Pensament i acció
Els usos lingüístics fora de la llar
01-10-2009
Autor
Enrico Chessa
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
En aquest article es mostra una visió de conjunt relativa als usos lingüístics fora de la llar, tal com se’ns presenten, en els set territoris de llengua catalana, en diferents àmbits comunicatius (amics, botigues, grans establiments comercials, bancs i caixes, metge, amb un desconegut). L’anàlisi pren cos a partir de les dades que ens proporcionen les enquestes d’usos lingüístics (EUL) que, seguint unes pautes metodològiques comunes, es van dur a terme, a partir de l’any 2003, a totes les àrees on el català és llengua tradicional. (1)
Començarem oferint una panoràmica general de com es distribueix l’ús de les principals llengües en contacte, és a dir, en quin tant per cent els enquestats declaren que utilitzen el català i en quin tant per cent, en canvi, empren ja sia el castellà, el francès, l’italià, etc., segons el territori. (2) Continuarem amb una descripció de l’ús del català per situacions comunicatives i acabarem, a tall de conclusions, amb una anàlisi global.
Així, en el conjunt dels territoris, l’ús de les principals llengües amb presència es reparteix de manera força equilibrada (vegeu el gràfic 1), tot i el predomini (si bé no espectacular) de les varietats altres que el català. Els únics dos territoris que presenten una clara situació de subordinació lingüística del català a la llengua principal de contacte són l’Alguer i la Catalunya del Nord, a causa d’un procés de substitució lingüística en fase molt avançada. D’altra banda, cal remarcar que, a la Franja, més d’un 60 per cent de les freqüències d’ús són en català.
Gràfic 1. Percentatge mitjà d'ús de les diferents llengües amb presència (3)
A partir d’aquí, la Franja es presenta com el territori on el català manifesta el grau de vitalitat més elevat. Tanmateix, l’anàlisi dels usos en diferents situacions comunicatives ens indica l’existència d’àmbits comunicatius, com ara el metge, on l’ús de la llengua històrica del territori minva de manera espectacular (vegeu gràfic 2). Aquí cal remarcar la diferència entre els percentatges de persones entrevistades que declaren que utilitzen, només o majoritàriament, el català amb amics o en anar a botigues (per damunt del 60 per cent) i els percentatges dels que, en canvi, diuen que l’utilitzen a la resta de situacions (tots per sota del 31 per cent).
Gràfic 2. Percentatges d'ús exclusiu o prioritari del català en les sis situacions comunicatives
En canvi, tant a Catalunya com a Andorra, es nota la tendència a un major ús del català prevalentment en situacions més formals, malgrat que les diferències no són gaire espectaculars; la diferència més remarcable es dóna en àmbits com ara bancs i caixes. L’elevat percentatge d’usuaris de català en aquests contextos també es registra a les Illes Balears, si bé en mesura menor.
És evident que la qüestió, però, no pot ser enfocada estrictament en termes de formalitat/informalitat del context, ja que en la determinació del comportament lingüístic intervenen altres factors. Així, l’oferta de català en els diferents àmbits també ajuda a explicar l’ús lingüístic dels individus implicats. Els bancs i caixes, en realitats com ara Andorra, Catalunya, i les Balears fa temps que, si més no externament, ofereixen una imatge de catalanitat, la qual deu de propiciar un augment d’ús del català, atès que la percepció de molts parlants es pot llegir en termes de “aquí sí que puc (o haig de) parlar en català”.
Del que acabem de veure es desprèn que el domini lingüístic català pot ser considerat com la suma d’ecosistemes lingüístics diferents els quals –d’acord amb la conformació social, política, geogràfica, demogràfica, econòmica, etc. que els caracteritza– han de tenir, necessàriament, conseqüències sociolingüístiques també diferenciades.
Les normes de comportament lingüístic, doncs, varien tant en funció del territori com, també, en funció dels àmbits dins cada territori. El territori de parla catalana esdevé, així, en el seu conjunt la suma d’ecosistemes on diferents regles de selecció lingüística ens ofereixen diferents quadres sociolingüístics. A la Franja, per exemple, les normes d’ús lingüístic sembla que són clarament favorables al català en les situacions d’interacció informal, mentre que no ho són en els contextos percebuts com a més prestigiosos. En canvi, a Andorra i Catalunya es dóna la situació més aviat contrària. D’altra banda, pel que fa a l’Alguer i la Catalunya del Nord, els usos lingüístics fora de la llar posen de manifest una situació sociolingüística clarament favorable a l’italià i al francès respectivament: tant en els contextos formals com els informals són ocupats per les llengües dominants.
NOTES
1. Tanmateix, cal precisar que a la Comunitat Valenciana l’enquesta va ser duta a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fent ús d’un qüestionari l’estructura del qual tenia característiques força peculiars respecte als que es van utilitzar en altres territoris. Cal recordar que el qüestionari també es va haver d’adaptar a les peculiaritats socioculturals de l’Alguer, les quals requerien la incorporació de variables força singulars. Podeu trobar tota la informació relativa a les enquestes EUL a Ernest Querol [et al.], Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.
2. Desafortunadament, el País Valencià no participa d’aquest quadre general perquè la susdita pregunta no constava en el qüestionari de l’AVL.
3. Per “altra principal” hom entén la llengua més emprada en cada territori fora del català: castellà, francès i l’italià; “altres”, en canvi, es refereix a aquelles varietats lingüístiques que, si bé no tenen un pes demogràfic important, també participen de la conformació sociolingüística dels territoris de parla catalana, com ara el sard a l’Alguer, l’alemany i l’anglès a les Illes Balears o el portuguès a Andorra.
Tags:
Comparteix
