de gaudi immediat i massa sovint no es valora si la consecució d’aquests privilegis tindrà conseqüències negatives sobre el bé comú, immediat o a llarg termini. La gran quantitat d’avenços tècnics en qualsevol camp, la comunicació instantània i els desplaçaments ràpids a qualsevol punt del planeta, l’augment de l’esperança de vida, la facilitat per a obtenir tota mena de recursos naturals i artificials han anat creant un clima de confiança en el poder de la societat que ens ha portat a pensar que la situació del benestar on estem instal·lats és un dret adquirit, permanent, gratuït i inalterable. Com a conseqüència, cadascú en la seva parcel·la ha anat creant un sostre d’expectatives molt superior a les seves possibilitats i l’ha considerat un dret que cal reivindicar. Ha aparegut un nou concepte de responsabilitat, basat en el fet que tothom gosa reclamar com a dret les pròpies expectatives i practica l’individualisme infantil de “les incomoditats, lluny i per als altres”: tothom té tots els drets, i els deures i les responsabilitats són dels altres.
Aquesta nova moral, que es reflecteix de maneres diferents en tots els àmbits de la societat, té conseqüències molt importants sobre la formació dels infants i dels adolescents, i ha començat a produir una desorientació sobre els valors que s’han d’ensenyar dins la família i sobre els hàbits de treball que s’han d’aprendre a l’escola. Des de la perspectiva de l’escola, la indisciplina, el tracte vexatori i fins i tot la violència que es detecta en algunes escoles i que pateixen alguns mestres en pot ser una de les conseqüències extremes més negatives. Una part del malestar actual a moltes aules deriva de la confusió que s’està produint en alguns infants i adolescents --o en els seus pares-- entre els drets i els capricis i també de la confusió sobre els límits entre els drets i els deures i la responsabilitat de cadascú.
Des del segle XVIII la societat, en general, ha progressat, però, malgrat tot, es continuen vulnerant els drets humans essencials; per això, s’han creat organismes internacionals que vetllen, amb molt d’esforç i treball, perquè es respectin. Ara bé, per a progressar adequadament en la nostra condició de persones cal també que cadascú assumeixi amb responsabilitat els seus deures, que ningú no frivolitzi els drets humans essencials confonent-los amb els seus desitjos i que, com a societat, siguem capaços d’inculcar aquestes idees als més joves.
Tags:
Comparteix
