Pensament i acció
El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC). Una eina per a la divulgació de la biodiversitat catalana
01-11-2008
Autor
Xavier Font
Publicat a:
Escola Catalana. La saviesa dels arbres. Número 454
El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) vol ser el portal de referència de la biodiversitat de Catalunya i té per objectiu la recopilació de totes les observacions d'organismes fetes al territori català (amb llur informació taxonòmica, topogràfica i ecològica).
De moment, s’informatitzen les dades publicades (en total tenim 5.742 referències bibliogràfiques), però ben aviat treballarem també amb informació inèdita. L’objectiu final és assolible únicament a molt llarg termini i requerirà d’una actualització continuada. Aquest portal es va crear l’any 1998 gràcies a un conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, i les dades són accessibles –a tothom– des de 1999, a l’adreça internet http://biodiver.bio.ub.es/biocat.
Ampliar...Aquest Banc de Dades de Biodiversitat compta actualment (agost 2008) amb un elevat volum d'informació –2.192.538 registres corresponents a 25.327 taxons (espècies i subespècies). Podem consultar informació sobre la vegetació, els cormòfits, els briòfits, les algues marines, els vertebrats, els fongs, els líquens, els mol·luscs i alguns grups d’artròpodes; estan en procés d’informatització les dades etnobotàniques. Cada grup té un responsable taxonòmic encarregat del detectar i filtrar els possibles errors i de recopilar les dades. A la taula 1 podem veure els responsables de cada grup, l’any d’inici dels treballs i el volum de dades recollides.
|
|
Responsable taxonòmic |
Any d’inici |
Registres |
Documents informatitzats |
|
Cormòfits i Vegetació |
X. Font |
1993 |
1.638.622 |
1.042 |
|
Dades genètiques Cormòfits |
C. Blancher i J. Simón |
1995 |
||
|
Etnobotànica |
Joan Vallès |
2008 |
|
|
|
Fongs |
J. Llistosella |
1999 |
66.605 |
495 |
|
Vertebrats |
X. Ferrer |
1999 |
236.110 |
1.836 |
|
Artròpodes |
A. Serra |
1999 |
178.883 |
1.913 |
|
Líquens |
N. Hladun |
2002 |
32.696 |
161 |
|
Mol·luscs |
M. Ballesteros |
2002 |
21.074 |
192 |
|
Briòfits |
M. Brugués i R. M. Cros |
2004 |
16.516 |
74 |
|
Algues marines |
M. A. Ribera i Amèlia Gómez |
2006 |
2.032 |
29 |
|
Total |
|
|
2.192.538 |
5.742 |
Taula 1: Responsables taxonòmics de cada grup, any d’inici dels treballs i volum de dades recopilades (registres i referències bibliogràfiques).
Pel que fa a la programació web, el BDBC és una aplicació desenvolupada per R. Quadrada, M. de Cáceres i J. Moreno amb tecnologia Java (sobretot servlets i applets) que accedeix a una base de dades remota (DB2 d’IBM) mitjançant en pont JDBC. S’usa Linux (distribució SUSE 10.2) com a sistema operatiu del maquinari servidor i Tomcat 5.5 com a servidor de pàgines Web.
S'han implementat nombroses opcions de consulta –vora quaranta–, que per espai no podem detallar aquí; s'agrupen en quatre apartats: florístiques (distribució i llistes d’espècies per quadrat), bibliogràfiques, estadístiques i de conservació. En disposar el BDBC d’un volum relativament gran de dades corològiques, ja és possible realitzar consultes amb un elevat component d’anàlisi. Per exemple, es pot dibuixar la distribució potencial dels taxons (amb relació a 90 variables ambientals) i realitzar determinacions automàtiques d’inventaris. Desgraciadament, el mostratge de camp fet tradicionalment pels naturalistes no ho ha estat a l'atzar, sinó que és de tipus contagiós i això limita força el tractament estadístic de les dades; les àrees molt diverses han estat repetidament visitades, mentre que les presumiblement pobres gairebé no ho han estat encara. Si ens centrem, per exemple, en els cormòfits (vegetals amb rel, tija i fulla) –vegeu figura 2– comprovem que hi ha àrees molt mostrejades, com els Pirineus, les rodalies de Barcelona, el Montseny, els Ports, Montserrat, el cap de Creus, etc., al costat de territoris gairebé per explorar. El ventall de variació és molt gran i va des d’espais molt estudiats i realment molt diversos com la Vall de Ribes –el quadrat UTM DG38, amb més de 31.000 observacions, és el més estudiat–, fins a àrees presumiblement més pobres –i per tant, poc atractives i poc visitades–, com les planes de Lleida, amb una mitjana de només 300 observacions per quadrat UTM de 10 km de costat.
Ampliar...Aquest portal comença a ser força conegut, hi el 2004 va superar ja les 100.000 consultes per any. És una peça clau per a la presa de decisions en la gestió i la conservació de la biodiversitat de casa nostra i per als treballs d'investigació universitària; possiblement és menys conegut en l’àmbit de l’ensenyament mitjà, encara que com intentarem mostrar a continuació, pot tenir força interès com a eina complementària en l’ensenyament de la biologia i molt especialment de la botànica, ja que aquesta és la part temàtica del Banc amb més components multimèdia, amb vora 6.500 imatges de plantes.
Ampliar...Entre les nombroses opcions de cerca al BDBC voldríem destacar, pel seu caràcter més didàctic, la fitxa biològic d’un taxon. A la figura 3 trobeu la fitxa del bruc d’hivern (Erica arborea), on s’indica, entre d’altres, la família, els noms populars, la forma biològica, l’ecologia, els estatges altitudinals, la distribució, la freqüència, l’època de floració, l’adscripció fitosociològica, la mida de la planta, el nombre de cromosomes i nombroses imatges generals i de detall de la planta. Aquestes imatges són molt útils per al reconeixement de la planta en viu. Amb aquesta darrera finalitat existeixen dos projectes, molt lligats al nostre, que permeten determinar els espècimens per comparació, ja que presenten nombroses imatges d’altíssima qualitat procedents de l’escanejament de plantes fresques; es tracta del projecte Natura Digital (http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit) i l’Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental (http://herbarivirtual.uib.es).
En segon lloc, volem esmentar l’applet cartogràfica Yucca (vegeu figura 4) que permet visualitzar la distribució de qualsevol espècie del Banc i sobreposar-hi, a voluntat, diverses capes temàtiques (relleu, pluviositat, temperatura, etc.) que poden ajudar a entendre la distribució de l’organisme. Prement amb el ratolí sobre qualsevol dels punts del mapa (quadrats UTM) podrem conèixer l’origen (localitat i bibliografia) de la dada cartografiada.
Ampliar...En darrer lloc, es pot col·laborar a augmentar el coneixement que tenim de la distribució dels organismes aportant noves observacions (a la pràctica noves espècies) als quadrats UTM poc estudiats. Per això hem de llistar les espècies d’un quadrat –millor que sigui pròxim a la nostra residència– (opció Llista tots els taxons d'un o més quadrats UTM) i a partir de treball de camp descobrir noves espècies no referenciades en el Banc.
Xavier Font és professor titular del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona
Tags:
Comparteix
