Pensament i acció
Els clàssics. Literatura infantil i juvenil
01-08-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Donasses. Número 459
EL COR DE LES TENEBRES
Joseph Conrad (1857-1902) no només tenia un coneixement teòric dels oceans i la navegació, sinó que havia estat embarcat moltíssimes vegades i, com Stevenson o Melville, havia recorregut el món a l’època que els vaixells de vela encara dominaven totes les rutes comercials. Aquesta experiència marinera i el coneixement del món i de les persones que implica va ser determinat per fornir-li els arguments dels seus llibres. Llibres d’aventures marineres, però també llibres on la literatura esdevé arma de recerca artística. Per a ell, els ambients exòtics, les trifulgues de la navegació, l’exploració de territoris hostils, la fosca crueltat del colonialisme, la presència de personatges sortits de no-res però poderosament instal·lats en les fronteres del mal... són peces que cal moure amb una precisió extrema per anar fent aparèixer al seu contorn una aurèola d’intuïció i inquietud. Les formes narratives, doncs, són administrades amb la cura obsessiva del conte modern, i la qualitat de la frase, de la manera d’obrir-nos les finestres a una realitat gens òbvia, no només es fonamenta en un ús intensiu dels postulats impressionistes, sinó que implica un entrenat instint de revelació.
Com Marlow, el narrador protagonista de El cor de les tenebres, Conrad havia exercit de patró d’un vaixell fluvial al Congo belga, i aquesta experiència li serveix per posar al descobert el desacord inevitable i dolorós entre la consciència blanca (la civilització, la moral, les virtuts) i el salvatgisme fora de tot control en què és capaç de caure quan s’endinsa en la realitat d’un sistema purament depredador. L’inici de El cor de les tenebres se situa en la immobilitat vespral del Tàmesi. Un narrador extern descriu el paisatge, centra la situació i dóna la paraula de la narració al seu protagonista, Marlow: la veu poderosa d’un viatge al cor de les tenebres humanes, un descens als inferns on, en el més profund, Marlow s’encarà a una altra veu (la de Kurtz), tan seductora com inquietant; un mirall de totes les grandeses i totes les més terribles baixeses. Recorrem les gestions a Brussel·les. La navegació al llarg de la costa africana, amb l’absurd de les cegues canonades d’un vaixell de guerra francès que castiga un continent. Les imatges infernals de la construcció d’una via fèrria. La desesperant reparació del vapor de riu, absurdament enfonsat... I finalment la navegació riu amunt, a la recerca del misteriós Kurtz, una personatge absent al llarg de la major part del relat, però convertit en una obsessió constant, un neguit superior a qualsevol perill de la selva, un desig de coneixement minuciosament retardat i anunciat... El personatge poderosament ambigu, seductor i terriblement boig que encarnava Marlon Brando a Apocalypsis Now, de Francis Ford Coppola, la mítica pel·lícula dels any setanta que trasllada lliurement l’acció de El cor de les tenebres a la guerra del Vietnam. I les dones, i la mentida i, sobretot, l’horror.
El cor de les tenebres, doncs, és una obra que no se situa en aquesta equidistància entre entreteniment i combat interior que tan bons resultats ha donat sempre a la lectura adolescent. Se situa en un nivell d’incertitud incòmode i tensa les possibilitats evocatives i narratives fins a extrems enlluernadors. No en va Joseph Conrad, malgrat tenir l’anglès com a tercera llengua, és un referent obligat per a la renovació de la novel·la anglesa del segle XX. Però pot ser un esglaó decisiu en l’aprenentatge literari del lector jove. Una manera de, des de l’aventura, projectar-se cap a formes d’expressió ben musculades, amb una gran potència de seducció intel·lectual a través de la sensibilitat d’una història magistralment ben explicada.
JOSEPH CONRAD, El cor de les tenebres. Traducció i pròleg d’Elisenda Franquesa. Barcelona: Editorial Laertes, 1985.
Tags:
literatura, llibre, Joseph Conrad
Comparteix
