Pensament i acció
El multilingüisme i la llengua pròpia de les empreses a Catalunya
11-09-2008
Autor
Alexia Bos Solé
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2008 - Número 9. Número 9
Ja fa algun temps que la gestió del multilingüisme de les empreses és objecte d’interès per part de la Unió Europea. Avui, les capacitats multilingües de l’empresa ja es consideren com a estratègia i es fa evident la contribución determinant dels coneixements lingüístics a la competitivitat de l’economia europea.
El context europeu
La UE ha fet palès aquest interès a través d’alguns documents i iniciatives, com ara la comunicació de la Comissió Europea Una nova estratègia marc per al multilingüisme1 de finals de l’any 2005, en què es posa de manifest l’augment de la competitivitat empresarial a través del multilingüisme. La Comissió es basa, en part, en l’estudi del Centre nacional de llengües del Regne Unit (CILT) publicat el 2005 i que porta per títol Talking World Class. The impact of language skills on the UK economy. L’estudi britànic argumenta que amb una sola llengua (l’anglès) no n’hi ha prou; al contrari, cal adaptar-se a les llengües dels diversos clients i dels agents que intervenen en les oportunitats comercials. A més, l’estudi del CILT dóna compte de les raons comunicatives que condueixen cap a una pèrdua de negoci. Així, les dificultats de comunicació entre agents i distribuïdors, la impossibilitat d’establir contactes eficaços a les fires i reunions de negocis, la baixa qualitat de les traduccions, que en lloc d’ajudar a entendre només aporten confusió, i la dificultat de capitalitzar oportunitats serien només uns quants exemples que il•lustren la pèrdua d’oportunitats econòmiques com a resultat de les barreres lingüístiques i culturals i la manca de competències per fer-hi front.
Encara en l’àmbit de la UE, la Comissió també va encarregar al CILT, en col•laboració amb un equip internacional d’investigadors, un estudi sobre els efectes de la manca de competències lingüístiques de les empreses sobre l’economia europea (Estudi ELAN).2 En aquest cas es posa de manifest que la manca de capacitats lingüístiques dóna lloc a la pèrdua de negocis. Concretament, i segons les dades de la Comissió arran de l’estudi ELAN, l’11 % de les petites i mitjanes empreses que són exportadores han perdut algunes oportunitats a causa de la manca de capacitats lingüístiques. Positivament, les empreses que tenen un enfocament estratègic cap a la comunicació multilingüe han vist augmentar les seves exportacions en més d’un 40 % respecte dels competidors que no disposen d’estratègies lingüístiques formals.
Així, els resultats de les enquestes realitzades a propòsit de l’estudi ELAN van identificar una clara relació entre llengües i l’èxit de l’exportació. D’acord amb l’estudi, hi ha quatre elements comuns de la gestió lingüística que estan relacionats amb uns resultats d’exportació satisfactoris: tenir una estratègia lingüística, disposar de parlants nadius, contractar personal amb competències lingüístiques i utilitzar traductors i intèrprets professionals quan s’escau. Segons això, si les PIME exportadores del conjunt d’Europa posessin en pràctica aquestes tècniques, l’economia europea en sortiria molt beneficiada.
És cert que avui dia encara hi ha punts de vista que s’oposen a la diversitat lingüística en general, i en l’àmbit econòmic específicament, adduint els costos d’adaptació al multilingüisme. Però què hi ha dels costos a llarg termini del monolingüisme? Si tenim en compte que la societat europea és cada cop més multilingüe (tant els treballadors com els consumidors), que la UE reconeix, en el conjunt del projecte d’integració social i econòmica que promou, que la diversitat cultural i lingüística europea és un valor que cal preservar, i per tant promou l’aprenentatge d’una llengua materna més dues llengües i fomenta campanyes com ara “L’any europeu de les llengües”, o “El dia de la llengua materna”, l’argument del monolingüisme cau pel seu propi pes. Resulta insostenible.
El multilingüisme de les empreses a Catalunya
Si bé ja hem vist que a Europa l’interès pel multilingüisme a l’empresa ja fa temps que existeix i es considera com a estratègia, a casa nostra ha estat principalment la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya qui ha publicat estudis com ara Els usos lingüístics a les grans empreses amb vocació internacional (2002) i Els usos lingüístics a petites i mitjanes empreses de Catalunya: sector serveis (2006).
L’aproximació als usos lingüístics de les empreses catalanes s’ha encarregat d’analitzar el lloc que ocupa el català a l’empresa (com a part de la política de normalització lingüística) però encara coixeja pel que fa a la gestió del multilingüisme. Cal tenir en compte que l’economia catalana s’ha obert a la mundialització, talment com d’altres economies, i això fa que sigui necessari disposar d’una oferta de béns i serveis en la llengua pròpia del país, el català, però també s’ha d’adequar a la demanda multilingüe.
Dit això, el sector empresarial és un dels àmbits en què l’ús del català és desigual. Cal pensar que la comunicació de les empreses és àmplia: existeix la comunicació interna oral i escrita (intercanvi de correus entre treballadors, comunicats escrits d’informació als treballadors, etc.) i la comunicació externa oral i escrita també (els clients, la publicitat, el web o l’etiquetatge, per exemple). En molts casos, aquests usos i pràctiques lingüístics per part de les empreses no són coherents. Trobem, doncs, empreses en què no hi ha una política lingüística definida, en què la llengua en les comunicacions orals externes pot ser el català, però on la pàgina web és monolingüe en castellà.
En aquestes dues taules es pot apreciar aquesta certa incoherència. D’una banda, la llengua vehicular de l’activitat oral és el català (segons el que declaren els enquestats), però la comunicació externa escrita (en aquest cas, la pàgina d’inici del web) reflecteix la presència àmplia del castellà en detriment del català.
Amb tot, i encara pel que fa a la qüestió dels usos lingüístics dels webs, cal deixar clar que no existeix un indicador global que doni compte de l’evolució de la presència del català a les pàgines d’inici de les empreses. De fet, les dades que aporta el Baròmetre de l’agrupació Webmàsters Independents en Català de Cultura i Àmbits Cívics (WICACC) sobre l’ús del català a les pàgines web posen de manifest un augment lent però progressiu: l’històric de resums de la situació de l’ús del català a Internet passa d’un 40,71 % l’any 2002 a un 50,85 % l’any 2006.3 El web del WICACC ofereix periòdicament informació sobre els avenços del català a Internet i fa un seguiment de les empreses que continuen sense incorporar el català al web.
A banda de la tasca que fan algunes entitats que defensen l’ús del català en tots els àmbits, i dels estudis d’usos lingüístics duts a terme per part de la Secretaria de Política Lingüística, l’administració catalana a través del Departament de Governació i Administracions Públiques va engegar la iniciativa “Catalan, a business opportunity”, arran de l’organització del Congrés mundial de telefonia mòbil (febrer de 2008). A més d’explicar que el català és la vuitena llengua d’Europa en termes demogràfics i que la parlen més de 9 milions de persones, aquesta campanya es basa en uns fulls informatius que recullen dades sobre el potencial del mercat en català i l’oportunitat de negoci que ofereix aquesta llengua.4
Ja sigui gràcies a la tasca de les entitats que promouen la llengua catalana com a través de les diferents institucions governamentals, l’esforç comença a donar els seus fruits. Malgrat alguns casos prou coneguts com el recentment protagonitzat per la companyia de vols alemanya Air Berlin, un nombre progressiu d’empreses comença a prendre nota de les oportunitats que ofereix el català i el fet de disposar d’una política de multilingüisme en general. És el cas de Google, que té les seves diferents aplicacions en català i en moltes altres llengües, o de Microsoft, que, tot i tenir la seva seu a Madrid, és conscient de la importància d’incorporar el català als seus productes: trobem Windows Vista i Office 2007 en català, com també Windows Mobile. De fet, arran de la convocatòria de l’esmentat Congrés mundial de telefonia mòbil, Carles Grau, director d’àrea de Catalunya de Microsoft, declarava que l’empresa havia doblat els ingressos a Catalunya, i que part d’aquest creixement havia estat possible gràcies a la presència del català en els productes de Microsoft.5
Recursos tecnològics per a la comunicació multilingüe
Indubtablement la societat catalana està determinada pels nous fluxos migratoris, les tecnologies de la informació i la societat del coneixement en general, la globalització i els nous mercats econòmics. Les mateixes empreses experimenten que les necessitats comunicatives ja no són les mateixes d’ara fa uns anys: avui els cal immediatesa, flexibilitat i internacionalitat, sobretot quan es tracta de l’àmbit econòmic. Aquest nou entorn comunicatiu fa que tots plegats ens haguem de desenvolupar en més d’una llengua. Els recursos tecnològics tenen aquí un paper molt important: necessitem eines que ens facilitin la gestió del multilingüisme (bancs de dades terminològiques, programes de traducció assistida i automàtica, etc.). Però, a més de disposar d’aquestes eines de gestió del multilingüisme, cal integrar el català en aquest mercat de noves tecnologies.
Així, l’avenç tecnològic fa que les empreses també hagin d’incorporar el multingüisme com a estratègia per tal de ser més competitives. En primer lloc, perquè l’anglès no és l’única llengua emprada en aquest camp i, segonament, perquè cal que l’empresa s’adapti al públic consumidor potencial, i no n’hi ha prou amb el fet que adaptin els seus recursos tecnològics a una sola llengua, si tenim en compte que potser volen dirigir la seva estratègia de mercat a la Xina o a Catalunya. Així, per tal d’aproximar-se al client, hauran d’ajustar els seus productes i la publicitat al xinès o al català.
La internacionalització i localització de programaris i webs (és a dir, el disseny, la traducció i l’adaptació cultural d’aquests webs) constitueixen una sèrie de recursos prou eficaços a l’hora de gestionar el multilingüisme. La traducció automàtica (TA), per exemple, abarateix els costos de la producció textual periòdica. De fet, aquests costos es poden reduir a costos de preedició i de postedició. Sovint, la TA és una eina imprescindible si volem superar les barreres lingüístiques de la comunicació en línia. A més, les empreses també poden comptar amb d’altres opcions i recursos interessants com ara els diccionaris, glossaris i servidors de terminologia. De fet, algunes empreses com Microsoft posen a disposició de l’usuari els glossaris. A banda d’això, també existeixen en el mercat altres recursos terminològics i de traducció automàtica lliures i gratuïts (interNOSTRUM o Babel Fish).
A banda d’aquests recursos disponibles, és important comptar amb la determinació i la conscienciació per part de les empreses i dels seus directius a l’hora de prioritzar l’adopció d’estratègies multilingües centrades en el català com a llengua pròpia. Això passa per contractar tècnics especialitzats en la gestió dels recursos humans i comunicacions multilingües, com també de professionals de les noves tecnologies.
La importància estratègica del multilingüisme
Ja hem vist cap a quina línia s’està dirigint la Unió Europea amb la recerca i el foment del multilingüisme en l’àmbit empresarial. Això respon al fet que en el context de la mundialització, la construcció d’una economia europea multilingüe ha esdevingut en els últims temps una de les prioritats per tal d’afavorir la competitivitat, el creixement econòmic i l’ocupació (en compliment amb l’estratègia de Lisboa de l’any 2000).
Talment com s’està duent a terme en l’àmbit europeu, és imprescindible que les empreses catalanes i l’Administració prenguin nota de la importància estratègica del multilingüisme –no solament de l’anglès– i treballin cap a un model de gestió del multilingüisme que, per descomptat, reforci la disponibilitat lingüística i l’ús normalitzat del català com a llengua pròpia de Catalunya, i que alhora promogui una estratègia empresarial multilingüe. Per això, esdevé necessària la col•laboració i la complicitat de tots els agents (administració, clients i consumidors, i el conjunt de l’empresariat català).
Per acabar, no hem d’oblidar que les empreses disposen d’eines de suport tecnològic que, a més d’integrar el català com a llengua emprada a les noves tecnologies, contribueixen al fet que els processos d’adaptació al multilingüisme i de la seva gestió en general siguin més eficients. Per tant, disposem de les eines; ara és qüestió de comptar amb la sensibilització del sector empresarial.
>>> Alexia Bos Solé és tècnica de la càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC.
1 COM(2005) 596 final: http://ec.europa.eu/education/policies/lang/doc/com596_es.pdf
2 ELAN Study (Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise): http://ec.europa.eu/education/languages/pdf/doc421_en.pdf
3 http://www.wiccac.cat
4 http://www.gencat.net/societatdelainformacio/cbo/catalan.pdf
5 http://es.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY
Ampliar...





