Pensament i acció
Els continguts digitals i la teoria de les intel·ligències múltiples
01-02-2010
Autor
Núria Alart
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
Els continguts digitals són recursos elaborats amb la finalitat de facilitar i millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, per transmetre, generar, processar o emmagatzemar informació, i els podem anomenar continguts multimèdia. Si els relacionem amb la teoria de les Intel·ligències Múltiples (IM) (Gardner, 1983), serien els recursos capaços de proporcionar a cada individu, segons les seves característiques i singularitats individuals, la transformació de la informació en coneixement. I tots aquells que estan en qualsevol format, ja sigui textual, d’imatge, so, àudio, simulacions, etc., que ajudaran a assolir totes les competències bàsiques de l’alumnat i desenvolupar totes les intel·ligències.
Es pot crear un projecte en CD, o vídeo, treballant totes les intel·ligències; amb text incorporat (i.lingüística), il·lustracions (i.visual-espacial), treball cooperatiu (i.interpersonal), gràfiques estadístiques (i.lògico-matemàtica), una banda sonora (i.musical), la representació gestual del temps (i.cinestèsica-corporal), els fenòmens atmosfèrics (i.naturalista) i l’autoavaluació del treball (i.intrapersonal) Un exemple de continguts multimèdia és el treball realitzat en una WebQuest titulada “Fem de meteoròlegs/logues”. L’alumnat ha de crear un vídeo explicatiu del temps atmosfèric amb les dades recollides durant una setmana. Podeu consultar aquesta adreça: http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
La teoria de les IM i l’aparició de les tecnologies digitals estan tenint un fort impacte educatiu conjuntament amb els avenços de la neurociència, que ens avalen i argumenten la manera com aprenen les persones. La primera per potenciar el principi de la diversitat i la individualització de l’alumnat, amb l’admissió de més d’una intel·ligència. La segona per trobar-nos amb unes tecnologies que permeten crear entorns diferenciats que possibiliten la utilització de diferents eines i recursos. I la tercera pels grans avenços de la neurociència que expliquen els mecanismes cerebrals que fan possible l’aprenentatge. Com diu I. Morgado, “com més coses comparem i relacionem, més aprenem i més bé”; “Les emocions són fonamentals per a l’aprenentatge”; “Emoció i cognició estan interrelacionades” La teoria de les IM i la neurociència ens ofereixen una explicació, un apropament i una comprensió del funcionament psicodidàctic de les TIC/TAC. Entre els tres existeix un element comú molt significatiu, que és la possibilitat que ens ofereixen per a la flexibilitat de recursos, eines, materials, metodologies i aplicacions didàctiques en general per a les aules. Ja que s’accepta que existeixen diferents intel·ligències i diferents variables en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) constitueixen una exigència social i normativa, per això cal aprofundir en la pedagogia de les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC). Alguns autors comencen a anomenar e-Pedagogia la formulació del marc teòric sobre l’educació i les TIC/TAC. (J. Vivancos, 2009).
L’alumnat ha de treballar i desenvolupar els elements següents per a què es produeixi un elevat rendiment escolar: l’autoconeixement, la confiança en ell mateix i en les seves intel·ligències, la curiositat per descobrir, fer-se preguntes, saber discernir i transcendir (voluntat de millora i excel·lir), sentir-se capaç, eficaç i reconegut, l’autocontrol, la creativitat, la relació amb el grup d’iguals, la capacitat de comunicació i diàleg; la col·laboració amb els altres; el tenir criteri i saber reflexionar.
Aquest rendiment escolar es produirà sempre que es dugui a terme una bona alfabetització emocional i una alfabetització multimèdia. Tant per part dels docents com per l’alumnat. Per tant, l’escola ha d’ensenyar l’alumnat a ser emocionalment més intel·ligent, dotant-lo d’estratègies i habilitats emocionals bàsiques. També ha d’ensenyar a saber cercar, seleccionar, ordenar, classificar i interpretar els continguts disponibles en el mercat multimèdia, sent capaç de valorar-los. Per tant l’alfabetització multimèdia no deixa de ser l’alfabetització tradicional en el context digital de la societat de la informació i el coneixement. Una alfabetització multimèdia serà instruir en els conceptes, les habilitats, les actituds, els valors i els procediments més bàsics de la tecnologia, aprendre a llegir i escriure amb diferents llenguatges: el propi dels mitjans tecnològics, audiovisuals i multimèdia en general.
Com utilitzar els continguts multimèdia tenint en compte les IM
La didàctica multimodal o també anomenada utilització de continguts en diferents suports multimèdia i les activitats multinivells (assumint la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tot l’alumnat a l’aula, sense distinció ni exclusió pel seu nivell d’habilitats ni capacitats), estarien avalades per aquest bon marc teòric de les IM. Aquesta manera de treballar i planificar disminueix la necessitat de fer programes diferents i possibilita la introducció d’objectius individuals en els continguts i en les estratègies educatives a l’aula. Tot el grup classe treballa un mateix tema, però disposa de materials, eines i recursos de diferents nivells de dificultats i capacitats. L’alumnat participa en una varietat d’agrupaments per atendre la diversitat.
Ampliar...Aquests continguts multimèdia haurien de tenir aquestes característiques:
· Interacció.
· Comunicació.
· Contextos concrets.
· Individualització i/o personalització de l’alumnat, que permeti la diversitat d’estratègies d’agrupaments que facilitin l’aprenentatge col·laboratiu.
· Continguts i activitats per poder construir i desenvolupar capacitat i/o intel·ligències.
· Disposició d’activitats diverses on s’hagi de buscar informació, desenvolupar habilitats creatives, resoldre problemes, dilemes, casos, etc.. d’una manera que es pugui accedir al coneixement processant la informació des de diverses fonts sensorials.
·Autonomia de l’alumnat i el professorat.
· Continguts variats.
· Existència de repositoris de continguts, de cerca simple i ràpida.
Eines i recursos al web 2.0 per treballar continguts multimèdia tenint en compte les IM
El Web 2.0 és com un escenari en el qual convergeixen els usuaris, les eines, els serveis i els mitjans, un nou escenari on podem interactuar amb els continguts i on la clau és participar, conversar i interactuar (Educastur, 2007). Podem destacar algunes característiques en la seva aplicació. Per exemple, han de ser dinàmiques, el contingut ha d’actualitzar-se. Tanmateix, han de ser col·laboratives i recollir informació de múltiples fonts i també han de ser simples i intuïtives.
Les possibilitats que ens ofereixen aquestes eines per a la interacció amb la informació no només són quantitatives, sinó també qualitatives en quant a la utilització tant d’informació textual com d’altres tipus de codis, des dels sonors als visuals passant pels audiovisuals. La comunicació no es limita a un sol codi, el verbal auditiu, sinó que s’estén a altres com els sonors, visuals i/o gràfics, els quals poden ser estàtics o dinàmics. Des de la teoria de les IM, les intel·ligències interaccionen millor amb uns determinats codis simbòlics. D’aquí la importància de la flexibilitat en la utilització dels diferents tipus de codis per part de l’alumnat.
Algunes de les eines i recursos competencials que desenvolupen intel·ligències i estan dins la Web 2.0 són el blog, el Moodle, les xarxes socials (Twitter, Ning, Facebook...), el WebQuest, el Caceres del Tresor, Wikis, els vídeos,el podcast, etcètera.
Destacarem com a recurs innovador una de les eines de la Web 2.0, l’anomenada Twitter, per treballar totes les intel·ligències: la lingüística, la logicomatemàtica, la visual-espacial, la cinestèsica-corporal, la musical, la naturalista, l’existencial, la intra i interpersonal. En aquesta eina podem escriure comentaris del dia anterior, del tema que s’està treballant, com ens sentim i el perquè. Adjuntarem fotografies, vídeos, gràfiques, estadístiques i diferents enllaços per compartir. Alguns dels avantatges de la utilització del Twitter són:
· La fluïdesa en la comunicació, propiciada per la utilització de frases curtes. La limitació de caràcters 140 (espais inclosos) obliga a elaborar frases clares, sintètiques i breus.
· La estimulació de la creativitat en potenciar les eines 2.0, en què l’alumnat, com a productor d’informació, comparteix el coneixement activament.
· Que és una eina de comunicació sincrònica amb la qual es treballen els registres formals en les comunicacions per internet. (no es poden utilitzar llenguatges SMS ni MSN).
· La immediatesa en la comunicació de la informació.
· El processament de la informació amb atenció a causa de la brevetat dels missatges.
· El treball de les relacions interpersonals gràcies a la interacció i la comunicació.
Podeu consultar:
- El tutorial de Twitter. Microblogging al projecte Espurn@. http://www.espurna.cat/klaustre/
- Un Twitter a les aules d’acollida http://twubs.com/acoespurna
- Una experiència a l’aula d’Educació Primària.. Escola Municipal Arc Iris. Twitter de la classe del sol http://twitter.com/Sol_1r
L’escola catalana del primer terç del segle xx va impulsar un moviment de renovació pedagògica amb els mètodes d’estudi de Decroly, Montessori i Freinet, que van ser aplicats amb la idea de fer una escola pública, laica, activa i interclassista en la qual el centre d’atenció fos l’alumnat. Aquests mètodes implicaven certs treballs per projectes, aprenentatges basats en problemes, dilemes, casos, etc, la transversalitat, l’autonomia en el procés d’aprenentatge i la funcionalitat d’aquests, prioritzant l’autoestima com a determinant per a un aprenentatge amb èxit. Totes aquestes metodologies actualment estan desplegades en els decrets d’educació següents: Decret 142 i 143, educació primària i educació secundària, respectivament. Les escoles actuals han d’anar cap a aquestes estratègies d’aprenentatge i metodologies actives i significatives, en què l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge amb l’ajut de la utilització de tots els continguts multimèdia que ens ofereix la xarxa. I ens cal, potenciar i valorar l’alumnat per allò en què pot excel·lir i ajudar-lo així en les seves mancances i debilitats.
Ampliar...FONS CONSULTADES
ALART, N. (2008). Aprenent amb totes les intel·ligències: WebQuest a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit. Centre d’Estudis Jordi Pujol. Edu21.
ALART, N i Ruaix, J. (2008). Recursos TIC per a la tutoria de secundària. UOC
ALART, N.(2009). Totes les intel·ligències per a la competència del tractament de la informació i competència digital. Guix TIC. Suplement Guix
ALART, N i Ruaix, J. (2009). "Un nou currículum basat en competències tenint en compte totes les intel·ligències". Àmbits de psicopedagogia, núm. 26 (estiu)
GARDNER, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencies múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
Núria Alart és professora de secundària i formadora del Departament d’Educació. Coordina el grup de recerca GRAIM de la UB
Tags:
continguts digitals, intel·ligències múltiples
Comparteix
