Pensament i acció
Educar en el consum en el cooperativisme
15-09-2011
Autor
Amaya Saura
Publicat a:
Escola Catalana. L'educació per al consum. Número 472
Per iniciar aquest article al voltant del cooperativisme i la seva implicació en l’educació al consum, voldríem començar fent una breu introducció al concepte d’economia social, ja que el cooperativisme s’inclou dins d’una de les maneres d’organitzar-se dins d’aquest tipus d’economia.
L’economia social és un conjunt d’agents que s’organitzen en forma d’associacions, fundacions, mutualitats i cooperatives en què prima l’interès general per sobre del particular i en què la presa de decisions es realitza de manera democràtica i participativa. En l’economia social prevalen les persones per sobre del capital.
L’economia social és la part de l’economia integrada per empreses privades que participen en el mercat, però la distribució del benefici d’aquestes i les decisions a prendre no estan directament lligades al capital aportat per les persones membres o sòcies.
El cooperativisme s’emmarca dins de l’economia social i una cooperativa la definiríem com una associació autònoma de persones que s’han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.
L'Aliança Cooperativa Internacional, creada el 1895, en el seu darrer Congrés de Manchester el setembre de 1995, va adoptar la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI*.
Educar i formar en el consum: el valor afegit de les cooperatives
Dins de la tipologia de cooperatives, tenim les cooperatives de consum com ho és el projecte d’Abacus cooperativa en què un grup de persones s’associen per adquirir una sèrie de productes, en el cas d’Abacus cooperativa productes culturals i educatius, amb uns criteris de selecció rigorosos i prioritzant el foment dels valors troncals de la cooperativa com ho són l’educació, la cultura i el cooperativisme.
L’Aliança Cooperativa Internacional estableix com un principi cooperatiu l’educació i formació del membres de la cooperativa. En els casos de les cooperatives de consum, aquesta formació no s’adreça només a les persones que hi treballen sinó també a les pròpies persones consumidores. Per tant, l’educació i orientació al consum adopta aquí un principi bàsic de servei que des de les cooperatives es transforma en accions concretes i que proporcionin un valor afegit.
En el cas d’Abacus cooperativa, l’orientació al consum es concreta en la definició d’uns criteris genèrics i uns altres d’específics en la selecció dels productes que distribueix. Com a empresa de l'economia social donem eines i propostes per fer un consum responsable, amb valors i dintre del mercat social i solidari. És a dir, es tractaria de traslladar els valors intrínsecs de la cooperativa als criteris de selecció de producte.
És evident que si el nostre consum influeix sobre l’evolució de la societat, el repte és valorar allò què ens sembla bé o malament abans de prendre decisions a l’hora de consumir. En conseqüència, una cooperativa de consum com Abacus cooperativa aposta per donar opcions per fer una compra responsable i amb un efecte socioambiental positiu.
Un altre exemple d’aquesta manera de fer, és el foment d’espais de venda de productes de comerç just com un camí per fer arribar a la societat productes que provenen d’un intercanvi econòmic solidari i que defensa la comercialització de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. El comerç just es planteja com una alternativa al comerç convencional i, per tant, al nostre consum habitual.
Alhora, també es realitzen guies i catàlegs en què es donen pautes i ressenyes dels productes perquè la persona consumidora pugui tenir més eines per fer la seva tria. A banda, dins de les accions de promoció i educació cooperativa, també es realitzen cicles de Diàlegs al voltant de... en què integrem temes de consum d’actualitat donant pautes, per exemple, per a l’adquisició de jocs i joguines per als infants o donant a conèixer les noves tecnologies i la seva aplicació en temes culturals i educatius com han estat l’arribada dels llibres electrònics o les plataformes de continguts digitals per al món escolar com és el projecte educat 1x1.
Per una cooperativa de consum, totes aquestes accions d’orientació al consum neixen d’una manera intrínseca com a conseqüència de la responsabilitat que com a empresa de l’economia social ha de tenir envers les persones i el seu compromís amb la societat. Som conscients que educar en el consum parteix d’una actitud responsable i essent coneixedors que justament la nostra manera de consumir pot impactar d’una manera o altra en el nostre voltant i que per tant, les persones hem de poder tenir al nostre abast la suficient informació per prendre decisions en el nostre consum.
Un exemple d’una acció conjunta per al món educatiu: la Bitàcola del Consum
La intercooperació o cooperació entre cooperatives i altres empreses de l’economia social és el desenvolupament bàsic de la cooperació, ja que així com una cooperativa existeix per l’acció conjunta dels seus socis i sòcies, la intercooperació entre cooperatives és la suma de la seva acció i s’uneixen per cooperar i cercar sinergies amb objectius comuns.
Fruït d’aquesta voluntat en la cerca de punts i valors comuns per portar a terme objectius concrets i el compromís en l’educació al consum, des de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) i conjuntament amb les cooperatives Consum cooperativa, SCIAS, coop setanta i Abacus cooperativa s’ha promogut una iniciativa adreçada a l’educació al consum, la Bitàcola del Consum. Es tracta d’un recurs didàctic en format de pàgina web orientat a l'educació per al consum responsable i adreçada a estudiants d'educació secundària obligatòria.
Les activitats de la bitàcola ofereixen una oportunitat d'adquisició de conceptes i de reflexió que ajuden a desenvolupar criteris personals davant el consum. Aquesta visió crítica afavoreix el mateix consumidor i incorpora valors ètics, com la sostenibilitat i el respecte al medi o l'equitat en l'aspecte social. A més, les activitats es presenten amb una àmplia diversitat procedimental, de manera que abasten moltes de les competències curriculars, com les matemàtiques, l'expressió oral i escrita, la comprensió lectora o la cerca i organització de la informació.
Les activitats es presenten d’una manera actual i propera per al públic al qual s’adreça sota el pretext del seguiment del bloc d'una noia adolescent, estudiant d'ESO, la Txell, que ha començat un bloc on explica les seves vivències a l'Institut, amb els amics i dins la família, etc.
D’entre els objectius d’aquesta Bitàcola voldríem destacar alguns dels que es recullen en la pròpia web com és voler prendre consciència de la pròpia condició de persona consumidora i de la necessitat d’accedir als productes, béns i serveis d’una manera responsable i amb suficient informació. També es vol fomentar una actitud crítica envers el consum desmesurat i desenvolupar la comprensió del funcionament de la societat de consum i del paper dels ciutadans i ciutadanes així com donar a conèixer les diferències que comporta el consum dins de la societat així com dotar del coneixement dels drets i deures de les persones consumidores.
En definitiva, és una iniciativa adreçada a l’àmbit de l’ensenyament per dotar de més eines per poder formar als joves com a persones consumidores però amb mirada crítica i des de la responsabilitat.
Mireu la Bitàcola del consum a: http://www.bitacoladelconsum.cat/
El paper del consum en les cooperatives de consum
En definitiva, la responsabilitat de les cooperatives de consum envers el foment de l’educació en el consum es materialitza en la visualització d’aquesta manera d’organitzar-se com una manera d’associar-se que tenen les persones com a consumidores per poder adquirir determinats productes i que ho poden fer des de la responsabilitat i el compromís envers la societat. No es planteja, doncs, donant l’esquena a la societat de consum sinó que és des d’aquesta, on es planteja una orientació al consum que doni eines i pautes per ser persones consumidores més crítiques i poder consumir millor i fer-ho d’una manera més responsable.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
PRINCIPIS COOPERATIUS
Els principis cooperatius són pautes mitjançant les quals es posen en pràctica els valors.
● Primer Principi: adhesió voluntària i oberta
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies, sense discriminació social, política, religiosa, racial o sexual.
● Segon Principi: gestió democràtica per part dels socis
Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis,
que participen activament a l’hora d’establir-ne les polítiques i prendre decisions.
● Tercer Principi: participació econòmica dels socis
Els socis contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen
Democràticament
● Quart principi: autonomia i independència
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades pels seus socis.
● Cinquè principi: educació, formació i informació
Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, als representants escollits, als directius i als empleats per tal que puguin contribuir d'un manera eficaç, al desenvolupament de les cooperatives. Aquestes informen el gran públic, especialment els joves i els líders d'opinió, de la naturalesa i els beneficis de la cooperació.
● Sisè principi: cooperació entre cooperatives
Les cooperatives serveixen els seus socis de la manera més eficaç, possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.
● Setè principi: interès per la comunitat
Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.
Extret de l’Observatori del cooperativisme de Catalunya
Comparteix
