Pensament i acció
Especial. 50 anys d'Òmnium Cultural
01-09-2011
Autor
Text: Xavier Tedó / Fotografia: Ramon Boadella
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2011. Número 18
Ampliar...Òmnium Cultural va celebrar el seu cinquantè aniversari homenatjant els fundadors de l’entitat i dibuixant un nou horitzó per al país. La independència cultural i l'econòmica, i un referèndum d’autodeterminació a curt termini marquen el full de ruta que proposa l'entitat.
Per: Xavier Tedó | Fotografia: Ramon Boadella
EL PAÍS QUE VOL DECIDIR
Les relacions amb Espanya no funcionen, la crisi estreny i la llengua ha d’afrontar agressions que crèiem superades». Aquests són els principals motius que va esgrimir la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, per engegar una segona transició en la qual Catalunya ha d’assolir la independència cultural, econòmica i política. Aprofitant l’acte de celebració dels 50 anys de l’entitat, el passat 11 de juliol a l'Auditori de Barcelona, Casals va justificar fer aquest pas perquè «els partits i les institucions reclamen ajuda i, fins i tot, lideratges de la societat civil» i «ens cal seguir llançant fites, punts d’arribada, empènyer els nostres polítics per assolir objectius socials, culturals i polítics».
Davant d’un Auditori amb un munt de personalitats, la màxima responsable d’Òmnium va apel•lar al context polític per reclamar un nou horitzó per al país. L’exitosa manifestació de l’estiu del 2010, les diferents tongades de consultes sobiranistes o l’enquesta del CEO del mes de juny que subratllava que un 43 % dels ciutadans del Principat aposten per la independència, són els millors indicadors per avançar sense por cap a la plena autonomia. Un camí, com va remarcar Casals, que «ha de ser de consensos, com més amplis millor, i d’ambicions, com més clares millor».
La defensa de la llengua, una prioritat
En l’àmbit cultural, Òmnium farà una aferrissada defensa del model educatiu i de la immersió lingüística, deixant clar que «no poden patir més atacs ni poden perillar per accions particulars» perquè «la nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials». En aquest sentit, Muriel Casals va anunciar que l’entitat farà de la defensa davant de qualsevol atac a la nostra llengua una prioritat i que «es personarà en totes aquelles instàncies necessàries, adoptarà les mesures que calgui i instarà aquelles actuacions judicials que estimi convenients per defensar el nostre model educatiu contra els forts atacs que d’un temps ençà està patint».
Després de recordar que la primera immigració ha adoptat el català com la llengua dels seus fills i que «ha sortit al carrer, l’any 1977 o el 10J, perquè és part d’aquesta nació i també vol decidir», Casals va sentenciar que, ara, amb els milers de nouvinguts que han arribat els darrers anys cal treballar per «una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada». Amb aquest objectiu, la presidenta d’Òmnium va revelar que impulsarà un pacte nacional per al foment de l’ús del català com un element de cohesió social i nacional.
L’objecció fiscal acapara l’atenció
La independència fiscal va ser, però, la proposta estrella de la nit de l’acte central de commemoració dels 50 anys, i la que va acaparar tots els titulars dels diaris l’endemà. Òmnium Cultural advoca perquè en els propers quatre anys «Catalunya recapti i administri els seus impostos, alhora que exerceixi el poder que li correspon com a poble a l’hora de determinar la seva política econòmica». Muriel Casals, que és economista i professora d’anàlisi econòmica a la UAB, va tornar a recordar que «avui la relació econòmica amb Espanya ens esgota» i «és impossible avançar econòmica i socialment amb un dèficit fiscal que, si el calculem per persona i any, s’acosta als 3.000 Ä». La presidenta de l’entitat, que defuig la discussió sobre si cal anomenar-lo pacte fiscal o concert econòmic, va maldar per «superar les lamentacions, la protesta crònica i la impotència, perquè no podem seguir sent espoliats».
Òmnium treballarà per aconseguir la majoria social necessària per avançar cap a la plena autonomia i alhora, com va posar de relleu Casals, «restarem absolutament amatents a qualsevol flaquesa que mostrin els nostres representants polítics que impedeixi assolir aquest objectiu». En aquesta línia, la presidenta va anunciar que Òmnium ha pres «la decisió d’estudiar des d’avui accions coherents i viables per dur a terme accions d’objecció fiscal», com ara «consignar les quanties gestionades, els impostos, a un compte públic obert que no es liquidaria fins que no se solucionés el greuge fiscal que pateix Catalunya». El pla B que proposa l’entitat si l’Estat espanyol refusa l’autonomia fiscal va aixecar una gran polseguera a Madrid, fins al punt que el portaveu del govern català, Francesc Homs, se’n va desmarcar l’endemà.
Ampliar...L’horitzó nacional: un referèndum vinculant
Muriel Casals va emfatitzar que el procés de les consultes sobre la independència celebrades arreu del país i culminades «amb èxit a la capital, on va votar el 20 % dels barcelonins, que es van decantar de manera majoritària pel sí», no es pot donar per tancat. «Només pot acabar quan un referèndum sigui convocat de manera oficial i vinculant a tot el país», va assenyalar de manera serena. També va instar de nou a la classe política a comprometre’s «dins un termini de temps raonable, en l’exercici irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació».
Una forta ovació i el cant d’Els segadors van cloure l’acte. Òmnium Cultural ja s’ha posat a caminar per fer front als propers 50 anys. Si és que no ho ha deixat de fer mai.
>>>Xavier Tedó és periodista.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
GUARDIOLA, MÉS QUE UN SOCI ENTRE ELS CONVIDATS
Josep Guardiola va fer a l'Auditori la seva primera aparició pública des del final de temporada. El tècnic blaugrana, que és soci d'Òmnium des del 1993, ja s’havia reunit amb la presidenta i altres membres de la Junta a la primavera. A banda de Guardiola, les primeres files eren plenes de personalitats. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va exercir de primera autoritat del país en absència del president Artur Mas, que a la tarda havia rebut els familiars dels fundadors al Palau de la Generalitat. També hi eren el portaveu del govern, Francesc Homs; els consellers Mas-Colell i Mascarell, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Tampoc no hi faltaren el seu antecessor, Jordi Hereu, l’expresident Montilla i l’exconsellera Tura. Membres d’ERC i d’ICV, com Anna Simó o Joan Herrera, van acudir a la cita, que va aplegar els principals líders sindicals i una nodrida representació dels mitjans de comunicació, amb Mònica Terribas, Albert Om, Miquel Calçada o Carles Capdevila, entre els assistents.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
UNA NIT D'AGRAÏMENTS
Excepcionalment els grans protagonistes de la nit no eren a l’Auditori. Parlem de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Lluís Carulla i Canals, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus, que ara fa 50 anys signaven l’acta de constitució d’Òmnium Cultural. Sí que hi van assistir els seus familiars més directes, les dones de Cendrós, M. Rosa Jorba, i de Carulla, Maria Font, i els fills dels altres tres fundadors, Joan Riera, Joan M. Vallvé i Xavier Millet, als quals la presidenta Muriel Casals va obsequiar amb una còpia de l’acta després de rebre una llarguíssima ovació per part del públic, especialment al fill de Millet. No debades, com va posar de relleu Casals, «calia valentia, generositat i un gran sentit de país», i ells «el van tenir i avui els ho volem agrair».
Posteriorment, l’historiador Carles Duarte va fer una glossa de cadascun dels cinc fundadors, que va servir per ser conscients del pes i la responsabilitat que representen aquests 50 anys d’història. Mig segle més tard, amb 25.000 socis i 26 seus territorials, la màxima representant de l’entitat va afirmar amb orgull que «estem convençuts que avui veurien que el seu desig de llibertat posat darrere les paraules Òmnium Cultural s’ha complert». Muriel Casals també va agrair la seva tasca a totes les altres juntes directives, als socis i als milers d’activistes que han donat i donen sentit a la lluita en defensa de la llengua, la cultura i el país.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
CINQUANTA ANYS AMB MOLTA #PASSIÓPELPAÍS
L’Elena, la Lídia, en Lluc, en Roger, la Sandra i l’Azíz discuteixen apassionadament en un bar del barri barceloní de Gràcia (La Terreta). El català com a única llengua oficial, el significat de la manifestació del 10 de juliol o l’equilibri entre cultura popular i alta cultura són alguns dels debats que tenen lloc durant tres espots dirigits per Joel Joan i realitzats per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Els vídeos –que tenien la intenció de mostrar una visió fresca i desenfadada de les qüestions de debat a Catalunya– es van difondre per la xarxa sota l’etiqueta #passiopelpais, dies abans de la celebració dels 50 anys d’Òmnium.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Comparteix
