Pensament i acció
El fruit d'una fascinació personal: estudiant Francesc d'Albranca
01-04-2009
Autor
Miquel Pons Portella
Publicat a:
Escola Catalana. Literatura Popular Tradicional. Número 457
El metge, escriptor i folklorista Francesc Camps i Mercadal (conegut amb el pseudònim literari de Francesc d’Albranca) és el personatge més il·lustre que ha donat el poble des Migjorn Gran (localitat menorquina d’uns 30 km2 d’extensió i amb una població de 1.500 persones). Pocs migjorners oriünds desconeixen qui va ser Francesc d’Albranca, sobretot perquè l’escola pública des Migjorn porta el seu nom i perquè els seus mestres no s’han cansat d’explicar-lo a les successives fornades d’alumnes. Qui signa aquestes ratlles va ser alumne d’aquesta escola i va aprendre des de petit qui era Francesc d’Albranca. Tot i això, la meva relació amb Camps i Mercadal ha anat més enllà i s’ha convertit en una fascinació personal que m’ha portat a intentar descobrir, estudiar i mostrar la figura d’aquest gegant de la cultura menorquina.
Aquest article vol ser, precisament, una memòria d’aquesta recerca sobre un dels grans compiladors de la literatura popular de l’illa. Deixant de banda l’escola, el meu primer contacte amb aquest personatge es va produir el mes de juny del 1996: la meva mare, bibliotecària des Migjorn Gran, va ser l’encarregada de treure de la casa on havia viscut fins a la mort la filla petita de Francesc d’Albranca tota la documentació que hi quedava de l’il·lustre metge migjorner per tal que l’Ajuntament des Migjorn inventariés i posés a disposició dels estudiosos tot aquest ingent llegat cultural. En aquell moment, per a mi, tot allò no era més que un divertiment infantil, i no ha estat fins ara que els records han començat a lligar-se i m’han servit molt més del que m’hauria pensat mai.
En entrar a l’institut, se’m van obrir les portes d’una realitat que a l’escola m’havia estat inconeguda: els treballs de recerca. En aquests treballs, sempre hi ha una opció (la més habitual i usada), que consisteix en escriure sobre un tema del que ja s’hagi parlat, emprant les fonts de consulta que resultin més idònies. Ara bé, resulta evident que realitzar un treball de recerca de debò (parlar d’un tema nou), és un filó molt més important que el treball de tota la vida, cosa que, en termes més prosaics, implica un augment substancial de la nota. Aquesta circumstància ha fet que, sempre que m’ha estat possible, hagi realitzat treballs de recerca genuïns que normalment han tingut com a tema un dels caires de la polièdrica personalitat intel·lectual de Francesc d’Albranca.
A primer d’ESO, en un treball per a l’assignatura de Ciències Socials intitulat “Minòrica, Menorca romana”, vaig incloure-hi fotografies i informacions sobre algunes de les restes arqueològiques d’època romana que va recollir Francesc Camps i Mercadal i que s’exposen permanentment a la Biblioteca Pública des Migjorn Gran (on es guarda tot el llegat documental de Francesc d’Albranca): és el cas d’unes pedres de fona, de les restes d’unes àmfores, d’unes teules…
La meva afecció paral·lela per Francesc d’Albranca i per l’arqueologia va cristal·litzar a tercer d’ESO, concretament, en l’assignatura optativa de Prehistòria de Menorca, on l’objectiu del curs era confeccionar un treball sobre la prehistòria de l’illa i presentar-lo als companys. El tema que jo vaig escollir va consistir a estudiar un poblat prehistòric de Binicodrell Nou, situat as Migjorn i del qual Francesc d’Albranca havia recollit copiosa informació en forma tant de restes com de notes manuscrites, esbossos, mapes… Dissortadament, per un canvi de professor, no vaig poder acabar el treball.
Pel gener del 2006, vaig guanyar el premi d’assaig periodístic Mateu Seguí Puntas que convoca cada any el diari insular Menorca. Ho vaig fer amb un article sobre sa pedra mil·lenària: nom amb què es coneix as Migjorn un mil·liari (fita de pedra d’època romana amb la pertinent inscripció), que trobà Francesc d’Albranca en un lloc proper al poble i que ara mateix està custodiat al cementiri del mateix poble. Just un any després de tot això, durant el gener del 2007, el Centre d’Estudis Locals d’Alaior (ciutat del centre de l’illa) va organitzar as Migjorn les III Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural, en les quals vaig col·laborar fent una explicació sobre sa pedra mil·lenària en el context d’una ruta sobre la figura de Francesc d’Albranca que recorria diversos llocs des Migjorn relacionats amb la seva figura (la casa pairal, la seva vinya, la biblioteca, el cementiri…). La llavor sembrada per aquesta primigènia ruta va germinar i, al llarg dels mesos de juliol i d’agost del 2007, vaig tenir l’oportunitat d’integrar-me en el grup de treball que s’encarregà de repetir aquesta volta pes Migjorn bo i orientant-la cap a un públic més ampli, tant menorquí com turista.
Val a dir que l’edició del 2007 va ser un tant improvisada, fet pel qual jo mateix vaig haver-me d’encarregar de confeccionar el material de difusió per als participants. Aquest nova oferta cultural fou un èxit (170 persones prengueren part en les set rutes realitzades), fet pel qual la tornàrem a realitzar durant l’estiu del 2008 però d’una manera més organitzada i planificada (es van editar per a l’ocasió uns fulletons explicatius escrits pels mateixos guies), repetint-se uns números d’assistència similars als de l’any anterior. Com era d’esperar, la realització d’aquesta activitat em va obligar a ampliar els coneixements que tenia sobre la figura de Camps i Mercadal per tal de poder oferir unes explicacions més riques als participants de les rutes, cosa que vaig aprofitar per publicar articles en els dos diaris de l’illa i en revistes culturals d’altres pobles sobre aspectes mai abordats de la biografia de Francesc d’Albranca: la semblança que en fa Josep Pla en el seu llibre Les illes, la troballa (a Barcelona) d’una carta de la seva època d’estudiant, la seva desconeguda tasca com a científic…
Fins a hores d’ara, tot això és el que la meva fascinació personal per la figura de Francesc d’Albranca m’ha portat a fer. Tot i això, l’any 2009 celebrem el vuitantè aniversari de la mort de Francesc Camps i Mercadal, efemèride que aprofitarem de valent per seguir difonent la figura d’aquest estendard de la cultura menorquina del segle XX.
FRANCESC CAMPS I MERCADAL (FRANCESC D’ALBRANCA)
Metge i erudit, principal personalitat històrica del poble des Migjorn i important intel·lectual menorquí del tombant del segle XX. Pren el seu pseudònim del barranc on la seva família treballava a pagès. Va néixer l’any 1852 as Migjorn Gran, essent el cinquè fill d’una pobra família pagesa de 8 germans. Es llicencià en Medicina i Cirurgia a Barcelona el 1878 i s’establí as Migjorn, on exercí fins a la mort aconseguint amb el seu exercici mèdic gran fama arreu de l’illa. Es casà amb una migjornera i tingué cinc filles: tres foren mestres d’escola i les dues restants es dedicaren a la música. Publicà també en revistes especialitzades de Madrid i Barcelona. Es dedicà als estudis d’arqueologia, etnografia, folklore, filologia i història. Milità també al periodisme catòlic i tradicionalista, tant dins com fora de l’illa, publicant diversos opuscles de tema religiós i polític on defensa una societat pagesa, religiosa i tradicional. Les seves col·laboracions en premsa són copioses i, més enllà de Menorca, s’estenen arreu dels Països Catalans. Com a escriptor, destaca una novel·la futurista titulada 1950 publicada l’any 1899. Com a filòleg, col·laborà amb mossèn Alcover i participà en la redacció del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà assíduament a la Revista de Menorca i la seva obra magna, Folklore Menorquí. De la pagesia, fou premiat per l’Ateneu de Maó l’any 1911. Camps i Mercadal morí el 3 de maig del 1929 al mateix poble on havia nascut i viscut.
Miquel Pons Portella és alumne de 2n de batxillerat de l'IES Josep Miquel Guàrdia d'Alaior (Menorca). Col·labora al diari "Última hora Menorca" i a "S'ull de Sol. Revista Cultural d'Alaior".
Tags:
literatura oral, Francesc d'Albranca
Comparteix
