Pensament i acció
Josep M. Ainaud de Lasarte. La singularitat d'un mestratge
01-12-2008
Autor
Albert Manent (il·lustració de Martí Abril)
Ampliar...
Nascut el 1925 a Barcelona, és un amic generós, valent i integrador. Catalanista per tradició familiar i per formació personal, Ainaud és un exemple d’aquell gresol de què parlava Jaume Vicens i Vives i que ha fet de Catalunya no una raça, sinó una cultura, unes institucions, una llengua i un dret propi, elements als quals s’han acollit nouvinguts d’arreu, no tan sols d’Espanya endins.
Les seves branques familiars –Ainaud, Karr, Lasarte i Sánchez– són d’origen francès, basc i andalús. Aquest mestissatge nacional ha fet una Catalunya pactista, voluntarista i amb un desig de trencar totes les cadenes que l’han frenat en diverses etapes des del Decret de Nova Planta.
A la universitat, Ainaud es va incorporar, el 1945, a una organització clandestina, el Front Universitari Català (FUC), que es movia amb mentalitat de resistència sense esquerdes perquè s’hi jugaven molt. Estaven organitzats per cinc membres (cinquenes) que actuaven autònomament i només el cap, diguem-ne suprem, dominava tot l’entrellat. Quan la resistència clandestina passà al grup de Pere Figuera i Serra i el règim afluixà en certs aspectes, Ainaud es va poder dedicar a fomentar la cultura i la llengua a la universitat, per bé que totes les classes eren obligatòriament en castellà. Va ser el promotor de la curiosa Antologia poètica universitària (1949), tot i que ell no és poeta, i encara en van sortir cinc més fins al 1956. En aquella hora fosca i repressiva, calia donar fe de vida ni que fos només amb versos en català. També va formar part d’un grup clandestí, de caràcter religiós i catalanista. Torras i Bages, fundat, crec, el 1946, sota l’empara d’un clergue molt culte i catalanista: el Dr. Lluís Carreras. En formaven part, entre altres, joves que després han tingut un paper en la vida cultural, social i política: Jordi Bonet i Armengol, Jaume Carner i Suñol, Joan Raventós i Carner, Ernest-Hilarai Raguer, Jordi Pujol, Anton Cañellas, etc. Mantenien la flama i tenien bona relació amb Montserrat i l’abat Aureli M. Escarré.
Sovint omnipresent, Ainaud de Lasarte actuava en la reconstituïda Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual va ser secretari general. Cal recordar que, havent perdut el pare de jove, que era el gran pedagog Manuel Ainaud, part de la formació de Josep Maria va venir del seu germà Joan, expert en art i en moltes altres ciències de la cultura. Tant Joan com Josep Maria són considerats dos personatges enciclopèdics.
El 1947 Josep Maria Ainaud va participar en un gran acte religiós per fer un tron nou a la Mare de Déu de Montserrat i que va aplegar prop de cent mil persones d’arreu de Catalunya. Hi van coincidir, agermanats, els d’un cantó i l’altre que havien participat en la Guerra Civil. El mateix any va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, en què un grup d’estudiants rebia classes clandestines en aquesta nova filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
La passió per Catalunya l’ha dut sempre a estudiar i exalçar l’obra d’Enric Prat de la Riba, a qui va dedicar un llibre en col·laboració amb Enric Jardí. Regidor de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per CDC, sempre hi va mantenir un criteri independent i alguna vegada va votar en contra del seu partit.
Fins fa poc temps, que la salut se li ha afeblit, Ainaud mai no va tenir un no per a ningú. Participava en simposis, jurats, festes literàries o populars, i els seus múltiples articles sempre han tingut un sentit pedagògic. Les seves variades facetes com a personalitat singular es van posar de relleu en un acte d’homenatge que li van retre fa pocs mesos al Museu d’Història de Catalunya.
Com a orador, parla amb precisió i aplom i sense ni un paper. Impressiona sentir-lo. Per a la meva generació ha estat sempre un referent i el seu mestratge s’estén fins a la consulta de qüestions menors, que ell sempre resol, perquè és un nus de comunicacions. No és estrany, doncs, que hagi estat un assessor i confident molt especialment valorat pel president Jordi Pujol.
Tags:
Comparteix
