Pensament i acció
El llibre digital: evolució o revolució?
10-12-2009
Autor
Celina Pau (fotografies: Dani Codina)
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2009. Número 13
Ampliar...Té seguidors i detractors, genera odis i passions. Alguns l’esperen amb ànsia, altres el temen. Sigui com sigui, el llibre digital és ja una realitat, també a casa nostra, on ha arribat per quedar-s’hi. Tothom diu que l’eclosió serà aquest any que ve, el 2010, i molts auguren una campanya de Nadal moguda: sembla que l’e-book serà el rei de les festes.
Amb el llibre electrònic està passant el mateix que en el seu moment va passar amb l’e-mail: l’arribada d’Internet va revolucionar els nostres hàbits de comunicació i, tot i la tossuderia de més d’un escèptic que es negava a acceptar que el futur era el correu electrònic, la realitat s’ha acabat imposant i, avui, l’e-mail és més imprescindible en les nostres vides del que mai ho havia estat el correu postal. També els nostres hàbits de consum han anat canviant progressivament i, ara, consumim per Internet des de béns culturals a la mateixa cistella de la compra, sense oblidar viatges, roba, sabates, perfums, mobles, cotxes… i no per això ha deixat d’existir el consum presencial. Com defensa Ernest Folch, conseller delegat de 36L Books –la primera gran plataforma distribuïdora de llibres digitals i integrada per Abacus, Vicens Vives, Grup Cultura 03 i Ferran Soriano– l’experiència acumulada fruit d’aquesta revolució tecnològica ens porta a creure que, irremeiablement, «el llibre digital modificarà la nostra manera de llegir i, per tant, d’entendre i viure el món». És, però, agosarat, gairebé temerari, dir que el llibre en paper morirà. Fa poc, coincidint amb l’acte de lliurament del Premi Planeta, el president del grup, José Manuel Lara Bosch –que juntament amb les editorials Random House i Santillana llançaran una plataforma de distribució digital el pròxim mes de maig– assegurava que «l’evolució tecnològica cap al llibre digital serà lenta» i afegia que «el canvi a l’e-book serà generacional, ja que els hàbits no es canvien en un dia».
Des del Gremi de Llibreters, el seu secretari tècnic, Eduard Garrell, es mostra tranquil: «Sempre que hi ha grans moviments, algú en surt afectat, però no hem de ser catastrofistes. La sensualitat i el romanticisme del llibre en paper no acabarà en quatre dies.» Garrell veu el llibre digital com una oportunitat de «sumar» i recorda que ni l’aparició de la televisió ni la d’Internet han acabat amb una indústria, la del paper, que arrossega cinc centúries de funcionament. Això ho saben bé a Edi.Cat, la xarxa d’editors independents que integren les editorials Angle, Bromera i Cossetània i que des del passat mes d’abril ofereix llibres digitals en català –en aquest temps ja han venut un miler d’e-books. El seu director, Enric Faura, assegura que «el llibre digital ha funcionat com un element dinamitzador del mercat i ha provocat una sensibilització del sector, que ha viscut una mena de despertar per tal d’afrontar aquest nou repte. A més –explica– s’ha produït un efecte induït que ha acabat beneficiant el llibre en paper perquè, en el cas d’Edi.Cat, l’oferta de llibres digitals ha revertit en la bona imatge dels segells en paper». És a dir, el llibre digital ha fet guanyar prestigi al catàleg de les tres editorials que conformen la xarxa. També Folch coincideix a dir que aquest nou canal de distribució «serà el que més estimularà la venda en paper», perquè molts usuaris acabaran comprant en paper el llibre electrònic si els ha agradat. A més, el procés també funciona en direcció contrària. I assegura que «la marca editorial serà una bona garantia en un món com Internet, on domina la sensació que tot és gratuït». Anant una mica més lluny, als Estats Units, on la lectura digital de gran consum fa temps que camina, es calcula que la quota del mercat digital podria ser d’un 2 %. Ara bé, en l’última edició de la Fira de Frankfurt, els editors auguraven que, d’aquí a dos anys, el 25% dels seus ingressos procedirien de la venda de llibres electrònics.
Es trencarà la cadena?
Deia l’escriptor Màrius Serra, en un acte organitzat per la cooperativa Abacus titulat «El llibre digital: una nova manera de llegir», que ell no entonava un rèquiem per l’impressor, però quasi, perquè no té clar que la cadena de producció del llibre quedi intocable. I aquesta és una qüestió sobre la qual pràcticament tothom, amb més o menys optimisme, coincideix. El mateix Ernest Folch reconeix que s’han començat a detectar certes pràctiques que anirien en aquest sentit: «editors que pretenen saltar-se distribuïdors, autors que busquen directament distribuïdors, llibreters que cerquen autors…», però que, en tot cas, «això demostra que som davant un mercat immadur, que s’està recol•locant». Eduard Garrell veu més que probable que «els editors, per la seva tendència natural a saltar-se intermediaris, intentin vendre continguts directament, però no menystindran els canals de distribució clàssics». Com a representant dels llibreters, alerta del perill que suposaria convertir en una jungla el que ara és un bosc ordenat i aclareix: «no serem els únics distribuïdors, però intentarem ser els millors». En aquesta línia, Folch, ara com a distribuïdor digital, però expert editor de llarga trajectòria, apel•la a la responsabilitat de tots els actors per entendre que «tothom és imprescindible, però s’haurà de transformar». Una diagnosi que comparteix el president del Gremi d’Editors, Antoni Comas, que tot i reconèixer que «la vareta màgica no la té ningú, és més que probable que la irrupció del llibre digital canviï el model de negoci, perquè durant un temps conviuran el suport tradicional i el nou». Comas, com Lara Bosch, creu que la transició serà progressiva i, en cap cas, radical per una qüestió generacional. «Seran els més joves –diu– els que més demanaran els e-books i això en facilitarà el seu salt al mercat. En qualsevol cas, ni a curt ni a mig termini veig un escenari de desgavell en el sector.» Tot i això, assegura que els editors hauran de fer un esforç i una inversió addicional per estar al dia, «però això no és nou: les fonts d’ingressos als anys 60 eren diferents de les dels anys 80 i del 2000, i també seran diferents de les del 2010».
Que el llibre digital és una oportunitat, ho té clar el director general de Microsoft Catalunya, les Balears, País Valencià i Andorra, Carles Grau, que en el mateix acte de la cooperativa Abacus celebrava «el canvi de paradigma que suposa el llibre digital» i recordava que la indústria de les noves tecnologies suposa aproximadament el 5 % del PIB català, perquè «és un sector clau que obligarà a transformar tots els models de negoci, com ja ha passat amb les agències de viatge o la banca, on actualment el 40 % de les transaccions es fan per Internet». Grau admet que «el mercat del llibre digital està absolutament obert», però adverteix que «a l’hora de muntar-lo primaran la creativitat i l’emprenedoria, perquè és allà on hi ha el futur». I Ernest Folch sentencia: «la gran batalla serà el punt de venda. Guanyarà el distribuïdor que més conegui el producte, perquè aquest serà el seu valor afegit».
Recomani’m un llibre
Mentre com a autor assegurava que amb el llibre digital no tenia «la sensació de tenir res a perdre, però tampoc res a guanyar» i que «el que jo no vull és perdre interlocutors», Màrius Serra es mostrava confiat que la figura del llibreter no desapareixeria mai. «El llibreter és un lector que s’hi dedica, que prescriu, i això no canviarà» –va afegir. Perquè, certament, un dels grans dubtes que planteja el mercat digital és on i com es compraran els llibres. Garrell, del Gremi de Llibreters, té clar que ells continuaran sent «els referents per als lectors» i Faura, des de la perspectiva que donen els mesos de funcionament d’Edi.Cat, defensa que «la digitalització ha de passar necessàriament pels llibreters, que tenen un paper fonamental en la venda de llibres, tant en paper, com digitals». A més, creu que tot i la incertesa de futur que planteja un mercat naixent, una possibilitat més que viable seria que les llibreries incorporessin terminals digitals als seus locals. Sens dubte, seria una manera de garantir l’expertesa dels llibreters i el seu necessari paper prescriptor que amb tant èmfasi reclamava Màrius Serra.
Tanmateix, és innegable que els e-books canviaran els hàbits de consum, en primer lloc, per la immediatesa: en un minut tindrem el llibre triat al nostre dispositiu, i, en segon lloc, perquè podrem comprar a qualsevol hora –de fet, fins al moment, les compres de llibres digitals es fan només per Internet. En aquest sentit, val a dir que la franja de consum més potent en el cas del Kindle –el lector de llibres digitals més venut del món i comercialitzat per Amazon– va de les 8 del vespre a les 12 de la nit. I és clar que a aquestes hores no hi ha llibreries obertes.
Del laboratori a la botiga
Al mercat existeix una variada oferta de lectors digitals, o e-readers, que oscil•len entre els 200 euros€–com el Kindle, d’Amazon– i els 500 euros. Cada model suporta uns formats específics (pdf, txt, html, Mobipocket…) –excepte el Kindle, que és un model tancat on només s’hi poden llegir els llibres comprats a Amazon– i s’espera que, amb el temps, aquests lectors vagin incorporant noves prestacions fins a arribar a consolidar els hibrid books, llibres amb continguts mutimèdia d’àudio i vídeo. El portal Edi.cat, que a banda de títols també ofereix lectors digitals, ha venut sobretot e-readers de la gamma més econòmica, que van dels 250 als 300 euros, si bé Enric Faura pronostica una caiguda de preus d’aquests dispositius que anirà acompanyada d’unes majors prestacions. Precisament, aquest és un dels temes que més preocupen els potencials usuaris d’e-readers: és impossible saber quin serà el millor moment per comprar, és una constant de tots els béns de consum electrònics, van millorant dia a dia i incorporen prestacions constantment. Tot i això, el que sembla clar és que «els arxius no caducaran», en paraules d’Ernest Folch.
36L Books comercialitzarà el seu propi lector, un dispositiu que treballarà amb un estàndard obert, l’epub, la qual cosa vol dir que s’hi podran llegir títols comprats a altres distribuïdores. Sigui com sigui, la carrera ja ha començat i per a aquest Nadal, Sony ha anunciat el llançament del lector més barat del mercat, que costarà 140 euros. La casa d’origen japonès també comercialitzarà el seu primer lector amb connexió sense fil a Internet, el Reader Daily Edition, que, a un preu de 280 euros, permetrà la descàrrega de llibres a través de 3G, la tecnologia de tercera generació de telefonia mòbil, que serà gratuïta. Això permetrà la descàrrega de documents en línia, sense necessitat de passar pel cable USB, que és el mètode més utilitzat per traspassar els arxius digitals des de l’ordinador al lector.
El volum de vendes de lectors, però, és encara força baix i això té molt a veure amb el fet que estem davant un mercat incipient, on l’oferta de continguts és encara força baixa. Tot i això, des d’Edi.Cat, Enric Faura valora molt positivament l’acollida de la venda de llibres electrònics però reconeix que «és encara un mercat residual i mínim». La xarxa d’editors independents ha superat amb escreix les expectatives inicials de venda: va arrencar amb 41 títols i preveu oferir-ne uns dos-cents durant la campanya de Nadal. De moment, han venut un miler d’e-books. Pel que fa al Kindle, el lector més venut del món –dos anys després de la seva aparició ja se n’han venut mig milió d’unitats– ja es comercialitza en cent països, però a hores d’ara, l’oferta en català és inexistent.
Els títols
El llibre digital és una oportunitat d’or per revitalitzar els fons de les editorials i per posar en circulació llibres fora de catàleg. La distribuïdora 36L Books arrencarà aquest desembre amb una posada en circulació de mil títols i preveu una incorporació de cent més a la setmana. Alguns, en paraules de Folch, seran «obres que les editorials no s’atreveixen a publicar perquè no les veuen una inversió segura». Enfront aquest model de negoci, el president del Gremi d’Editors alerta que «digitalitzar no és ni fàcil ni barat» i recorda que «fer coses interessants té els seus costos». Comas insisteix que a mesura que els lectors vagin incorporant funcionalitats, els editors hauran d’oferir més prestacions als títols digitalitzats i per això matisa que «caldrà concentrar-se en l’interès del públic i no posar-ho tot indiscriminadament en el cistell digital, perquè no es pot pensar exclusivament en termes de costos». Això no vol dir, però, que la digitalització hagi de funcionar només en determinats gèneres. Creu que el procés serà més ràpid –i, per tant, tindrà una alta rendibilitat– en sectors com l’educació o el llibre de text, però creu també que el pensament i la narrativa tindran bona sortida. En canvi, qui sí que veu en la digitalització una sortida a llibres que en paper es consideren efímers és Eduard Garrell, que recorda que hi ha gèneres, com la literatura jurídica o econòmica, que funcionen extraordinàriament bé en format electrònic. Si mirem l’oferta al lloc web d’Edi.Cat, hi trobem narrativa, assaig, llibres de cuina, d’esports…
Vagi cap a on vagi, és clar que el llibre digital ja no és un futurible i, a banda d’editorials i distribuïdores, també els lectors tindran molt a dir en la configuració d’un escenari sobre el qual encara planen massa incògnites. Ò
>>> Celina Pau és periodista.
Quins són els punts forts del llibre digital?
1. pesa poc i hi caben molts títols. Les prestacions que aporta depenen de dues coses: el format de descàrrega i els lectors o e-readers, és a dir, els dispositius a través dels quals es llegeix. I, entre les grans virtuts d’aquests lectors, en destaquen, sobretot, dues: el seu poc pes i, per tant, el fàcil transport, i la seva alta capacitat d’emmagatzematge. Al mercat podem trobar lectors amb capacitat per a 160 títols i que pesen prop de 260 grams.
2. imita el paper. En contra del que podria semblar, la lectura en l’e-reader s’assembla molt més a la lectura en paper que a la que fem davant una pantalla d’ordinador. Això es deu a la tinta electrònica i al fet que la pantalla no està retroil•luminada (com la dels mòbils, ordinadors o PDA) sinó que necessita rebre un punt de llum. A més, es poden subratllar i fer-hi anotacions al marge. Per primer cop, un dispositiu electrònic imita perfectament la textura i el comportament del paper. Aquí rauen, precisament, les més que fonamentades esperances del seu èxit.
3. és més barat i es fa difícil de piratejar. La reducció dels costos n’abarateix el producte final: es calcula que un llibre digital costa entre un 60 i un 70% del que val en format imprès. A més, és un sector on difícilment hi entrarà el fenomen de la pirateria perquè, així com la música es consumeix més enllà de la llengua, en aquest cas la barrera idiomàtica és infranquejable.
Tags:
Comparteix
