Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Pensament i acció

     

El comte Arnau: l'eterna cavalcada

01-04-2009

Autor

Llorenç Soldevila

Publicat a:

Escola Catalana. Literatura Popular Tradicional. Número 457

El mite del comte Arnau és, sens dubte, una de les manifestacions de la literatura popular oral més sòlida i rica d’arreu del país. Per això mateix i per la fàcil fascinació que pot crear entre l’alumnat, és un tema de bon desplegar en qualsevol nivell del nostre sistema educatiu, sempre que l’adeqüem a les edats i sensibilitats dels nostres alumnes. Personalment, l’he treballat a bàsica, secundària i universitat i sempre ha funcionat a ple rendiment.

La ruta literària que podem preparar sobre el mite pot ser d’un o dos dies (amb pernoctació al santuari de Montgrony). En tot cas les propostes didàctiques i el desplegament programàtic que farem a continuació només cal ajustar-lo al temps de què disposeu.
A partir de la literatura i, en aquest cas concret, del romanço popular, són múltiples les àrees temàtiques a les quals podem adscriure l’organització de la ruta. En el desplegament ens poden ajudar professors de les diferents especialitats o bé podem desenvolupar-les en funció de la nostra capacitat docent. Pel que fa als continguts històrico-literaris, un llibre de consulta imprescindible és El comte Arnau (i el comte Mal). Tres rutes literàries (Argentona, 1994). En ell hi trobareu seqüenciats els textos que sobre el tema han escrit una cinquantena dels nostres autors i que poden ser utilitzats en el muntatge de la ruta literària.

Punts centrals de la ruta arnaldiana

El punt de partida pot ser la plaça de Gombrèn, davant l’escut de l’antiga casa d’Arnau. Seguirem amb una visita al museu del comte (s’ha de concertar prèviament a l’ajuntament). De camí cap al santuari de Montgrony (al qual haureu d’accedir amb un autocar no gaire gran), són parades obligades el gorg dels Banyuts i el castell de Mataplana (arribats aquí l’autocar ha d’anar a girar uns quilòmetres més endavant i heu de demanar a una empresa d’oci de Ripoll que us vingui a obrir el paratge). Arribats al santuari, s’imposa una breu excursió al forat de Sant Ou, espectacular, i d’anada o tornada passar pel camí del Mal pas (tots dos llocs tenen baranes protectores a causa de la seva abruptesa). És obligada una visita a l’església romànica de sant Pere (s’ha de demanar la clau a l’hostatgeria), des de la qual es divisa un magnífic panorama, i de pujada o baixada els alumnes han de comptar les escales fetes construir pel comte Arnau. Sempre hi ha diferències en el recompte que estableixen discussions i nous recomptes.
Es pot dinar al santuari si prèviament s’ha acordat el preu d’un menú o bé d’entrepans en la clastra de l’hostal. Havent dinat, es pot emprendre el camí cap a Sant Joan de les Abadesses, el segon centre d’interès arnaldià. Si tenim temps, és recomanable fer una breu parada a Ripoll per a comentar els aspectes bàsics del monestir (tombes comtals, bressol del naixement de Catalunya, abat Oliba, bellesa de la portada...).
A Sant Joan cal visitar el petit claustre del palau prioral, el claustre gòtic de l’església (amb la tomba de l’abadessa fundadora i el descendiment de la Creu) i el monument al comte Arnau/comte Guifre de la plaça Anselm Clavé. Encara val la pena arribar-se al carrer Major a veure la casa on s’hostatjava Joan Maragall en les seves estades al poble i on va escriure alguna de les parts del poema dedicat al mite i el poema de “La vaca cega”.

Altres centres d’interès pedagògic

A banda de treballar a l’aula la selecció de textos que llegirem al llarg de la ruta tant a nivell gramatical com lèxic, de comprensió, de dicció..., hi ha tot un seguit de possibilitats formatives que adequarem als interessos dels nostres alumnes. Descrivim-ne algunes:
- Cort trobadoresca d’Hug de Mataplana (c. 1174-Muret, 1213) elogiat per Ramon Vidal de Besalú (Castell de Mataplana..., p. 23 i 26). Música i cançons dels trobadors (Maria del Mar Bonet, Brevari d'amor, Ariola, 1982 i Els trobadors, Et adès serà l'alba, Lyricon FC 1016, 1991).
- Fets llegendaris lligats amb el comte (dibuixos dels alumnes amb totes les tècniques).
- Preparació per a cantar i dansar, si escau, la cançó popular amb el suport del professorat de música.
- Descoberta del marc físic i monumental on viuen, el més immediat (ripollencs) i més distant (la resta) i descobrir-los el paper central que ha tingut per a la fundació de Catalunya. Tombes de Guifré el Pilós, Bernat de Tallaferro i Ramon Berenguer III.
- Procés de construcció i creació del castell de Mataplana. Dels orígens, el segle XI, fins al 1376, quan passa a poder de l'abat de Sant Joan de les Abadesses. Foto de 1986, abans de les excavacions, comparada amb una d’actual.
- Vida monacal i feudal. Tema de la simonia. Dos temps històrics clau en la formació del mite: segles IX-XI (les monges) i segle XIV (Làscaris de Grècia, comtessa de Ventimiglia).
- Confecció d'un herbari, molt pautat, per grups o individual.
- Iniciació als trets bàsics de l'art romànic.

Alguns recursos didàctics

- Passar fragments de la sèrie d'Arnau, els dies perduts, de TV3 (Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria).
- Lectura i debat d' El secret del comte, de Daniel Palomeras (Ed. La Galera) o de la novel·la de Xesc Barceló, Arnau, els dies perduts, Ed. Proa.
- Valoració dels dibuixos de Joan d'Ivori que il·lustren Els amors del comte Arnau (1924), d’Alfons Roure i propostes il·lustradores dels alumnes.
- Visionat de les fotografies del número especial de la "Revista de Girona", núm. 152, maig-juny de 1992.
- Visionat de fotos i dibuixos d' El castell de Mataplana i del comte Arnau (1999).
- Audició de cançons enregistrades per Joan Manuel Serrat (Cançons tradicionals, Edigsa, 1967), Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall (Cançons de la Catalunya mil·lenària) i Maria del Mar Bonet (Cavall de foc, Picap, 1998).
- Valoració dels còmics que han tractat la figura arnaldiana: En Roc Ventós. Els fantasmes de Montgrony (El Llamp, 1985) i El tesoro del Conde Arnau (Súper López , Edicions B, 1990).


Llorenç Soldevila i Balart és professor de la Universitat de Vic

Tags:

,

Comparteix

  • La Tafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Fresqui
  • Yahoo!
  • Remoume
  • Facebook
  • twitter

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina