Pensament i acció
La llengua de l'ensenyament a les Illes. Avançant cap a la normalització
01-10-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
L'estatut vigent al Principat de Catalunya blinda, per primer cop i sense embuts, la qüestió de la llengua a l'ensenyament obligatori, establint el català com a única llengua vehicular en tot aquest període de formació. A les Illes, en canvi, el panorama és força més ambigu. El nou estatut, aprovat el 2007, no es pronuncia de forma clara sobre la qüestió, que es regula en normatives menors sovint dependents del govern de torn. Malgrat això, però, el Servei d’Ensenyament del Català de Balears estima que un 85% dels centres fan gairebé tot l’ensenyament obligatori en la llengua pròpia. Quin és, doncs, el balanç?
Les dades varien de forma considerable depenent de l’etapa de formació de què parlem, així com del tipus de titularitat del centre. Concretament, segons dades de maig-juny de 2008 del Departament d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació i Cultura, el percentatge més alt d’ensenyament en català es dóna a l’educació infantil. És el cas de 228 del total de 283 centres de Balears que imparteixen aquest cicle. Percentualment, doncs, parlem del 80.9%. Pel que fa a la titularitat del centre, són les públiques les que registren de forma indiscutible el percentatge més elevat. Així, del total de 200 centres públics amb cicle infantil que hi ha a les Illes, un 91% fa tot l’ensenyament en la llengua pròpia. En canvi, en el cas de les privades i concertades (83 centres), el percentatge és de poc més de la meitat: un 56%.
Lleugerament inferior al percentatge global d’infantil és ja el que trobem en l’etapa d’ensenyament primari. Concretament, del total de 292 centres que l’imparteixen, un 70.5% ho fa completament en català. De nou la diferència segons la titularitat del centre és molt acusada: del total de públics (203), un 85% utilitza únicament la llengua pròpia durant els sis cursos de primària, mentre que dels 89 concertats/privats, només ho fa el 38.7%. Si traduïm els percentatges en nombre d’escoles, doncs, veiem que, en el cas de la pública, són 31 centres que no tenen el català com a única llengua de l’ensenyament a primària davant els 172 que sí la tenen, mentre que a la privada/concertada són 34 els que no i només 55 els que sí.
Si d’infantil a primària ja hem constatat un cert retrocés en l’ús de la llengua pròpia, però, en l’ensenyament secundari obligatori aquesta reculada és encara més considerable. En aquest cas, són només 48, d’un total de 149, els centres que imparteixen tot l’ensenyament en català. Estem parlant, doncs, del 33% de les escoles o, el que és el mateix, d’una de cada tres. Un cop més, també aquí destaca la diferència entre els centres públics i els privats: si dels primers són un 40.5% (23 escoles de 64), dels segons en són el 29.2% (25 de 79).
Decret de mínims
D’acord amb el que hem vist fins ara, doncs, els percentatges d’ensenyament totalment en català varien no només segons la titularitat del centre, sinó també d’acord amb el cicle formatiu a què ens estiguem referint. En tots els casos, però, cal tenir present una dada: i és que, quan l’ensenyament no es fa completament en català, hi ha la garantia, si més no, que com a mínim el 50% de les matèries sí que s’imparteixen en aquesta llengua. Tot i que dependrà de cada escola en quin grau es faci (del 50% al 99%), en qualsevol cas, doncs, la xifra no podrà ser mai inferior a la meitat. Es tracta, aquesta, d’una garantia que ve fixada per llei; concretament, pel decret 92/1997, més conegut com a “decret de mínims”. Així, els centres docents poden impartir una matèria no lingüística en llengua estrangera acollint-se al programa de “Seccions Europees”, però mai fer-ho en un percentatge global superior al 50%. A més, en base a la mateixa llei, a banda de les assignatures lingüístiques, el centre ha d'impartir obligatòriament en català les següents matèries: Coneixement del Medi, Història, Geografia, Física, Química, Geologia i Biologia.
Si bé a dia d’avui la qüestió lingüística en l’ensenyament a les Illes té les garanties que acabem de descriure, fins fa ben poc la situació no estava tan clara. I és que, malgrat que el decret de mínims és vigent des de 1997, l’any 2006 el govern balear, dirigit aleshores pel popular Jaume Matas, va aprovar un decret que, de facto, anul·lava l’anterior. Popularment conegut com a “decret de trilingüisme”, la llei en qüestió dividia en tres parts iguals el total d’hores lectives, establint que per a cadascuna d’elles s’utilitzaria una llengua diferent. Així, es determinava que el 33% d’hores s’havien de fer en anglès, el 33% en castellà i el 33% en català. Enmig d’una forta polèmica (tenia l’oposició, entre molts d’altres, del Consell Escolar de les Balears), el decret es va aprovar el juny de 2006. El malestar que havia generat, tanmateix, unit a una manca de recursos addicionals per poder-lo dur a la pràctica, van acabar obligant el govern a reconvertir-lo en decret d’aplicació voluntària. Finalment, i en el que ha esdevingut tota una fita en la història de la política lingüística de les Illes, l’11 de juny de 2008 l’executiu balear (ara amb el socialista Francesc Antich al capdavant), va acabar derogant aquesta llei.
Acollida de nouvinguts
De tot el domini lingüístic (i també de tot l’estat espanyol), les Illes són la comunitat amb un índex més alt d’alumnat estranger al sistema educatiu. Concretament, estem parlant d’un 18% d’alumnes nouvinguts, gairebé 2 de cada 10. Tenint en compte que aquests infants parlen fins a 160 llengües diferents, el fenomen migratori esdevé així una qüestió clau en la política lingüística del sistema educatiu. La regulació d'aquesta temàtica la trobem al decret 67/2008 (art. 6.4), on es diu que la conselleria d’educació i cultura ha de facilitar la integració de l’alumnat nouvingut a la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears mitjançant el desenvolupament de programes específics d’aprenentatge.
Pel que fa a la forma com es materialitza aquest decret, el cap del Servei d’Ensenyament del Català a les Illes, Felip Munar, diferencia entre dues etapes. En el cas d’infantil i primària hi ha un equip de suport a l’ensenyament de la llengua, format per vint-i-quatre assessors, que entren directament a les aules per orientar els mestres de forma personalitzada, explica. A la secundària, per la seva banda, l’atenció als alumnes nouvinguts es regeix per una ordre de juny de 2002. Concretament, l’ordre regula l’elaboració i execució de l’anomenat “Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural” adreçat a aquest alumnat d’incorporació tardana. Diu Munar: Cada centre té aquest programa i, segons les necessitats, compta amb una aula d’acollida al mateix centre. Per allà passen els alumnes nouvinguts mentre no coneixen la llengua catalana.
A més, d’acord amb el cap del Servei d’Ensenyament del Català a Balears, aquest passat curs s'ha dut a terme una altra acció, paral·lela a l'aula d'acollida, que ha consistit en la realització d'“intensius de 30 hores impartits en aquells IES que han rebut alumnes estrangers. Els cursos, previs a l’entrada dels nouvinguts a l’aula ordinària, han servit per donar a aquests estudiants unes nocions bàsiques de català.
Dues actuacions, doncs, dutes a terme a l'ensenyament secundari: una de totalment prèvia a l’entrada del nouvingut a l’aula ordinària, i l’altra de parcialment paral·lela. A aquesta darrera es refereix Iolanda Bonet, assessora del Servei de Català a Eivissa i Formentera. Diu Bonet: La idea és que, al principi, aquests alumnes vagin a l'aula d'acollida i que, poc a poc, es vagin integrant a la classe ordinària. Mostra d'aquesta incorporació progressiva és que, ja des de l'inici, hi ha tres assignatures que els recent arribats fan amb la resta de companys. Són les que tenen un llenguatge, diguem-ne, universal: Educació Física, Matemàtiques i Música, explica Bonet.
Tanmateix, a banda de l'aula d'acollida i de l'esmentat reforç de 30 hores, els centres educatius de les Illes -i molt especialment els que registren els índexs més elevats d'immigració-, compten amb d'altres instruments per dur a bon port la integració lingüística de l'alumnat nouvingut. En són molts i molt diversos, però tots tenen un element en comú: la implicació de la resta de companys en el procés. Així, per exemple, en moltes escoles trobem la figura del company tutor. Francesc Florit, membre de l'Equip de Suport a la Llengua de Menorca, n'explica així la funció: La tasca de tutor d'un alumne cap a un altre s'entén com una ajuda durant les primeres setmanes per tal que el nouvingut conegui el centre. L'alumne tutor li fa de guia per orientar-lo en les diferents dependències, per dur l'agenda. per assimilar l'horari i el calendari escolar, etc. I afegeix: El company tutor té el compromís d'evitar l'aïllament del nouvingut i d'ajudar-lo en l'aprenentatge inicial de la llengua.
Una altra modalitat també molt utilitzada és l'apadrinament, que ve a ser el mateix que el company tutor però que s'assumeix durant tot el curs. La parella de lectura, la parella de voluntariat lingüístic o el grup d'estudi són només tres exemples més d'aquest tipus d'instrument, que Florit anomena eines d'aprenentatge mutu. Diu aquest membre de l'Equip de Suport a l'Ensenyament de Menorca: Hi ha moltes modalitats d'ajuda mútua en l'àmbit educatiu. [...] Molts professors tenim l'experiència d'alumnes que rebutgen l'ajuda nostra, però en canvi accepten de bon grat l'ajuda d'un company de classe. Les raons poden ser diverses, però n'hi ha dues de fonamentals: l'ajuda entre iguals s'accepta millor perquè s'usa un mateix nivell de llenguatge i perquè es comparteixen interessos, motivacions, visions i referents.
A tall de conclusió
L'alt índex d'alumnat nouvingut representa un repte indiscutible per al sistema educatiu de les Illes i, més concretament, en aquest cas, per a la completa normalització lingüística en aquest àmbit. Amb un bon pla i una correcta aplicació del mateix, però, aquest factor no representa cap mena d'impediment per assolir l'esmentada normalitat. El que sí ha esdevingut sovint un veritable impediment, en canvi, és la manca de voluntat, les indefinicions i les desavinences a nivell polític. En qualsevol cas, però, per al cap del Servei d'Ensenyament del Català a les Balears, Felip Munar, l'evolució en els darrers anys és sens dubte positiva. Diu Munar: L'ensenyament en llengua catalana ha estat un procés llarg i molt esglaonat, lligat a un procés de renovació pedagògica i d'èxit escolar”. Per això, assegura, “avui fer l'ensenyament en català és considerat un signe de qualitat, ja que implica un esforç constant per tal que l'alumnat assoleixi totes les competències bàsiques.
Tags:
Comparteix
