Pensament i acció
LA FOTO. Els Pirineus
13-12-2011
Autor
Text: Colm Toibín / Fotografia: Francesc Tur
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2011. Número 19
Ampliar...Colm Tóibín, escriptor irlandès, guanyador del Memorial Joan B. Cendrós 2011 que atorga Òmnium Cultural. Traducció: Ferran Ràfols
Els vespres d’estiu, quan les ombres s’allarguen i una llum sumptuosa banya el poble, la silueta llarga i immensa que els Pirineus formen contra l’horitzó difuminat és una de les imatges més boniques del món. Als pobles, les cases són de pedra, les teulades de pissarra i els colors esmorteïts. Els pobles dels Pirineus estan situats allà on hi ha més sol, o bé buscant recer del vent i de la neu. N’hi ha molts que són en camps tancats o terrasses, fèrtils gràcies a l’esforç de generacions de pagesos. Però, a partir d’un cert punt, quan puges ja no hi ha pobles, ningú que hi viu, només una bellesa nua i retallada, unes vistes que semblen més pròpies de l’eternitat que no pas del temps. Quan davalla la nit, les muntanyes perden la seva esplendor hospitalària i ens fan present que el món és més misteriós que res del que puguem imaginar. Les roques immenses, amb els seus contorns estranys i els passos que s’obren entre elles, encara resistiran quan l’oblit hagi caigut sobre nosaltres. La inspiració que ens ofereixen ens recorda que la reacció que ens escau davant del món és simplement deixar-nos envair per un respecte reverencial. Res més no servirà.
Comparteix
