Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Pensament i acció

  • Vota
  • Resultat * * *

Els clàssics. Literatura infantil i juvenil

01-10-2009

Autor

Josep Maria Aloy

Publicat a:

Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460

ULLS DE GAT MESQUER

 

Moltes vegades m’he preguntat què hauria estat d’en Joan Barceló i Cullerés si hagués seguit vivint i com hauria estat de brillant la seva carrera literària si tenim en compte que Ulls de gat mesquer fou la seva primera novel·la juvenil i l’escriptor moria, als vint-i-quatre anys, un any després de la seva publicació.
Els qui el van conèixer diuen d’ell que era tot un personatge. Anàrquic, emotiu, estrafolari, burleta i sempre al límit de la insolència amical. La publicació de la seva novel·la va cridar poderosament l’atenció per la sèrie d’elements nous i ben particulars que Barceló hi introduïa, trencant motlles i oferint un producte que era una barreja excel·lent de fantasia, màgia, esoterisme, transgressió, crítica mordaç, humor i la recerca constant d’una complicitat amb el lector.
Tot plegat expressat amb un llenguatge molt viu que Barceló utilitzava amb molta cura i precisió, que li permetien descripcions molt atractives: “...Ni un bri d’aire, ni un glop de sol: només un cel tot igual –tot blau escaldat, tot boirim juganer– que era una campana de vitrall”. Un llenguatge molt subtil i enormement precís, sovint carregat de tendresa i d’emotivitat que contrastava amb la complexa personalitat de l’escriptor: “La lluna plena i clara com un pa rodó sense enfornar, s’entossudia a esbarriar llum per la ciutat emmurallada”.
I si la descripció d’objectes i paisatges era excel·lent, la descripció dels personatges li permetia crear amb brillantor uns caràcters inquiets i vitals. Així descriu, per exemple, els ulls del noi protagonista: “...una crosta de cel no rebregada pel fred ni lletosa de boira...”; o les llàgrimes de la mare “–vidre lluent contra el terra gebrat–“, o la descripció de la bruixa Andraixa: ...que “tenia una ganyada a l’ala que li feia bufar un geni de futims..”, o també la descripció que fa a la plana 47 del frare Xipoll: “... Fura Insomne, tèrbol espectre, rateta escarransida... o tants d’altres atributs que vulgueu clavar-li...”. Bona descripció també la del personatge sinistre Ullgran i els tres Ullspetits: “...quatre tions de carbó d’alzina, quatre brots d’infern a tot estrop: una ventada de negre damunt del camí...”.
L’humor i un llenguatge hàbil cap a la ironia i l’alegria fa que trobem expressions més o menys còmiques: “Van enfilar camí del poble sense trobar ni una ànima enlloc. Ni una ànima ni tampoc un cos...”. L’humor va sovint molt lligat a un llenguatge fresc i divertit: “...una oloreta de suqueu-m’hi-molla els emborratxava els nassos...”.
Barceló utilitza qualsevol recurs per oferir una obra atractiva, plena i vibrant. No desaprofita cap ocasió per atraure la complicitat del lector amb qualsevol argument. Per això no sorprèn la utilització de recursos ben atractius i variats com els llargs títols de cada capítol o bé fer discutir els fenòmens meteorològics entre ells: a la plana 68 s’escridassen el sol, la pluja, el fred... “... però res, el fred va haver de girar cua i resignar-se a esperar que algun núvol tapés l’orgullós sol”.
Però la vena reivindicativa, la denúncia del poder, del poder polític i religiós, dels mals de la Inquisició, de l’autoritarisme i de qualsevol intent de corrupció i d’estroncar la llibertat dels humans són els principals missatges, contundents i viscerals, d’una novel·la a mig camí entre la realitat i la ficció. En realitat Ulls de gat mesquer es podria definir com a novel·la fantàstica d’aventures disfressada de novel·la històrica. “Es tractava d’utilitzar –diu el crític Francesc Boada– un ambient i tot un seguit d’elements històrics que el segle XVI fornia per omplir-los de contingut simbòlic i, tot barrejant-los amb una colla d’altres elements, entre màgics i misteriosos, aconseguir de transmetre al lector unes reflexions, uns esquemes ideològics, una determinada concepció de la societat. Però no pas d’aquella societat aparentment llunyana en el temps, sinó de la nostra, de la d’avui..”.* Una novel·la ben curiosa i atractiva per a un autor tan jove!

(*) Francesc Boada, “La narrativa juvenil de Joan Barceló i Cullerés”, a Perspectiva Escolar, 73 (març, 1983)


JOAN BARCELÓ I CULLERÉS, Ulls de gat mesquer. Il·lustracions de Jordi Bulbena. Barcelona: Edicions de La Galera, 1979

Tags:

, ,

Comparteix

  • La Tafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Fresqui
  • Yahoo!
  • Remoume
  • Facebook

Vols afegir un comentari?

(*)
(*)
(*)

* Camps obligatoris



Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina