Pensament i acció
Escoles en Xarxa
01-12-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Traient profit d'Escoles en Xarxa: una eina per a les nostres aules
Encetem el trimestre i tots som nous: jo per als alumnes i ells per a mi. Tanmateix, tots compartim una tasca ineludible: elaborar la revista del centre. Si haguéssim de ponderar sensacions, comptaríem amb una bona dosi de responsabilitat i una altra, encara més gran, d’incertesa. Però cal posar fil a l’agulla i, en pocs dies, ens imbuïm d’esperit periodista. Baixem a l’aula d’informàtica i, entre viatges per la xarxa i lectura de premsa, aviat van sortint articles i cròniques, relats i reportatges. Ja fa temps que els publiquem al blog d’Escoles en Xarxa: els nois i noies n’assimilen el funcionament en un tres i no res, s’engresquen tot d’una publicant les pròpies entrades i, sovint, la feina els reporta grata recompensa: el comentari d’algú que, de lluny estant, ha llegit les ratlles que ells han escrit: sobrevola un llaç d’amistat, invisible i ferm, per damunt de l’aula.
Els dies passen i arriba el final del trimestre. Cal enllestir la revista. Els nois i noies trien els articles que més els han satisfet de tots els que han escrit; maquetem, portem el material a la impremta i ... la revista surt calenta del forn. Després d’haver viatjat per la xarxa, ara estarà a mans dels companys: senzilla i discreta, jovial i fresca, com ha de ser.
Un bon dia, mentre treballem al blog, ens arriba una proposta de la dinamització d’Escoles en Xarxa: la possibilitat d’assistir a una de les activitats de l’agenda de CaixaForum. Ens ho prenem seriosament, concretem la visita i, a la fi, un matí assolellat de primavera, tenim el goig de participar en el taller “Mons en Xarxa”: un encert i un èxit. Els nois i noies graven reportatges en format àudio, vídeo, ràdio i foto sobre la seva vida escolar. No hi caben a la pell quan veuen les seves imatges publicades al web de l’entitat. Orgull i satisfacció per la feina feta, ben feta: ¿cerquem altra cosa els docents?
El cas és que, a l’institut i entre nosaltres, professors i professores, alguns ens anem convencent que, en la relació entre iguals i amb l’ús de la llengua com a instrument bàsic, hi ha tot un pou de possibilitats. Els vents sembla que bufen a favor nostre: ara fa unes setmanes, a la professora de francès li arriba un correu en occità proposant un intercanvi escolar. La pluja d’idees es fa diluvi: trobadors, càtars, música popular, passat històric. Ens engresquem i pensem que ja hem traspassat fronteres: català, occità, francès, ... un intercanvi de llengües romàniques. I ja tenim el projecte en marxa, a punt de figurar en el marc e-twinning. ¿L’embrió? Aquells comentaris que feien tant de goig als nostres alumnes de Badalona quan arribaven de València, de Ponent o de les Illes i que els feien adonar-se que la llengua, justament perquè és diversa i canviant, esdevé el pont de comunicació més segur entre els humans, els únics que poden reconèixer la seva alhora que senten propera la dels altres.
Tags:
escoles en xarxa, IES Isaac Albèniz
Comparteix
