Pensament i acció
"Investiga la investigació", l'aventura de la curiositat
01-02-2009
Autor
Xavier Kirchner
Publicat a:
Escola Catalana. Física. Número 456
«La ciència és un tema de curiositat: curiositat sobre la natura i els seus secrets. Vivim en un món del que en sabem molt poc. Sabem poc de l’univers, de química, de física, de biologia, de nosaltres mateixos... Hem de ser curiosos, voler esbrinar com van les coses i desentranyar i desvetllar els secrets de la natura.»
Aquesta és una frase del Premi Nobel Dr. Aaron Ciechanover, pronunciada en l'entrevista que li van fer els reporters de Investiga la Investigació el mes de juliol passat. L’«hem de ser» de la frase del Dr. Ciechanover no vol dir que realment ho siguem. De fet, tot sembla indicar que ho som cada vegada menys. És preocupant la pèrdua de la curiositat, un fenomen que s'està produint en paral·lel amb els avenços científics i tecnològics. La curiositat, l'instint que ens porta a intentar descobrir què hi ha «sota la tapa dels motors» de les coses que ens trobem cada dia (instint que ha fet que la humanitat progressi), és cada dia menys popular. Les tapes dels motors són massa hermètiques i el que veiem quan les aixequem tampoc ens diu ja res. Tot sembla funcionar a base de «caixes negres» amb contingut inextricable.
Periodisme televisiu com a eina pedagògica
Buscant el que s'ha vingut a anomenar «pol·linització creuada», hom es planteja: ¿quins professionals de camps aliens a la ciència i la tecnologia tenen la curiositat com a «obligació professional»?. Resposta: els periodistes. Sumant això a l'afirmació constructivista que «la millor manera d'entendre una cosa és haver d'explicar-la», tenim com a resultat la idea d'usar la metodologia periodística com a eina educativa. Si a aquest còctel hi afegim el fet que «periodisme», per a la gran majoria dels ciutadans, significa avui «televisió», tenim la primera idea generadora del projecte Investiga la Investigació. Això és: el repte de realitzar reportatges televisius sobre les investigacions que estan fent científics de prestigi internacional com a forma, no només d'entendre les bases de la ciència d'avui, sinó també de comprovar que, tant el que fan els científics, com la pròpia investigació periodística sobre els mateixos, són activitats interessants a les quals val la pena de dedicar-se.
Internet i generació de continguts mitjançant treball en col·laboració
La segona idea generadora del projecte està en la producció de continguts multimèdia mitjançant el treball en col·laboració. Aquí la relació amb la pedagogia es fa des d’un enfocament «homeopàtic»: el mateix que provoca la síndrome, pot ajudar a curar la malaltia.
Les generacions de «natius digitals» tenen característiques que les fan diferents de les precedents: la seva suposada incapacitat de concentració mantinguda, la seva necessitat i habilitat per fer múltiples tasques a la vegada i per a la constant interacció en grup o el dinamisme dels seus cicles esperats d'acció-retorn no tenen res a veure amb les característiques equivalents en l'era pre-digital.
L'enfocament «homeopàtic» consisteix a creure que internet i les tecnologies de la informació i les comunicacions (les quals han estat el factor desencadenant de gran part dels canvis), poden ser claus a l'hora d'articular-ne la solució.
Wikipedia, els «blocs», YouTube i altres serveis sobre internet han posat sobre la taula la capacitat que dóna avui la xarxa perquè siguin els usuaris els qui generin els continguts que aquests mateixos usuaris «consumeixen», bo i difuminant la frontera entre un rol i un altre.
La generació de continguts és fet avui o bé en format hipertext realitzat mitjançant treball en col·laboració de múltiples autors dispersos (Viquipèdia) o bé en format multimèdia però fet per autors individuals o col·lectius treballant físicament junts (YouTube i equivalents).
Així, Investiga la Investigació va avançar un pas més, explorant la generació de continguts en vídeo amb estructura narrativa, realitzada en col·laboració a distància, utilitzant Internet com a eina de comunicació i com a via de publicació de resultats.
Grups d'alumnes d'instituts distribuïts per tot Catalunya, reporters d'equips de realització de programes de divulgació científica en el marc de l’ESOF'08
Grups d'estudiants de 1r curs de batxillerat de tot Catalunya havien d’explicar, en clau d'investigació periodística, les bases i característiques fonamentals de la investigació que porten a terme avui dia científics seleccionats d'entre els que participaven aquest estiu passat a ESOF'08, reunió bianual de científics organitzada per EuroScience / Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb ponents que són Premis Nobel o tenen un nivell equivalent.
El projecte, dissenyat i coordinat pel Centre de R+D de Telefónica a Barcelona, es va fer sota els auspicis del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, TV3, i el Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TVC.
Temes a explicar: la investigació, la societat, la persona
La investigació periodística havia d'estar enfocada a explicar la investigació científica: els problemes que soluciona o realitats que fa possibles, les bases científiques en les que es recolza i els elements originals que incorpora, aprofundint en la dimensió social del treball: la situació anterior als descobriments, a qui ajuda o qui treu profit d'ells, què canvia gràcies als mateixos, ... i també en la figura de l'investigador com a persona: com és, què el va fer decidir-se per la seva investigació i quins resultats ha obtingut dels seus descobriments.
6 científics, 6 programes, 31 professors, 80 alumnes
Es van proposar 6 programes tractant cadascun la figura d'un investigador participant en l’ESOF-2008. Els equips de treball van ser de mida variable: cada programa el va realitzar un equip format per 9-15 alumnes de 3-5 instituts diferents (3-6 alumnes per institut), coordinats pels seus professors (1-2 professors per institut). La participació d'alumnes i professors es va realitzar de forma voluntària, mitjançant convocatòria oberta.
Participació d'investigadors i experts locals
Gran part de la investigació periodística s’havia de realitzar amb l'ajuda de científics i experts locals que havien d'aportar explicacions prèvies o complementàries a la investigació que es volia explicar i al context sociològic dels resultats. Això va permetre als alumnes endinsar-se, a més d’en la ciència, en la realitat de la recerca que es fa avui a Catalunya. Un exemple seria la col·laboració amb experts que treballen en el Sincrotró Alba al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del reportatge sobre el físic Dr. Tejinder Virdee i els seus projectes amb el LHC del CERN.
Realitzat per alumnes, però obert a la col·laboració de tercers
Ningú és capaç de fer-ho tot i fer-ho bé. Demanar i oferir ajuda són valors que es volien potenciar com a elements formatius que són. S'estimulava als joves periodistes a que demanessin ajuda en aquells aspectes que no podien realitzar per si sols, ja fos per falta de coneixements, habilitats o temps disponible.
La línia que seguia el discurs de cada programa, els detalls del que es volia explicar, els fragments de les entrevistes, etc, havien d’elaborar-se per aproximacions successives, permetent a tercers que veiessin el treball que s'anava realitzant a través de l'espai del programa a Internet. Qui volgués podia participar amb votacions, comentaris o ajudes més o menys directes.
Integració en l'activitat general de les escoles
Els instituts podien estimular els seus alumnes a involucrar-se com a «fans» que ajudessin als qui realitzaven els programes (amb comentaris, suggeriments, facilitant contactes amb experts o aportant material audiovisual per als programes).
Aquesta participació estava també oberta a contribuïdors independents que decidissin col·laborar aportant la seva experiència o suggeriments.
Es va assajar també la viabilitat de l'emissió en directe en TV per Internet de les entrevistes als científics locals. El sistema admetia la participació via «xat». Els instituts que ho desitjaven podien presenciar l'entrevista i suggerir preguntes o demanar aclariments.
Alumnes del MIQT coordinant els grups de joves periodistes
Els alumnes van ser els responsables absoluts del treball, però no ho van fer sols. Igual que al món professional, cada programa va comptar amb la figura d'un «productor executiu», que era també un estudiant, en aquest cas del màster de postgrau de televisió i multimèdia, el MIQT. Aquest «productor» va aportar els seus coneixements tècnics però, sobretot, va ajudar a consolidar la dinàmica del procés de treball en col·laboració.
Resultats de qualitat i experiència de gran impacte per a alumnes i professors
Els treballs van començar a l’abril i van finalitzar el juliol del 2008. Els documentals realitzats es poden veure a la pàgina principal del web del projecte: http://www.investigalainvestigació.cat. També se’n poden demanar còpies en DVD enviant un correu electrònic a info@investigalainvestigacio.cat.
El projecte ha estat considerat una experiència molt valuosa per la totalitat dels participants. A títol d’exemple, es transcriu literalment el que diuen els alumnes de l’IES Santiago Sobrequès de Girona que van participar en l’experiència al web que han preparat com a continuació del seu projecte:
En l'actualitat, una de les coses que més ens sorprèn és veure com una gran part d'empreses espanyoles segueixen treballant amb les tecnologies dels anys 70-80. I com els alumnes de secundària continuen presentant totxos de treballs de recerca de 100, 200 o 300 fulls que, al cap i a la fi, ningú es llegeix.
Participar en el projecte Investiga la Investigació ha significat un canvi en la nostra vida com a estudiants. Durant els mesos que va durar aquest projecte, no només vam investigar i vam adquirir coneixements sobre el tema del nostre treball de recerca, sinó que també vam aprendre a tenir valor per a aventurar-nos en un camp desconegut, participant en un projecte pilot a nivell de tot Catalunya i treballant a distància amb gent que viu literalment a l'altra punta del país.
Xavier Kirchner és enginyer industrial i director de Prospectiva del Centre de Telefónica I+D a Barcelona
Tags:
Comparteix
