Pensament i acció
Junts! per Catalunya
11-09-2008
Autor
Xavi Tedó
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2008 - Número 9. Número 9
Ampliar...
Òmnium reclama unitat per fer front al recurs del TC amb l'Estatut
Òmnium Cultural va celebrar un acte per exigir respecte a la voluntat del poble català davant la ingerència del Tribunal Constitucional amb l’Estatut, sota el lema “Junts! Per Catalunya” el passat 25 de juny al Teatre Nacional de Catalunya. L’èxit de la convocatòria va quedar avalat pel miler llarg de persones que hi van assistir.
“Cal evitar que et fereixin en comptes
d’esperar a posar-te la bena quan
t’hagin agredit”. (Jordi Porta)
Amb aquesta frase contundent, Jordi Porta, president d’Òmnium, resumia el sentit de l’acte que es va organitzar el 25 de juny per qüestionar la legitimitat del Tribunal Constitucional envers l’Estatut, que podria acabar amb la supressió o la interpretació restrictiva d’alguns dels articles del document. Una decisió que es podria fer pública passat l’estiu, tot i que encara no se n’ha concretat la data. Sigui com sigui, Òmnium es va voler avançar per demostrar que un bon atac és la millor defensa i que la unitat de la societat catalana esdevé fonamental. La resposta de la ciutadania va estar a l’alçada de les grans ocasions. El Teatre Nacional de Catalunya es va quedar petit per encabir el miler llarg de persones que volien assistir a l’acte. La convocatòria va desbordar les previsions d’assistència dels organitzadors i al final més d’un centenar de persones va haver de seguir l’acte en una pantalla habilitada fora de la sala gran del teatre. La sobrietat i la solemnitat van presidir aquesta històrica jornada reivindicativa, que va reforçar el paper d’Òmnium en la lluita per la dignitat del país. Porta va fonamentar la seva intervenció a reclamar la unitat de la societat civil i especialment dels partits polítics a l’hora de fer front a una possible sentència del TC contra l’Estatut. Una falta de consens que fins ara no s’ha produït, i que ja es va visualitzar durant l’acte que va organitzar l’entitat sota el lema “Junts! Per Catalunya” amb l’absència de representants d’algunes formacions polítiques. A banda de les lògiques de Ciutadans i del PP, ni el PSC ni UDC no van enviar-hi cap representant. Més sorprenent va ser que el govern no hi donés suport, tot i que el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira sí que hi anés a títol individual. També hi van assistir alguns secretaris generals de l’executiu, com el secretari de Política Lingüística, el republicà Bernat Joan, o el secretari de Comunicació, Eduard Voltas. Qui sí que va respondre va ser la societat civil, que de nou va donar una lliçó de compromís amb el país. Bona part de les principals associacions van assistir-hi posant de manifest la seva adhesió a la iniciativa. El president d’Òmnium, després de recordar que l’objectiu de l’entitat no era suplantar la funció de les formacions polítiques, va justificar l’acte perquè “calia, des de la societat civil, fer un crit d’atenció sobre els moments que estem vivint i el desànim que comporta en la ciutadania”. Davant d’aquest context, el president d’Òmnium va reclamar als partits que responguessin als “compromisos que van contreure amb la ciutadania” amb “un nou pacte intern” que defensi els interessos del país “un cop s’ha trencat el pacte extern per part del govern espanyol”. El reclam per assolir una resposta unitària de la classe política va planar durant tot el seu parlament amb el desig de buscar no la confrontació sinó l’entesa pel bé de Catalunya. Les crítiques més dures van ser per l’actitud del govern espanyol, presidit pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero. En aquest sentit, va qualificar de “manca de respecte i de sentit democràtic” que l’executiu central no apliqui l’Estatut, “envaint competències i incomplint els compromisos de finançament”, i la ingerència del TC davant d’un text aprovat pel Congrés dels Diputats i referendat posteriorment pel poble català. El màxim representant de l’entitat va plantejar algunes alternatives possibles davant d’aquesta intromissió, com una nova consulta a la societat, apel•lar als organismes internacionals o, fins i tot, treballar per aconseguir “un nou projecte de marc institucional per a Catalunya”.
Porta va acabar el seu discurs amb un missatge lacònic però clar que resumia l’objectiu del concorregut acte: “Desunits poca cosa aconseguirem, però junts podem!” Un final de discurs que va ser correspost amb un llarg aplaudiment per part del públic, que omplia de gom a gom el recinte. Prèviament, el president de l’entitat havia fet un recorregut històric dels pactes –o millor dit concessions– de Catalunya a Espanya al llarg de la història, però especialment des del Decret de Nova Planta fins a l’arribada de la democràcia amb l’Estat de les autonomies per advertir que la majoria de comunitats “se senten membres de la nació espanyola i, com a màxim, aspiren a una descentralització administrativa regional, però aquest no és el nostre cas”. A continuació, Porta es va dedicar a desmuntar alguns dels tòpics que van promoure aquells que s’oposaven a iniciar un procés de reforma estatutària. O en paraules del president, “que no era necessària ni pertinent la nostra –diguem-ne– aventura”. En primer lloc va discrepar del fet que, com alguns no es cansaven de repetir, els ciutadans de Catalunya tenien altres prioritats que l’Estatut, com ho demostraven, a parer seu, les enquestes d’opinió perquè “la gent reflectim les nostres necessitats immediates” i “no diem els instruments polítics que necessitem per a satisfer-les”. També va criticar les veus, ara més visibles amb el manifest per la llengua castellana que s’està promovent, que assenyalen que són les persones i no els territoris els que tenen drets lingüístics, quan són “ells mateixos els que reclamen que l’Estat reguli l’ús obligatori de la llengua castellana” al territori sota administració espanyola. També va desmuntar el tòpic que la integració europea no justifica reivindicacions que multipliquin els centres de decisió política sinó espais amplis de cara al futur quan aquest procés “ha fet créixer la necessitat d’àmbits de decisió política subestatal i el desvetllament de realitats nacionals com Flandes i Escòcia”. O que la globalització econòmica i la interdependència creixent deixen sense sentit les sobiranies polítiques, tenint en compte que “com més interdependències existeixen, hi ha més voluntat política de gestionar-les des de la proximitat i de participar amb protagonisme propi en els acords globals”. Finalment, va rebatre amb sentit comú els qui advoquen per no plantejar-se objectius polítics gaire ambiciosos perquè després donen lloc a frustracions preguntant-se si “hem de viure permanentment amb restriccions mentals i anestesiant-nos políticament” per convertir-nos “en súbdits enlloc de ciutadans”. La traca final se la va guardar per contrarestar l’argument dels qui asseguren que la composició de la societat catalana no permet aventurar que la voluntat majoritària dels ciutadans està a favor de la sobirania política de Catalunya. La resposta de Porta va ser clara: “Hi ha una manera certa i democràtica de saber què vol el poble: consultant-lo i podent exercir el dret de l’autodeterminació, com ha anat fent el Quebec al Canadà”, enmig d’una tancada ovació. Minuts abans, el vicepresident d’Òmnium i exdirector de l’Avui, Vicent Sanchis, havia obert l’acte amb una intervenció que va anar intercalant amb imatges de diaris i de televisions del procés de reforma de l’Estatut, des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya, el 30 de setembre de 2005, fins al vistiplau que li van donar les Corts espanyoles, després d’escapçar-lo. Sanchis va treure l’artilleria pesant i va ser especialment crític amb les formacions polítiques catalanes, amb un parlament que va aixecar els aplaudiments d’un públic totalment entregat. L’ara president del Consell Editorial de l’Avui es va endur l’ovació de la nit quan va afirmar que els partits “haurien de fer un examen de consciència” pel seu paper en la reforma de l’Estatut. Després de subratllar que “la unitat va ser un miratge puntual”, Sanchis va etzibar que “alguns partits es van moure més per càlculs de rèdits electorals que no pas per patriotisme”, davant la incomoditat de certs polítics que seien a la fila zero del teatre. L’acte es va tancar amb una nodrida representació de l’entitat a dalt de l’escenari amb el cant d’Els Segadors i el públic corejant un crit, aquest sí, unànime, a favor de la independència. El públic es va fer sentir amb una sola veu per exigir respecte a la voluntat del poble català en una clara advertència que la societat civil no es quedarà de braços plegats davant d’aquesta nova intromissió de les institucions espanyoles.
>>> Xavi Tedó és periodista.
Tags:
Comparteix
