Pensament i acció
El món de les rondalles mallorquines
01-04-2009
Autor
Jesús G. Nieto Calafell
Publicat a:
Escola Catalana. Literatura Popular Tradicional. Número 457
En començar el curs escolar, el claustre de professors/es de la nostra escola decideix quina temàtica serà objecte de treball conjunt per part de tota la comunitat educativa i com s’anirà desenvolupant d’una manera interdisciplinar. Ara fa tres cursos, acordàrem aprofundir en el món de les rondalles.
Tenint en compte la tipologia d’alumnat del centre, propi d’una zona costanera de l’illa de Mallorca, amb un 99% d’infants no catalanoparlants, aquest treball ens donava la possibilitat d’incidir en un aspecte que consideram clau: el llenguatge oral, i fer-ho a través de la pròpia rondalla com element motivador.
Per part de cada equip docent es proposaren idees de com treballar la temàtica i acordàrem establir una metodologia comuna a partir de la qual es desenvoluparia tota la feina a realitzar:
- Explicació de la proposta a cada aula. ¿Què en sabem, de les rondalles? (qui les escriu, qui les conta, quines rondalles coneixem, quins personatges hi apareixen).
- Selecció, per part de cada grup-classe, de la rondalla que es treballaria. Des d’educació infantil (3 anys) fins a 6è curs de Primària es seleccionaren rondalles d’Antoni M. Alcover, de l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’En Jordi des Racó (I-XXIV, Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1975). Per exemple: “En Mirando”, “La flor romanial”, “L’amor de les tres taronges”, “El fill del pescador”, etc.
- Explicació i lectura de la rondalla a l’aula. Incorporàrem suport visual per facilitar la seva comprensió i fer l’explicació i la lectura més atractiva i entenedora.
- A nivell oral, s’acordà tenir molt en compte que havia de ser contada amb expressivitat, gestualitzada, fent-la atractiva a nivell de personatges i decorats, ben representada, amb participació dels alumnes de manera lúdica i divertida.
- Decidírem treballar els començaments i acabaments de rondalles, sobretot al segon i tercer Cicle de Primària.
- El fet d’incidir en el lèxic suposà l’enriquiment del llenguatge dels propis infants, ja que moltes paraules, locucions, frases fetes i expressions eren desconegudes per una gran majoria.
- Els més majors (5è i 6è curs) s’acordà que aprofundirien en la biografia d’Antoni M. Alcover i Sureda.
- Els tallers programats a l’àrea d’educació artística i que es desenvolupen des d’educació infantil fins a 6è curs, anirien enfocats a la temàtica a treballar.
- Per Carnestoltes, la disfressa de cada grup-classe faria referència a la rondalla que duia el nom de la classe o a algun aspecte del monogràfic escollit.
- Les jornades culturals que celebram durant dos o tres dies durant el tercer trimestre de curs, comptarien amb espectacles rondallístics per a cada Cicle.
- Respecte a l’exposició d’aquestes jornades, contemplaria tot allò realitzat al llarg del curs objecte de ser exposat (experiències, treballs, tallers plàstics,...).
- El nostre “llibre gegant” reflectiria a través de les seves pàgines el treball fet per part de cada curs. Es tracta d’un llibre on cada curs col.labora fent-hi una pàgina a partir d’una temàtica comuna.
- La revista escolar, que es publica anualment a final de curs, faria referència al món de les rondalles mallorquines, entre d’altres.
Una vegada havíem planificat a nivell general allò que s’havia d’anar fent, cada grup-classe, amb l’autonomia de centre que ens caracteritza, va anar organitzant la seva feina envers les rondalles. El mes d’octubre majoritàriament serví perquè cada curs es familiaritzàs amb la rondalla que havia escollit. Vérem com a la porta de cada classe hi havia el rètol del nom de la rondalla i com ens anàvem endinsant en aquest món meravellós de la rondallística mallorquina. Era significatiu quan els infants passejaven pels passadissos observant la resta de rètols de la classe i demanant-se entre ells de què tractava la seva rondalla. A l’hora de programar els tallers a nivell de Cicle (àrea d’Educació Artística), es tingué en compte que, dels sis que es programen per a cada quatre grups-classe, quatre d’aquests fessin referència a les rondalles. Així, planificàrem els següents: “Representam” (llenguatge corporal), “Què passaria si...” (llenguatge oral), “Feim personatges amb...” (llenguatge plàstic) i “Cantam com a les rondalles” (llenguatge musical).
Durant el mes de desembre, alguns dels grups-classe, representaren les seves rondalles abans de finalitzar el trimestre. Va ser molt divertit poder comptar amb la presència de les famílies de molts alumnes, que passaren una bona estona escoltant històries com “N’Espardanyeta”, “Una madona que enganà el dimoni” o “La flor romanial”. Aquesta primera representació va ser voluntària entre els grups que més o manco l’havien anat preparant. Durant el mes de gener, ens dedicàrem a preparar les disfresses de cada una de les aules ja que Carnestoltes era a punt d’arribar. La col.laboració de les famílies va ser important, si bé molta feina es realitzà durant l’horari lectiu i el professorat s’implica com en tots els projectes. A més a més, alguns Cicles prepararen teresetes amb els propis infants perquè aquests, bé en els racons de joc de classe o en moments puntuals, poguessin narrar la rondalla i posar veu als personatges, reproduint-la de manera lliure o dirigida.
El mes de febrer, tot estava preparat. Carnestoltes havia arribat a l’escola envoltat de bruixes, bruixots, guerrers, reis i reines, gegants, pagesos i pageses i fins i tot els propis volums de les rondalles mallorquines. Si bé el temps no ens va acompanyar gens ja que plovia moltíssim, els personatges de totes les rondalles ballaren i es passejaren per l’escola meravellant a les famílies que havien vengut a acompanyar-nos a la festa. Els mesos de març i abril, ens dedicàrem a la preparació de les jornades culturals. Paral.lelament, i gràcies a l’Ajuntament de Calvià, aconseguírem tenir a l’escola una exposició itinerant sobre la figura de Mossèn Antoni M. Alcover i les rondalles mallorquines. A partir de tota la informació que es recollia al llarg de vuit panells, s’anaren treballant aspectes de la vida i obra d’aquest autor als cursos de 3r a 6è de Primària.
Les jornades culturals del mes d’abril possibilitaren que tot el treball realitzat durant el curs escolar es reflectís en una exposició que batiàrem amb el títol de “Benvinguts al món de les rondalles”. Durant aquests dies ens visitaren grans rondallaires (Pere Morey, Caterina Valriu, Miquel Gomila,...) que entretingueren mestres, infants i famílies. A més a més, representàrem altres rondalles que encara no s’havien escenificat, recitàrem diàlegs entre personatges, començaments i acabaments de rondalles, etc. Així mateix, exposàrem el nostre “llibre gegant” que, pàgina darrera pàgina, explicava la feina feta amb les rondalles.
Abans de finalitzar el curs, no podíem oblidar que a la revista escolar havia d’aparèixer el que havíem après en forma de narració, il·lustració, fotografies, etc. És important destacar que l’Equip de Suport a la Immersió Lingüística de la Conselleria d’Educació i Cultura col·laborà amb nosaltres al llarg de tot el curs, aportant materials molt interessants per treballar la rondalla, així com assessorant el professorat a partir de sessions teòriques i pràctiques amb diferents grups d’alumnes. La valoració que realitzàrem d’aquesta experiència va ser molt positiva i, de fet, no descartam més endavant tornar a treballar aquest meravellós món de les rondalles, que ens dóna moltes possibilitats i és molt atractiu i motivador pels nostres alumnes.
Jesús G. Nieto Calafell és director del C.P. Jaume I de Palmanova (Calvià, Mallorca)
Tags:
Comparteix
