Pensament i acció
¿Encara hi som a temps?
01-08-2009
Publicat a:
Escola Catalana. Donasses. Número 459
En pocs dies de diferència el professor Joan Solà va rebre merescudament el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, es van fer públics les dades de la segona enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat i es va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Solà va dir en les entrevistes que li van fer que la situació de l’ús de la llengua catalana és greu i que els polítics catalans en són coresponsables. Amb una sincronicitat antitètica l’expresident Aznar va arribar a afirmar sobre la nova llei d'educació catalana: "Els que puguin enviar els seus fills fora [de Catalunya] a aprendre castellà, ho faran. I ho pagaran perquè poden. Però els que no puguin, estaran condemnats per unes autoritats sectàries al fet que els seus fills tinguin menys oportunitats que els altres joves i nens espanyols. I això és tremend".
Però anem als números freds, segons l’enquesta d’usos lingüístics: un 45,9% dels preguntats diuen que utilitzen el castellà com a llengua habitual, en català el 35,6%, 10 punts per sota. A l’àrea metropolitana de Barcelona, els usuaris exclusius de l’espanyol (53,8%) sumen el doble dels que se serveixen de la llengua autòctona (27,8%). A la zona del Camp de Tarragona, hi ha una diferència menor (45,1% davant del 33,1%), mentre que a la resta de zones de Catalunya, el català és encara la llengua més utilitzada. Excepte entre els més grans de 65 anys, en tots els grups d’edat veiem l’avantatge del castellà. Així, en la franja dels 15 i els 29 anys, les persones que ja han anat a l’escola catalana autonòmica es reprodueix una diferència de més de 12 punts percentuals a favor del castellà. I encara que la majoria de la població coneix les dues llengües, el domini del castellà és superior (20 punts percentuals més) quan es pregunta als enquestats si es parla o llegeix en un o un altre idioma. I la diferència encara és més acusada, sempre a favor del castellà, a l’hora d’escriure. Si es compara amb la primera enquesta d’usos lingüístics realitzada el 2003, els que diuen que saben parlar català han passat del 78,3% al 75%. Tot i que en aquest punt té raó el que es diu des de Política Lingüística que no es pot parlar de «retrocés» del català, ja que durant els últims cinc anys s’han incorporat a la societat catalana més de 700.000 estrangers i que per tant les dades mostren que encara es van parant els cops. Però fins quan? L’enquesta també desvela que un 6,5% de la població usa idiomes estrangers com l’àrab i l’urdú. Per primera vegada no tot allò que no és català és espanyol o castellà i això és un repte i una oportunitat que caldria aprofitar.
En el marc de la LEC, una altra oportunitat que hauria de servir per impulsar la normalitat del català, alguns professors ens avisen que els alumnes preuniversitaris de batxillerat passen a fer dues hores de català setmanals, en comptes de les tres que feien fins ara. I l’absència de l’estudi de la literatura catalana es vol resoldre fent dues hores de literatura a 1r de batxillerat i dues de llengua a 2n. Dir que tots els professors són professors de llengua no hauria de servir com a coartada per reduir les hores de llengua sinó per estendre definitivament l’ús del català a secundària com a llengua vehicular que és.
L’enquesta esmentada, l’experiència del dia a dia a l’escola o al carrer, o l’Exposició i el llibre “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” realitzada per la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) presentats enguany ho deixen ben clar: la vitalitat de la llengua catalana és el factor més definitori d’una llengua que porta segles sense poder d’estat, però aquesta fortalesa –gairebé un miracle- no en garanteix ni el present ni el seu futur. No acabem de trobar el desllorigador per resoldre les debilitats històriques que arrossega l’ús de la llengua, es fan tossudament presents noves amenaces i ens acostem perillosament al llindar des del qual la reculada dels usos idiomàtics pot ser irreversible, i per tant, la normalitat dels usos impossible d’assolir. Encara hi som a temps.
Tags:
Comparteix
