Pensament i acció
L'hora de la societat civil
01-02-2010
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
Els darrers mesos hem vist com la societat civil s’ha mobilitzat de manera coordinada per aconseguir un fet insòlit: una manifestació lliure i democràtica del dret a decidir. Certament, només una part reduïda de ciutadans i ciutadanes ha exercit el que és el desideràtum de tot demòcrata: el dret a decidir de manera pacífica el nostre futur com a poble. Cal remarcar, això no obstant, que el mèrit d’aquesta lliure expressió és sobretot de la societat civil: de les entitats i organitzacions –entre les quals, Òmnium Cultural- que han agafat les regnes del seu futur i han emplaçat els partits polítics, l’Administració i els poders (mediàtics, econòmics, socials...) a seguir el solc marcat per una ciutadania que com més va més madura. Val a dir que la mobilització que ha estat possible gràcies a mitjans tecnològics que permeten aglutinar moltes persones en accions simples i puntuals.
Constatada, doncs, la maduresa de la societat i la notable capacitat que ofereixen els mitjans per crear xarxes socials, ¿podem pensar a traslladar iniciatives de participació al camp de l’educació? Ens referim a la possibilitat d’”autodeterminació” per part dels centres educatius, al dret a decidir per part de les comunitats d’aprenentatge de famílies, professorat i alumnat (amb agents de l’entorn social). ¿Somni? ¿Il·lusió? ¿Utopia?
En educació, la xarxa ha servit perquè una colla de professors i professores voluntariosos dediquessin hores i hores a elaborar materials en règim cooperatiu. En són exemples des de Lacenet (www.lacenet.net), fins a Espurna (www.espurna.cat). Òmnium Cultural també hi ha fet una aportació a través d’Escoles en Xarxa (http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/). Si visiteu les pàgines dels serveis educatius o feu una passejada per l’XTEC, us adonareu que ha funcionat una veritable xarxa social d’elaboració de materials..., no prou aprofitada perquè no es posa en valor, ni s’atorga el reconeixement que caldria cap als que hi han treballat de manera desinteressada, ni es fa un retorn en forma de “segell de qualitat” per separar el gra de la palla. Però no ens podem pas queixar que el professorat de Catalunya no hagi fet els deures.
El desembre de 2008 el titular dels diaris expressava que “la societat civil reclama un compromís per la millora de l’educació”. La notícia era que un grup de personalitats presentaven en públic un manifest en què es destacava la centralitat de l’educació, entesa com a eix fonamental de l’acció política, social i econòmica, per tal que el país pogués superar amb èxit els reptes de futur. S’hi transcrivien veritats com és ara que “l’educació no és una tasca de les famílies i de les administracions públiques: és responsabilitat de tota la societat”. Aquella bona intenció tenia, a més, el valor afegit de ser transversal, és a dir, de no anar lligada al partidisme d’un o altre grup polític. La iniciativa hauria de tenir continuïtat i estendre’s a tota la societat -i sobretot cap als que se’n diuen els representants-, de manera que l’escola deixi de trobar-se sola davant del perill. O davant d’una certa incomprensió de la societat.
És hora d’apel·lar a la societat civil per crear una veritable xarxa social a l’entorn de cada centre educatiu. Una xarxa social activa, que afavoreixi la interacció entre famílies, professorat, alumnat i amb l'entorn ( entitats, associacions, autoritatsmunicipals). Amb una finalitat: afavorir l’aprenentatge dels nois i les noies entots els sentits i dimensions: de coneixements, d’habilitats i d’actituds socials. No ens hauria de fer por de començar actuacions d’aquest caire al marge de l’Administració: no pas “contra”, ni “a favor de”, ni “malgrat”... Sinó simplement “al marge de”. Al capdavall l’Administració només administra (és de desitjar que ho faci tan bé com sàpiga) els recursos dels ciutadans; per tant, les escoles no són "de l'Administració". És la ciutadania la que s’ha d’”apoderar” de l’escola (sobretot la pública) i se l’ha de fer seva.
Potser és hora, doncs, que la ciutadania també exerceixi el dret a decidir... en educació.
Tags:
societat civil, educació, centres educatius
Comparteix
