Pensament i acció
Entrevista a MONTSE PEIRÓN
15-09-2011
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'educació per al consum. Número 472
Ampliar...
Ens hem imaginat el CRIC com una mena de talaia. Un Centre de Recerca i Informació per al Consum ha de ser una cosa així: torre d’ivori des d’on mirar el món boig de consum que ens envolta. I reflexionar.
Tot plegat era metafòric, és clar. Per això ens sorprèn tant arribar al Centre i trobar-nos en una talaia de debò. És un primer pis obert i assolellat que dóna a la voràgine de la Plaça Molina, a Barcelona. El local, antic estudi d’arquitectes, fa cantonada amb el carrer de Balmes. A fora, tot de tràfic i gent atrafegada. Embús a la cruïlla amb Via Augusta. Clàxons. Caos. I nosaltres allà dalt, amb la Montse, mirant-nos-ho. I reflexionant.
- Diu l'economista Arcadi Oliveres (revista Opcions, núm. 36) que "reflexionar sobre la crisi actual ens obliga a fer plantejaments a mig i llarg termini" i que "hem creuat la ratlla i, davant d'aquesta situació, l'única resposta possible es diu, ara per ara, decreixement, entès en una dimensió material i no pas lineal (com tampoc intel•lectual, cultural, etc)". Afegeix, per últim, que "el consum responsable és la condició indispensable d'aquest decreixement". Hi estàs d'acord?
- I tant! Només discrepo en un matís, que és això darrer de “la” condició indispensable. Nosaltres parlem d“una” de les condiciones indispensables. N’és una (indispensable, indiscutiblement!), però no és només això. Només amb consum responsable no anirem enlloc.
- Si no és l’única condició, quines són les altres?
- Calen uns canvis estructurals grossos. És a dir que, si realment volem transformar tot aquest sistema econòmic que conforma l’espiral producció-consum en què vivim, la manera de consumir ha de canviar, segur. Però també calen accions polítiques concretes, fórmules econòmiques, etcètera, que conformin una manera de viure que no sigui insostenible. No ens podem fixar només en el consum, ens hem de fixar en la societat en general. També necessitem un canvi cultural, que vol dir repensar quines coses estan ben vistes. Per exemple: a la generació dels meus pares estava ben vist tenir un bon abric, que et durés. En canvi ara no, ara està mal vist socialment repetir abric dues temporades seguides. Hem de veure tots plegats les coses d’una altra manera.
- En tot cas vosaltres, des del CRIC, el que proposeu per començar és, justament, aquesta acció individual: el consum responsable.
- Bé, no és que ho proposem per començar. Ho proposem perquè és una de les coses necessàries, que pot evolucionar en paral•lel amb les altres, i de fet idealment en interacció i retroalimentació amb les altres. També cal matisar que el consum responsable (o consum conscient, tal com ens agrada anomenar-ho) no consisteix exclusivament en accions individuals. Per nosaltres també vol dir explorar noves formes de consumir, que en ocasions són comunitàries per la mateixa naturalesa que tenen (per exemple les diverses fórmules d'intercanvi de béns, o els ajuts mutus als quals recórrer si reduïm la jornada laboral), i la propagació de la idea d'una nova cultura del consum.
- Diu l’activista Toni Lodeiro a ‘Consumir menos, vivir mejor’ (2008, ed. Txalaparta) que “la gente del CRIC es, en el estado español, la mejor fuente de información práctica y reflexiones lúcidas en el tema que nos ocupa”. I afegeix que “sus talleres y publicaciones son, además de interesantes y rigurosos, amenos y entendibles para todo tipo de públicos”. I doncs: què és el CRIC?
-El CRIC és una associació ciutadana independent, que neix formalment el 1996, i que se centra en el consum conscient i transformador. Tenim dos eixos ideològics: un seria, a grans trets, l’intentar sortir de la societat del consum. I l’altre, per dir-ho també ràpid, el de promoure el consum ètic o ecològic. És a dir: dins del que es consumeix, buscar les opcions que siguin més sostenibles i més respectuoses amb les persones (no donant suport a aquell tipus d’empreses que tinguin pràctiques explotadores de persones, depredadores de recursos, etc.)
Ampliar...-Quines activitats feu, concretament?
-Una de les principals és l’edició de la revista Opcions, que dóna informació i idees per a seguir aquests dos eixos. Una altra és fer formació i xerrades. I la tercera, fer recerca. Actualment treballem en dos projectes de recerca que ens han encarregat al voltant d’aquest tema
- Com doneu a conèixer la revista?
- Tot i que estem en algunes fires, bàsicament funcionem molt pel boca-orella. Diguem que la revista fins ara s'ha donat a conèixer per ella mateixa. Actualment, i aproximadament, estem augmentant el nombre de subscripcions a cinc persones per setmana. Tot i això, però, pensem que és molt important reforçar la promoció. Per això ara acabem de renovar el web.
- Diu el sociòleg Zygmunt Bauman a ‘Vida de consum’ (2008, Viena edicions) que "en una societat de consumidors la recerca de la felicitat -la finalitat que s'invoca i es fa servir com a esquer més sovint en les campanyes de màrqueting que pretenen estimular la predisposició dels consumidors a deixar anar els seus diners (...)- tendeix a deixar de banda la idea de fer coses o d'apropiar-se'n (i encara més la idea d'emmagatzemar-ne) i a centrar-se en el fet de desfer-se'n” i que “per a l'economia consumista, la idea d'apropiar-se de coses, ara en gran mesura abandonada, augura el pitjor dels neguits: l'estancament, la suspensió o l'esvaïment del zel comprador." Cap a on anem?
- No ho sabem. Nosaltres el que fem és una proposta de futur. Proposem idees i donem informació per encarar un futur que pugui ser més sostenible i més satisfactori a nivell humà. En tot cas, l’efecte més evident, el “cap a on anem” més segur, és el límit físic, que arribarà tard o d’hora. No només per l’extinció del petroli, sinó de tots els recursos. És a dir que arribarà un moment que la crisi ecològica serà “impepinable”. De fet, ja ho està sent una mica ara. I aleshores, en el moment en què sigui evident i ja no sigui una idea de quatre “visionaris” o “alarmistes”, potser totes aquestes propostes o iniciatives que nosaltres ajudem a difondre puguin servir com a referent. Que quan no hi hagi més remei que funcionar d’una altra manera, es digui: “doncs mira, pot ser aquesta”.
- La qüestió és si aleshores ja serà massa tard...
- És clar. La pregunta de si, realment, com a humanitat o com a societat tindrem prou seny o prou temps per arribar a una altra forma de funcionar sense tornar-nos bojos... Això no ho sé. És a dir: si la creativitat i la positivitat seran més fortes que la desesperació... Aquesta és la pregunta que jo no m’atreveixo pas a contestar. Això entra ja molt en el terreny de l’esperança, de la il•lusió, del somni...
- Quins canvis hi hauria d’haver a la societat perquè no calgués “un CRIC”?
- Hi hauria d’haver més coneixement i més serenitat. I també més humilitat enfront a l’ambició individualista. Hauríem de trobar alguna manera que l’ambició social o col•lectiva fos més forta que l’egoista. I per aconseguir-ho, segurament, cal un bon lideratge i sobretot una bona comunicació social. Perquè tenim molts mitjans, però alhora estem molt desinformats i sobresaturats d’informació.
- Bauman també en parla, d’això... Concretament, fa aquesta reflexió: "Seria concebible que s'advertissin a temps aquestes tendències patològiques (i eminentment malbaratadores) del creixement exponencial de la producció de béns i serveis -que es reconegués com són i potser fins i tot es poguessin inspirar mesures terapèutiques o preventives- si no fos per un altre procés de creixement exponencial (...) que té com a resultat un excés d'informació. Com ha calculat Ignacio Ramonet, en els darrers 30 anys s'ha produït més informació en el món que durant els 5.000 anys anteriors". I doncs, el pitjor enemic del "consum conscient" és la "societat de la informació"?
- Bé, és un problema. Hi ha tanta informació per totes bandes que és molt difícil valorar-la i saber quina veracitat té. I sobretot també per això que diu Bauman de la grandíssima quantitat d’informació que hi ha. El que passa és que això és una arma de doble fil, perquè de la mateixa forma que passa això, també passa que ara tens la capacitat d’informar. I aquesta capacitat la pots fer servir bé, si en saps. Has de conèixer les eines per transmetre la informació. Per tant, pot ser un enemic però, si ho saps fer servir bé, també pot ser un gran amic, perquè et dóna la facilitat que et coneguin i que accedeixin a la teva informació.
- Canviant de tema... No hauríem de lluitar contra la imatge, diguem-ne, “alternativa”, del consum responsable? En el sentit que caldria prestigiar-la...
-Sí. A veure: alternatiu i contracorrent ho ha de ser per nassos, per definició. Però el que sí que no ens podem permetre és que el consum responsable sigui marginal o minoritari, allò que sovint es caricaturitza com a “hippy”. Ha de tenir vocació universal. I com s’aconsegueix que deixi de ser vist com a “hippy”? Treballant amb rigor, amb veracitat, dient coses ben dites i demostrables. I tenint una bona comunicació social, és a dir: explicant les coses ben explicades. Si es fa així, el “contracorrentisme” que defineix el moviment ja s’anirà assimilant. Una cosa que estaria molt bé posar de moda és això que dèiem: que no calgui canviar-se de roba cada dia (si no has suat i està neta, s’entén!). Hi ha moltes coses que es poden canviar en el camp dels costums. Potser si uns quants diem en veu alta: “Jo no em canvio la brusa cada dia!”... És a dir que una de les coses que ha de passar a estar ben vista, és a dir a estar “de moda”, és una valoració diferent de la manera de consumir. Que consumir menys es vegi com a positiu, en definitiva.
-Segurament ajudaria molt que persones conegudes, que són referents socials, ho promoguessin... És a dir que, per exemple, una presentadora de televisió sortís dos dies seguits amb la mateixa roba, posem per cas.
-Hi estic d’acord. Personalment, crec que les tècniques de màrqueting es poden fer servir d’una manera molt perversa, manipuladora, individualista, però que també es poden utilitzar en interès de tots. I això que dius de la presentadora de televisió en seria un bon exemple.
-A banda de fomentar la cultura del consum responsable no caldria fomentar la cultura del reciclatge?
-Sí, però no només. Són ben conegudes “les tres erres”, reduir, reutilitzar i reciclar, i van en ordre de prioritat: reciclar és la tercera. Perquè si seguim el nivell de consum que tenim ara... tu ja pots anar reciclant que al final t’estamparàs igual! És molt important començar pel principi. És a dir, que és molt més important reduir: fer servir menys coses. I, després, que les facis servir tantes vegades com puguis, que les reutilitzis. I finalment ja sí: que el que no puguis fer servir més, ho reciclis.
- Tornant a Bauman, el sociòleg fa la següent reflexió: "En general, en l'economia consumista els productes primer apareixen i només després busquen aplicacions (...). Però fins i tot els pocs productes afortunats que aconsegueixen trobar o crear una necessitat, una cobejança o un desig (...) tendeixen a sucumbir aviat a la pressió d'uns altres productes "nous i millorats" (...) força abans que la seva esperança de vida hagi arribat al final preestablert". Realment: ni reduir ni reutilitzar...
- És clar. I aquest és el problema d’alguns discursos de sostenibilitat: que estan potenciant molt el reciclatge però res més. I sí, sí, està molt bé: però no t’oblidis de la resta! El problema és evident: el model que segueix predominant a nivell polític i econòmic és el creixement.
- No hem après de la lliçó de la crisi, vaja.
- No. Els polítics i els governs fan discursos de sostenibilitat, però sense qüestionar el sistema econòmic. I parlo de tots en general, eh? De la dreta, de l’esquerra, de dalt, de baix i del mig.
- Cal anar a la pressió política, doncs?
- Sí, i hi ha organitzacions –nosaltres des del CRIC encara no ho fem- que ja ho practiquen. Cal pressió política, i tant. Però passa també que sovint el món polític va per darrera de la societat. Serà quan la societat ho demani a crits que sorgiran respostes des de la política.
- Afirma Lodeiro a 'Consumir menos, vivir mejor' que el consum conscient genera l'efecte papallona: que els canvis desencadenen nous canvis. Diu concretament: "Potser això és el veritablement transformador del consum conscient: que pot obrir portes a l'actitud activa, al canvi. Això importa més que no pas produir uns quilos més o menys d'escombraries l'any...". Hi estàs d'acord?
- Totalment.
Comparteix
