Pensament i acció
Informacions i comentaris
01-06-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
IV CONGRÉS DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA
El cap de setmana dels dies 8, 9 i 10 de maig va tenir lloc a Mollerussa, la capital del Pla d’Urgell, el IV Congrés de Literatura infantil i juvenil catalana, organitzat per l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), com ja havia fet amb els anteriors, celebrats a la Seu d’Urgell (1997), Vilafranca del Penedès (2001) i València (2004).
La seu del congrés va ser Mollerussa, tant per la tradició del municipi en l’organització d’actes relacionats amb la LIJ (recordem-ne només el Premi Rovelló o la celebració anual del Saló del Llibre Infantil i Juvenil, que els congressistes vam poder conèixer de prop, com també ho van fer els més de 5000 visitants que enguany en van recórrer les instal·lacions), com pel compromís de la ciutat amb la promoció de la lectura (recordem, per exemple, que Mollerussa és municipi lector).
El Congrés es va estructurar en una sèrie de conferències i de taules rodones, dividides en dos grans blocs. El primer bloc, que podríem anomenar “Les arrels”, va girar a l’entorn de la figura i l’obra de Josep Vallverdú. Diversos especialistes (Josep M. Aloy, Teresa Duran, Antoni d’Ocon, Maria Pujol i Maria Carme Calderó, i el mateix Vallverdú) van parlar de l’obra del popular escriptor, de les seves influències, dels animals a la literatura... Aquesta part es va complementar amb una exposició molt completa i didàctica titulada “Josep Vallverdú: l’aventura de ser escriptor”; exposició que al llarg d’aquest any recorrerà el país i es podrà veure a biblioteques i sales d’exposicions diverses.
El segon bloc, que podríem anomenar “Els reptes de futur”, va girar a l’entorn de la LIJ del segle XXI. Es va iniciar amb la taula rodona “Evolució i situació actual de la Literatura Infantil i Juvenil” i hi van intervenir autors que ja podem considerar clàssics, com Joaquim Carbó, al costat de gent jove que hi va aportar visions diverses i d’arreu del territori: Eulàlia Canal, Carles Cano, Caterina Valriu o Lluís Farré. Un cop situats en el present, l’endemà ja es va entrar de ple en l’anàlisi de la LIJ del futur, de cap a on hauria d’anar en tots els seus vessants possibles. Per això els diversos ponents hi van parlar de models lingüístics, d’edició, de llenguatges en què es pot manifestar (teatre, audiovisuals, musicals...), de la relació amb les literatures del nostre entorn més immediat... Les dues conferències, d’allò més aelaborades, van anar a càrrec de Teresa Mañà, que hi va analitzar els reptes en l’educació i en els mitjans de comunicació, i de Miquel Desclot, que es va centrar en els models lingüístics. Les taules rodones van ser molt variades i van tenir una participació notable per part del públic assistent. La primera es va centrar en l’edició i va deixar ben clar que, si el jovent és l’abanderat de les noves tecnologies, la LIJ no les pot deixar de banda de cap de les maneres i que ha de començar a pensar en el llibre digital, almenys com a complement de l’edició tradicional en paper. La segona va girar entorn dels models lingüístics, tan escrits com orals, i s’hi van fer paleses tant les dificultats en àmbits com el doblatge, com la necessitat de no rebaixar nivells, de no caure en “les adaptacions de literatura per a tothom”. La tercera taula es va dedicar als altres llenguatges relacionats amb la LIJ: Josep M. Vidal, un dels creadors del programa “Terra d’escudella”, hi va reflexionar sobre els programes infantils de les televisions actuals i va reivindicar que no es regissin només per criteris economicistes; Joan Andreu Vallvé va parlar del teatre de titelles i dels seus llenguatges; Anna Llopart, de les adaptacions teatrals; i Pep Tort del paper dels contacontes, amb una sessió molt pràctica i molt ben rebuda. La quarta taula, i última, es va dedicar a les literatures del nostre entorn, per saber quins són els seus reptes, què hi compartim i en què ens en diferenciem. Va comptar amb grans noms de les quatre literatures peninsulars: Antonio Ventura, va parlar de la literatura castellana i va fer una crida clara a favor dels models literaris i a abandonar els succedanis que estan tan de moda; Juan Kruz Igerabide va parlar dels reptes de la LIJ basca i va fer una crida a mantenir les arrels, però alhora a obrir-se completament a les noves tendències i als nous corrents que recorren Europa; Xabier P. DoCampo, en representació dels escriptors gallecs, va reivindicar la necessitat de compromís per part de l’escriptor amb la seva llengua i amb la seva gent; i Josep-Francesc Delgado va fer una síntesi precisa del que havia estat el Congrés i va destacar aspectes que només havien estat apuntats com a fonamentals de cara al futur, com per exemple la socialització o reutilització del llibre d’autor, com si fos un llibre de text més, que ja es comença a donar en algunes escoles.
Unes jornades intenses, variades i molt profitoses, com destacaven la majoria de congresistes; arrodonides a més per les atencions de tota mena dels responsables de l’organització de Mollerussa, que van posar al servei dels assistents un local i unes instal·lacions magnífics i un personal competent i atent, que va fer que tot transcorregués sense cap mena d’entrebanc, com a casa, vaja.
Pere Martí i Bertran
Coordinador del Congrés
Tags:
Comparteix
