Pensament i acció
Lectorats de català
10-12-2009
Autor
Jordi Nopca (fotografies: Institut Ramon Llull)
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2009. Número 13
Ampliar...Aprendre català a l’estranger és actualment més fàcil que intentar-ho fer en alguna universitat de l’Estat espanyol fora de Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià. Hem parlat amb alguns dels lectors de català perquè ens expliquin les seves motivacions a l’hora d’ensenyar la nostra llengua i hem conegut també alguns exalumnes.
Aprendre català a l’estranger és actualment més fàcil que intentar-ho fer en alguna universitat de l’Estat espanyol fora de Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià. Hem parlat amb alguns dels lectors de català perquè ens expliquin les seves motivacions a l’hora d’ensenyar la nostra llengua i hem conegut també alguns exalumnes.
Tot sovint –vist des de Barcelona, almenys– tenim la sensació que la llengua catalana no és cap prioritat per als nouvinguts. El desànim es repeteix, encara que en menor mesura, amb els estudiants, que en alguns casos poden arribar a demanar que les assignatures per les quals s’han matriculat s’imparteixin en l’única llengua que ells han mig après abans de fer les maletes: el castellà. Aquesta situació no gaire optimista contrasta amb l’ensenyament de llengua catalana fora de l’Estat espanyol. Aquest curs hi ha 160 universitats on s’ensenya català, de les quals 126 estan subvencionades per l’Institut Ramon Llull. L’oferta de cursos és especialment ressenyable en països com Alemanya (amb 28 universitats), el Regne Unit (amb 21) i França (amb 19), i més si tenim en compte el nombre d’universitats espanyoles on es pot aprendre la nostra llengua: actualment, només es poden rebre nocions de llengua i cultura catalanes en 11 universitats. «Crec que s’haurien d’oferir més oportunitats de conèixer les altres llengües d’Espanya per tot el territori», ens diu Mar Soria, nascuda a Andalusia, que va entrar en contacte amb la llengua catalana al lectorat de la University of Illinois fa un parell d’anys. «M’entusiasma aprendre altres llengües per les possibilitats de comunicar-me amb més gent. Em feia il·lusió conèixer una llengua tan propera al lloc on vaig néixer. És curiós que hagi hagut de ser als Estats Units on ho he pogut fer.» L’any 2007, a l’Estat espanyol només 205 alumnes van tenir una primera aproximació a la llengua catalana: a la resta del món –fonamentalment a Europa i als Estats Units– la xifra superava els 7.400 alumnes.
El cas alemany, després de Frankfurt
La presència de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt l’any 2007 ha confirmat l’interès dels alemanys per la nostra llengua. Fa una dècada ja hi havia més de quinze lectorats i actualment són prop de dos mil els estudiants interessats pel català. Un dels lectorats més antics és el que ofereix la Universitat de Bremen. Gemma Correa, l’actual lectora, ens ha explicat que es va interessar per ensenyar català en l’àmbit universitari després de dedicar-se uns anys a la traducció. «Vivia a Alemanya des de feia uns anys i i tenia ganes de conèixer el nord.» Dels tres cursos d’idiomes –corresponents al nivell A1, A2 i B1– el més concorregut és el de principiants: «té una assistència d’uns 15 alumnes per semestre; als cursos més avançats hi tenim menys estudiants, perquè la universitat només reconeix els crèdits als estudiants de Romàniques». Per a Correa, l’aprenentatge més important de ser professora de lectorat ha estat constatar «el desconeixement de les diverses identitats lingüístiques de l’Estat espanyol per part dels estudiants».
Regne Unit: «Una identitat catalana ben definida»
Jesús Villalta, lector de català al King’s College de Londres, va interessar-se per fer classes a l’estranger arran de comptar amb la direcció del professor Robert Archer per a la seva tesi doctoral. «Els estudiants s’adonen que hi ha un identitat catalana ben definida», ens explica Villalta, que amb les dues hores a la setmana de classe vol que els seus alumnes «puguin arribar a escriure i parlar català a un nivell bàsic superior». «Com que tenen un bon nivell de castellà, la majoria acaben el curs amb els coneixements suficients per aprovar l’examen oficial de català de nivell bàsic», ens comenta, abans de fer referència a l’oferta desigual de cursos universitaris de llengua catalana. «Només a Anglaterra hi ha 21 universitats on es pot estudiar català. Quantes n’hi ha, en territori espanyol que no sigui de parla catalana? Dues? Tres?» Si bé Villalta no ha actualitzat les dades sobre l’oferta universitària de català a Espanya, l’escepticisme que desprenen les seves paraules és compartit per bona part dels professors de lectorat que hem entrevistat.
Itàlia, interès creixent
Després d’Alemanya, el Regne Unit i França, el país on actualment hi ha una oferta més àmplia de cursos universitaris de català és Itàlia. Lídia Carol Geronès dóna classes de lectorat a la Universitat de Trento des del 2008 i enguany ha inaugurat la presència lingüística catalana a la Universitat de Verona. «Hem començat amb una assignatura de lliure elecció de 40 hores d’un valor de 5 crèdits i que durarà només el primer semestre. He proposat un curs de llengua introductori amb algunes pinzellades generals de cultura. Els estudiants adquiriran un nivell A2.» Per ser el primer any, el nombre d’estudiants que s’hi ha matriculat és impressionant: 113. «Ha estat un èxit total», ens diu l’actual lectora. «L’experiència és molt enriquidora, ja sigui a nivell personal-humà com exclusivament laboral.» No tot són punts positius, però: «L’experiència de treballar a la universitat italiana m’ha ensenyat que s’ha de tenir molta paciència, que la burocràcia és una tortura constant i que els contractes que fan les universitats italianes fan pena. Però més val això que res.»
El català a punta i punta del món
Actualment, països tan allunyats del nostre geogràficament com són l’Índia, el Camerun i Austràlia, arreu del planeta, ofereixen la possibilitat d’introduir-se universitàriament al català. Un dels casos més sorprenents és el de la Hankuk University of Foreign Studies de Seül. Josep Antoni Clement és l’únic professor de català de tot Corea del Sud, i aquest últim curs ha tingut 23 alumnes. Els estudiants poden optar a beques per fer estades d’un mes i mig a Barcelona. És el cas de l’Anna Shin Ok, que es va sorprendre que tothom parlés català a la ciutat: «Vaig entendre molt més sobre la llengua entenent la vida dels seus parlants i les característiques especials de Catalunya.» La majoria de coreans que estudien català amb Clement són kiopos sud-americans –fills de coreans emigrats a Amèrica del sud que han tornat al seu país d’origen. El català interessa sobretot per les possibilitats de negociar amb alguna empresa catalana: els coreans –els que estudien amb Clement, almenys– creuen que l’ambient és millor si es poden dir algunes frases en català.
Pablo Duarte va començar fent de lector mixt –català i castellà– a Austràlia l’any 2002, i des de la seva primera visita a Xile, el 2003, va lluitar per aconseguir que el lectorat de català fos una realitat. El 2005 va arribar el de la Universitat de Xile i dos anys després el de la Pontifícia Universitat Catòlica. «A les dues universitats faig dos cursos semestrals d’ensenyament del català com a segona llengua, nivells A1 i A2. Al nivell A1, a la Pontifícia hi ha uns 25-30 alumnes, i a la Universitat de Xile uns 15. Al nivell A2, a totes dues universitats hi ha 10 alumnes. A més, a la Universitat de Xile fem un curs de cultura catalana i diversitat que ha arribat a tenir entre 50 i 100 alumnes.» Duarte va anar per primera vegada a Xile interessat per la situació de les llengües minoritzades al país, especialment la maputxe. «Aquests anys m’han servit per aprendre a descobrir les possibilitats del català al món i per conèixer la realitat de les comunitats catalanes a l’estranger.»
L’excepció txeca
Tot i que actualment només dues universitats ofereixen estudis de català a la República Txeca, l’alt nombre de matriculats confirma que l’Europa de l’Est és un dels territoris on la llengua catalana interessa de forma creixent, amb casos ressenyables com Romania, Polònia o Hongria.
Andreu Bauçà, nascut a Mallorca, va començar fent cursos de català per a adults a l’Alguer (Sardenya) i després de fer de lector a la Winchester School of Art i a la Universitat de Southampton, a través de l’Institut Ramon Llull, va ser contractat pel govern d’Andorra l’any 1996, que gràcies al suport econòmic d’un empresari alemany fabricant de productes farmacèutics havia engegat un lectorat a la Universitat Carolina de Praga. «El nombre d’inscrits enguany en tots els cursos ascendeix a 245 persones (el 90% dels quals són als cursos de llengua)», diu Bauçà, que viu des de fa tretze anys a Praga i desconeix «el tipus d’oferta a Espanya», però sap molt bé com atreure estudiants: «Ens ho plantegem com una empresa: fem una campanya de màrqueting i agafem com a reclam elements atractius del país, com ara Rafa Nadal, Salvador Dalí o la ciutat de Barcelona. En els cartells potenciem l’aspecte lúdic, la gent jove, la possibilitat de tenir beques i viatjar als Països Catalans… Al final aconseguim que vingui gent de totes les facultats i departaments.» Els alumnes que estudien amb Andreu Bauçà poden presentar-se als exàmens de nivell A, B i C del Govern d’Andorra, i a més de les classes poden interactuar amb Catalunya gràcies a un ventall significatiu de concerts, conferències, recitals i xerrades sobre cursos d’immersió lingüística, com el Campus Universitari de la Llengua Catalana –que té lloc a Barcelona, Mallorca i Andorra– o les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes, celebrades a Gironella des de fa vint anys. Ò
>>> Jordi Nopca és periodista.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Què cal fer per ser lector de català?
L'any 1967 el professor Antoni Pous va començar el primer curs universitari de llengua catalana a l'estranger: va ser a la ciutat de Tubinga (Baden-Württemberg, Alemanya), coneguda per la llarga tradició universitària (hi van estudiar Johannes Kepler, Friedrich Hegel i Ernst Bloch). Durant els vuitanta i noranta del segle passat, l'Institut d'Estudis Catalans va fer els passos necessaris perquè l'oferta de català sortís fora d'Europa, però ha estat a partir de la creació de l'Institut Ramon Llull que l'oferta de cursos universitaris de llengua i cultura catalanes ha fet una embranzida notable, que l'ha col·locat fins al nivell actual.
El primer pas per arribar a convertir-se en lector de català és haver acabat una llicenciatura. En cas que la carrera que s'hagi fet no sigui la de filologia catalana, caldrà aportar també el certificat de coneixements superiors de llengua catalana (nivell D). Per últim, és indispensable poder acreditar coneixements suficients de l'idioma oficial del país de destinació. Si compliu tots aquests requisits, l'únic que us queda és esperar que quedi lliure una plaça...
Estudiants de català per països
País Universitats Alumnes
Alemanya 25 1.952
Argentina 3 87
Austràlia 1 10
Àustria 3 66
Bèlgica 1 7
Camerun 1 153
Canadà 3 85
Croàcia 1 387
Cuba 1 39
Estat espanyol 3 205
Estats Units 11 265
Estònia 1 17
Finlàndia 1 14
França 13 1.053
Holanda 1 21
Hongria 2 158
Iran 1 24
Irlanda 1 39
Israel 1 41
Itàlia 13 715
Mèxic 2 164
Polònia 3 163
Portugal 1 11
Regne Unit 19 866
Rep. Txeca 2 278
Romania 1 309
Rússia 2 81
Sèrbia 1 123
Suïssa 2 141
Uruguai 1 43
Xile 3 108
Total 124 7.666
Font: Institut Ramon Llull
Comparteix
