Pensament i acció
Escoles en construcció. Afrontant els nous reptes
01-06-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
Cada any es creen a Barcelona entre 40 i 60 escoles de nova creació. Algunes d’elles comencen projectes educatius innovadors amb l’ànim de formar persones autònomes.
Tot està per fer, tot es possible
Miquel Martí i Pol
“El sistema educatiu viu una gran contradicció: la societat ens exigeix que donem resposta als nous reptes i, d’altra banda, es pensa l’escola en paràmetres del segle XIX”, apunta Domènech, director de l’escola de nova creació Fructuós Gelabert (FG). “Nosaltres ens creiem la transformació de la informació en coneixement i la integració dels coneixements en esquemes cognitius”, continua Ana Trabal, directora del CEIP Fluvià.
Potenciar el clima d’aula com un espai per interactuar. Donar temps al temps amb objectius molt definits i reals. Utilitzar situacions d’aula que provoquin el treball compartit intercanviant edats dins del propi cicle. Implicar a tot el personal en el projecte, tothom és escola. Aquestes, entre d’altres, són les bases del funcionament pedagògic a les més de 60 escoles novelles , segons dades de l’ICE (Institut Català d’Educació), que actualment participen en projectes innovadors d’educació al Barcelonès.
El creixement de població infantil en edat escolar a Catalunya ha generat durant els últims cinc anys un augment de la creació de nous centres educatius per part del Departament d’Educació. A més, apunta Domènech, “feia quinze anys que no es creava cap escola pública i amb el canvi d’administració es torna a confiar en un model educatiu públic”.
“Des de l’ICE –assenyala Carles Parellada, consultor sistèmic de l’ICE– ajudem i assessorem a les escoles noves a assolir una bona relació entre l’equip de mestres i famílies”. I és que alguns dels problemes amb els que es troben les escoles de nova creació és la desconfiança d’alguns pares en els projectes innovadors.
Dificultats
En Domènech, director del FG, pensa que “tots els pares estan influïts pel seu context, una societat molt competitiva i accelerada que pensa que els infants han d’aprendre molt ràpid i com mçés informació tinguin, millor”. Per tant, segons ell, la dificultat és fer veure als pares que aquest sistema produeix aprenentatges mols més sòlids que el convencional, que són més efímers. En Pau Arboix, mestre que treballa fa un any al CEIP Martinet, comenta que des del seu punt de vista, per als pares que fomenten l’autonomia el Martinet és el paradís, “però potser no ho és per als pares més estrictes amb els nens a casa”. “He d’aclarir –apunta– que, globalment, en aquesta escola em trobo amb moltes menys dificultats que en altres, el fet de no fer seure a un nen de 3 anys durant tot el matí en una cadira ja és un punt”. I “és que el Martinet no inculca res sinó que cuida el que el nen ja es”, recorda.
La idea d’aquestes escoles és que els aprenentatges han de servir a l’infant per sempre i, per tant, els pares han d’ oblidar el concepte d’educació com un concepte ple de certeses i continguts tancats. Així doncs, les famílies són imprescindibles per portar endavant el projecte. “Considerem l’escola com una comunitat de la qual formen part els mestres, els nens i les famílies”, exposa la Montse Villoldo, cap d’estudis del CEIP Joan Coromines. “Per exemple, nosaltres, per tal de fer partícips ales famílies tenim diversos projectes, un d’ells és que cada matí els pares, quan arriben amb els fills, pelen la fruita de l’esmorzar”.
Influències
Una de les vèrtebres que conformen l’espina dorsal de les escoles novelles és la pedagogia sistèmica. “La mirada sistèmica –defineix Parellada– comporta entendre els col·lectius humans, i les institucions, no només com una simple suma de membres que hi pertanyen, sinó com a sistemes complexos segons unes dinàmiques que segueixen certs patrons”. Montse Villoldo puntualitza: “sempre intentem respectar els ordres de l’amor de Hellinger. Cada cosa te el seu espai i el seu temps”.
La pedagogia activa de les escoles de Reggio Emilia –en funcionament a Itàlia des de 1945 i anomenada per la revista Newsweek com la millor institució d’educació infantil del món– és una de les influències elementals a molts dels projectes de les escoles novelles. “Cada classe és un espai preparat per a activitats especialitzades: espai dels personatges, l’obrador o taller de plàstica, l’espai de la ciència, l’espai de la llum i les ombres...”, explica en Pep Sivilla, director del CEIP Joan Coromines. En aquests espais els infants i els mestres exploren, experimenten, expressen i creen pensament, ja que com diria Malaguzzi (inspirador de les escoles Reggio Emilia), “si es fan coses reals també són reals les conseqüències”.
Tant el CEIP Joan Coromines com el Martinet citen com una influència filosòfica important la pedagogia de la Rebeca i Mauricio Wild experimentada a l’Equador, centrada a respectar les estructures mentals i emocionals de cada un dels estadis de desenvolupament infantil .
Aptituds : l’autonomia
Totes les escoles noves entrevistades coincideixen a destacar que l’aptitud essencial que adopten els infants és l’autonomia. “El nen nou que entra sempre pregunta: ¿I ara que faig? Amb el temps aprèn a ser autònom”, afirma Villoldo. “És un constructor actiu del propi coneixement”, assenyala l’Ana Trabal.
“Podria dir moltes aptituds –apunta Domènech– però només n’esmentaré dues: els infants estan molt més motivats i mai perden les ganes d’aprendre”. En Pau Arboix es pregunta per què els nens arriben a secundària sense ganes d’aprendre. “Potser –reflexiona– el que està fracassant és el sistema educatiu. Aquí el nen potser no abraça tants continguts, però desenvolupa les aptituds per les quals mostra més predisposició”.
CEIP Fluvià (Poblenou)
200 alumnes. Inici: 2007-2008
Ana Trabal, directora
“L’infant esdevé un constructor actiu de la pròpia realitat”
CEIP Joan Coromines (Mataró)
150 alumnes. Inici: 2007-2008
Montserrat Villoldo, cap d’estudis / Pep Sivilla, director
“Els infants i la majoria de famílies senten la necessitat de portar endavant nous plans que responguin a les necessitats socials actuals”
CEIP El Martinet (Ripollet)
350 alumnes. Inici: 2003-2004
Pau Arboix, mestre
“A Finlàndia, primer país amb eficàcia educativa segons l’informe PISA, s’ha demostrat que aquest model funciona”
CEIP Fructuós Gelabert (Sagrada Família)
250 alumnes. Inici: 2004-2005
Joan Domènech, director
250 alumnes. Inici: 2004-2005
“Construir cada classe a partir d’allò que proposen els alumnes és complex, però tenim la satisfacció que els infants s’hi impliquen”
Iara Houghton és periodista
Tags:
Comparteix
