Pensament i acció
HOMENOT. Mossèn Ballarín
01-09-2011
Autor
Text: Albert Om / Il·lustració: Martí Abril
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2011. Número 18
Ampliar...
Als 20 anys li van diagnosticar un any de vida i ara ja en porta 70 de propina. N’acaba de fer 91 i manté intactes la seva lucidesa, el seu sentit de l’humor i la fe en Déu, però sobretot en Catalunya. I en el Barça, l’única cosa que Mossèn Ballarín diu que s’agafa seriosament. Josep Maria Ballarín i Montsent (Barcelona, 1920) és un savi a qui ja li va bé que el prenguin per beneit. Un nen de ciutat que s’ha enamorat de la gent de pagès.
Aquest home és llarg i prim com un Sant Pau, benplantat, molt alt per l’època en què va néixer. És murri i del morro fi. Li agrada menjar poc, sovint i bo. La seva gran hora del dia és havent dinat, quan s’estira al llit a llegir i es fuma un dels seus ‘anticristos’. S’hi passa moltes hores cada dia, al llit, però és que de jove s’hi va estar dos anys seguits per culpa d’una tuberculosi, la malaltia que va matar el seu pare i la seva germana. Ell va salvar la vida de miracle. Al llit, va aprendre a distreure’s amb una mosca o amb una taca a la paret, i també va ser durant els anys de la tuberculosi que va decidir que es faria capellà.
Per això, quan ara veus que a cada frase se li escapa, foteta, el riure per sota el nas, és inevitable recordar-te d’aquestes èpoques més fosques de la seva vida, de la malaltia, de la guerra amb la lleva del biberó, dels camps de concentració i de la misèria d’aquells anys. Diu que va tenir nòvies, però de lluny, i que quan va entrar al seminari de Solsona amb 26 anys encara es pensava que els nens venien de París. De tan tossut i independent com és, sembla que el celibat l’hagin fet per a ell: no l’hauria aguantat cap dona.
I així s’ha pogut dedicar a estar a prop de la gent i ser amic de tothom, que diu que és el que ha de fer un capellà de poble. El seu currículum eclesial s’explica molt ràpidament: ordenat sacerdot al 1951, va ser formador i prefecte al seminari de Solsona, rector de Santa Maria de Queralt (1958-1993) i aviat farà dues dècades que l’han acollit amb els braços oberts a Gósol, un poblet del Berguedà de poc més de 100 habitants. Els diumenges encara diu la missa de 12.
Els veïns se l’estimen molt. Li han dedicat un carrer i fan per a ell una cosa que encara té més mèrit: el deixen jugar a la botifarra sense tenir-ne ni idea. Podríem dir que és un pagès de Barcelona, un nen que va néixer a ciutat, però que estima la vida de poble amb la fe dels conversos. El seu gran homenatge als rectors de pagès va ser Mossèn Tronxo, el llibre que va publicar el 1989 i del qual va vendre més de 100.000 exemplars. Històries d’un capellà de poble que, llegides des de la ciutat, sembla que parlin de l’altra punta de món. Ara mateix, per a un jove de Barcelona ja és més exòtic Mossèn Tronxo que el sushi. Ja gairebé els sona més familiar l’anglès que el català que fa servir en Ballarín.
Mossèn Tronxo és un dels 40 llibres que ha publicat aquest home culte, intel•ligent i llest, tres qualitats que no sempre van de bracet. Molta gent també el coneix per les seves aparicions a TV3, amb la Mari Pau Huguet o en Joan Oliver. Va ser mediàtic abans que s’inventés el terme mediàtic. Tot un impacte veure un capellà senzill i valent, honest i sincer, que parlava clar i català. Un home arrauxat que feia reflexions assenyades. Un savi que es feia el burro perquè ja li anava bé que el prenguessin per beneit. D’aquesta manera, li donaven el que ell diu ‘carnet de boig no perillós’ i podia continuar anant a la seva, sense haver de donar gaires explicacions a ningú.
Mossèn Ballarín ha hagut de conviure sempre amb aquella fantasia que ‘si tots els capellans fossin com ell...’, frase com imaginant una església que no és. Un descregut com el president Maragall li demanava recentment per escrit: «si viu més que jo, vull que baixi a Barcelona i em faci una missa». I és que en Ballarín ha vist morir molta gent i explica que a l’últim moment tots ens asserenem.
Ell només demana una cosa, per quan ja no hi sigui: que no el prenguin per més sant del que va ser.
Comparteix
