Pensament i acció
La revolució del videoart
01-09-2009
Autor
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2009 - Número 12. Número 12
El videoart està experimentant un impuls en els últims anys, si bé Catalunya disposa d’una tradició iniciada als anys setanta. La irrupció de les noves tecnologies i l’abaratiment dels mitjans tècnics han fet que els artistes joves se sentin atrets per aquest llenguatge, que cada cop desperta més interès entre un públic que entén amb més facilitat un art que s’expressa en el suport d’una pantalla.
La pantalla s’ha convertit en un element omnipresent i el públic té més facilitats per entendre el que passa en aquesta pantalla, com a suport d’un llenguatge artístic”, explica Llucià Homs, propietari d’una galeria d’art barcelonina que duu el seu nom i un dels directors del Loop, el festival que cada any converteix Barcelona en un referent internacional de difusió i promoció del millor videoart. “Alguna cosa està canviant quant a la percepció que té la societat respecte del videoart”, apunta, i de fet aquest 2009 ha estat un any de reconeixement social a destacats videoartistes, amb la concessió de premis com ara el Premi Internacional de Catalunya al pioner Bill Viola, el Joan Miró a la videoartista suïssa Pipilotti Rist o el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques al barceloní Antoni Muntadas.
Aquesta revaloració coincideix també amb un increment de joves talents que aposten per aquest llenguatge per donar forma a les seves creacions. Ho corrobora Josep Montoya, que és professor del Departament de Pintura a la Facultat de Belles Arts de la UB, on treballa des de l’any 1995. Afirma que des de l’any 2001 el videoart s’ha implantat de manera progressiva a les aules d’aquesta facultat i ha anat en augment. Segons Montoya, “cada cop et trobaves més projectes amb el vídeo com a registre”, en un moment en què també les noves tecnologies i Internet s’introduïen a la societat. Aquest últim aspecte ha estat clau per a la seva extensió. “Si pensem en els videoartistes dels anys setanta i vuitanta, la postproducció era complicada i en canvi avui qualsevol pot tenir el seu equip de gravació i postproducció per un preu molt més accessible.”
L’aposta pel videoart sorgeix d’una manera “espontània”, segons Montoya, i apunta que els llenguatges i les tècniques que utilitzen els alumnes són molt variats. De fet, en l’última edició del Festival Loop celebrada el mes de maig passat, dels nou treballs que van presentar en el programa d’universitats, tots provenien del Departament de Pintura i cap del Departament d’Imatge. “L’alumne d’avui és molt inquiet respecte de l’entorn i les coses que succeeixen i té una manera de treballar com un ventall: fa una observació de l’entorn i n’extreu una documentació que pot ser estàtica –una foto, una pintura– o dinàmica, com podria ser el vídeo.”
La democratització del videoart
Però la tradició del videoart a Catalunya comença als anys setanta i el que s’està donant ara és una “democratització del mitjà”, segons paraules del professor. Aquí l’art conceptual, documental i la producció artística en general s’han contemplat d’una manera molt més àmplia i no tant “monolítica” com en altres parts de l’Estat, on les disciplines han tingut “més pes”.
Aquesta amplitud de mires ha afavorit també que disciplines que són fronteres amb el videoart s’enriqueixin les unes amb les altres de manera que el videoart està present en àmbits com l’animació, els videojocs, els videoclips i la moda, entre d’altres. El barceloní Arturo Fuentes (1979) n’és un exemple. Aquest llicenciat en psicologia i estudiant fins al segon curs d’enginyeria de telecomunicacions i ciències informàtiques va descobrir que els seus curtmetratges tenien un punt metafòric que no podien copsar els espectadors. “Vaig veure que entre el que volia expressar i el que la gent entenia hi havia una diferència molt gran”, i de mica en mica es va acostar cap al videoart, un discurs artístic al qual ha arribat sense la voluntat específica de ser videoartista sinó per la necessitat de poder expressar el que volia amb “poesia visual”.
Deu anys després d’iniciar-se en el món dels curts, s’ha convertit en una jove promesa artística, que combina el treball en una empresa de publicitat amb la de videoartista. En l’última edició del Loop va presentar Plânar, un treball de vuit minuts en què explica la percepció plana que tenim del món a partir d’imatges planes que formen un univers tridimensional. L’obra està previst que s’exposi al Museu d’Art Contemporari de Los Angeles (EUA), el MOCA, la pròxima tardor. Al llarg de la seva carrera, des que l’any 2003 va debutar en el primer Loop com a l’artista més jove, ha participat en fires especialitzades i ha estat reconegut en diverses ocasions amb premis com el del Visual Sound 2007 a Barcelona o el Premi de Cinema de l’Obra Social Caja Madrid de creativitat audiovisual.
“Guanyar-te la vida amb això és impossible”, afirma, “perquè el circuit de compra i exhibició és molt tancat”. Si un pintor ja ho té complicat i “qui li compra s’emporta un quadre a casa, imagina’t si vens un DVD; és molt difícil amortitzar una obra audiovisual perquè requereix molt temps i la producció és encara cara”. Per això, en el seu cas, és “amor a l’art” en el 65 %. El seu pròxim repte com a artista serà treballar amb vídeos interactius, per tal que el públic pugui interactuar amb la seva obra.
El Loop, la gran pantalla del videoart a Barcelona
Des de l’any 2003, Barcelona es converteix en la capital internacional del videoart durant uns deu dies, amb motiu de la celebració del Festival Loop, que aquest any va fer-se del 21 al 31 de maig. Aquesta edició estava marcada per una clara voluntat de relacionar el videoart amb altres arts, com ara la dansa, la música, el cinema i la literatura, amb figures destacades com per exemple la del compositor Michael Nyman amb la seva faceta desconeguda com a artista visual.
Mantenint les tres branques principals –la fira per a professionals, el festival per a amants del videoart i el Fòrum de Debat amb conferències–, el Loop d’enguany va estar marcat per l’obertura a nous espais de la ciutat, com ara la Fundació Godia, que va exposar una selecció de 25 vídeos del Fonds National d’Art Contemporain, la major col·lecció de creació contemporània de França, que dialogaven amb peces medievals del fons permanent de la mateixa fundació.
El Loop s’ha convertit en una cita ineludible per als amants del videoart, que desperta interès entre els professionals però també al públic general que gaudeix de les últimes tendències emergents o dels treballs emblemàtics d’artistes reconeguts. D’altra banda, també es busca la discussió del present i el futur amb experts internacionals en el Fòrum de Debat i la projecció del talent emergent amb el Programa Internacional d’Universitats, en què aquest any participaven alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb tres centres més. “El nivell dels joves catalans, comparat amb altres treballs universitaris, era satisfactori; molt dinàmics i variats”, explica Josep Montoya, un dels comissaris de la selecció de la UB.
El balanç que en fan els organitzadors és molt positiu, ja que la conjuntura econòmica adversa no ha impedit que fos un any “molt excepcional”, segons paraules de Llucià Homs. “Hem fet un esforç molt important per fer un canvi de nivell”, amb un programa de conferències “millor que cap any” i amb propostes artístiques procedents de galeries amb “molt de nivell”. En l’àmbit comercial, si bé no tenen les xifres en mà, reconeixen que s’han venut un nombre considerable de vídeos i els consta que han sorgit encàrrecs i treballs entre agents i artistes.
EL LOOP '09 EN XIFRES
> 84 espais de la ciutat
> 29 països participants i més de 600 artistes
> 28 universitats de 10 països
> 37 galeries a la Fira, unes 15 catalanes o espanyoles
Pressupost: 1 milió d’euros, aproximadament
El repte per a l’any que ve: mostrar els projectes en pantalles gegants
Comparteix
