Pensament i acció
Les llengües a l'hora del pati. Usos lingüístics informals a les escoles de primària
01-10-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
És cert que, quan els escolars catalans surten al pati, a més de deixar els llibres i les motxilles a l’aula, hi deixen el català? La resposta per força requereix alguns matisos. De fet, molts infants i preadolescents parlen i juguen en català durant l’estona d’esbarjo, però són pocs en comparació amb els que se serveixen majoritàriament del castellà.
Avui dia, gairebé 30 anys després de l’adopció del català com a llengua vehicular de l’ensenyament, és inqüestionable que el català ha esdevingut la llengua principal de comunicació a les aules. El que ja no resulta tan evident és quin paper juga el català en les comunicacions no institucionalitzades i més individualitzades, per exemple, com a llengua de relació entre iguals als passadissos, o durant l’hora del pati o al menjador escolar. De fet, la majoria d’estudis propugnen que l’avançament del català a les aules no es reflecteix al pati o als passadissos.
Les llengües a l’hora del pati
Les xifres que trobareu a continuació provenen del projecte «Escola i Ús», dirigit per F. Xavier Vila i Moreno, (1) i permeten aclarir algun dels interrogants que es plantegen en relació amb els usos informals d’infants i preadolescents, en contextos escolars no tutoritzats.
Amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de l’adopció del català com a llengua d’ensenyament en els usos lingüístics dels escolars, es van recollir, entre d’altres, dades declarades sobre la llengua familiar i d’ús habitual en les xarxes socials de l’alumnat, i dades observades sobre el seu comportament lingüístic en contextos informals. La investigació es va desenvolupar en una mostra de 52 escoles de Catalunya durant els cursos escolars 1996-97 i 1997-98 (Vila i Vial 2000 i 2003; Vila i Galindo 2006 i 2009; Galindo 2006 i 2008).
Les gairebé 37 hores de converses enregistrades durant l’hora del pati en aquestes 52 escoles mostren que el català i el castellà són les llengües més emprades per l’alumnat (gràfic 1). Ara bé, les diferències entre ambdues llengües són significatives: els usos de castellà (63 %) doblen els de català (36 %). El percentatge de torns de parla amb alternança de llengües, això és, que s’inicien en català i acaben en castellà, o a la inversa, és només de l’1,6 %.
La presència d’altres llengües que no són ni català ni castellà és irrisòria: constitueixen tan sols un 0,2 % dels torns de parla analitzats. Es van enregistrar torns de parla en anglès, sobretot, i en francès (perquè és la llengua d’algunes cançons que els escolars canten), i també es va enregistrar algun torn en amazigh, produït per un parell d’infants que no saben la llengua, però que n’utilitzen alguns elements coneguts per fer un joc lingüístic.
En els últims anys, l’alumnat nouvingut ha augmentat considerablement: si en el moment de dur a terme la investigació se situava al voltant del 2 %, actualment ratlla el 13 %. (2) Tal vegada avui s’enregistrarien més torns de parla en llengües altres que castellà o català, però cal preguntar-se fins a quin punt aquesta xifra fóra realment significativa: d’una banda, no s’ha de perdre de vista que gairebé la meitat dels escolars nouvinguts provenen de l’Amèrica Central i del Sud, i molt probablement tenen el castellà com a llengua inicial; i, de l’altra, cal tenir en compte que l’alumnat d’altres nacionalitats podrà comunicar-se en les respectives llengües inicials amb els seus compatriotes, però rarament aquestes llengües esdevindran les de relació amb la resta del grup.
Un infant romanès potser parlarà en la seva llengua familiar amb un altre nen romanès, ¿però quants companys més de la classe l’entendran? El símil amb el món esportiu és prou il·lustrador: un jugador que s’apunta a un equip de futbol ho fa per entrenar i sortir a jugar partits, no per seure a la banqueta i mirar-s’ho tot com un espectador més. De la mateixa manera, quan s’entra a formar part d’una nova realitat tothom vol integrar-s’hi i sentir-s’hi acollit, i per aconseguir-ho és indispensable adoptar unes noves regles de joc, que també inclouen les regles del joc lingüístic.
Com influeix l’entorn sociolingüístic
Aquest és el retrat general per a tot Catalunya. Tanmateix, les diferències entre les diverses parts del territori són evidents. En general, el català s’utilitza més en els patis de les escoles situades en zones on hi ha més coneixement de català, i és també més audible en els centres en què el percentatge d’alumnat catalanoparlant és més elevat.
L’ús de català i la seva presència en l’entorn, però, no és proporcional: perquè a l’hora del pati se senti més català que castellà cal que la presència de català en l’entorn sigui més que considerable; altrament, contextos amb paritat entre ambdues llengües afavoreixen l’ús del castellà. En altres paraules, i com s’observa en el gràfic 2, en escoles a què assisteixen catalanoparlants i castellanoparlants en proporcions semblants, l’ús informal del castellà és sempre superior; per tal que guanyi l’ús del català cal que el percentatge de catalanoparlants del centre sigui superior al 70%.
Com influeix la família i els amics
Si l’entorn sociolingüístic és determinant en la configuració dels usos lingüístics, encara ho és més la llengua familiar de l’alumnat (3) i, molt més, la llengua de les seves xarxes socials. (4)
A grans trets, els infants que es relacionen predominantment en castellà a la llar desenvolupen les seves converses informals en castellà, mentre que els catalanoparlants familiars se serveixen més del català (gràfic 3). Tanmateix, ambdós grups lingüístics no mantenen les respectives llengües inicials en igual mesura: els catalanoparlants es passen fàcilment al castellà (hi emeten el 42 % dels torns de parla), en canvi, als castellanoparlants els costa més abandonar la llengua inicial (només empren el català en el 20 % dels torns). Les pràctiques dels bilingües se situen a cavall entre unes i altres, tot i que s’acosten més a les dels castellanoparlants.
L’anàlisi de les llengües predominants en les xarxes socials de l’alumnat apunta en la mateixa direcció (gràfic 4): a l’hora del pati, el castellà és la llengua principal dels que parlen i són interpel·lats majoritàriament en aquesta llengua en les seves activitats quotidianes, mentre que els que es relacionen predominantment en català empren més aquesta llengua, però no amb la mateixa constància que els castellanoparlants.
Les dades presentades fins aquí són un primer pas per aclarir l’interrogant amb què encapçalàvem aquest article: és cert que molts alumnes desen el català dins la motxilla durant l’hora del pati, però afortunadament no ho fan tots. El més preocupant és que només els escolars amb un entorn altament catalanitzat s’emporten el català a l’estona d’esbarjo; aquells que fora de l’escola el senten o el parlen en proporcions semblants al castellà, sovint se’l deixen a l’aula.
NOTES
1. El projecte s’ha beneficiat dels ajuts PB98-1175 (Ministeri d’Educació i Cultura) i 1998SGR-0041 (Generalitat de Catalunya), i ha gaudit del suport del SEDEC.
2. Dades per a l’educació infantil, primària i secundària, del sector públic i privat (www.gencat.cat/educacio).
3. La llengua familiar s’ha determinat a partir de dades proporcionades pels mateixos alumnes: se’ls va demanar que omplissin una graella amb els integrants del nucli familiar (pare, mare, germans, avis, etc.), i que indiquessin la llengua en què cada una d’aquestes persones s’adreçava a ells, i la llengua que empraven ells per parlar amb aquestes persones.
4. El mètode que s’ha seguit per determinar la llengua de les xarxes socials de l’alumnat és el mateix que s’ha emprat per a la llengua familiar, amb l’única diferència que, a la graella, se’ls demanava que hi escrivissin les 20 persones amb qui tenien més relació al llarg d’una setmana (amics i companys de dins i fora de l’escola, altres familiars, monitors d’activitats extraescolars, etc.).
BIBLIOGRAFIA
VILA, F, X i S. VIAL (2000). Informe «Escola i Ús». Les pràctiques lingüístiques de l’alumnat de 2n nivell de cicle superior d’educació primària de Catalunya en situacions quasi-espontànies. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.
VILA, F, X i S. VIAL (2003). «Les pràctiques lingüístiques dels escolars catalans: algunes dades quantitatives», a Escola Catalana, 399, 32-36.
VILA F. X. I M. GALINDO (2006). «Els usos lingüístics en l’educació primària a Catalunya: situació, tendències i perspectives». Quaderns d’Avaluació, 6, 95-113. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_67273302_1.pdf
VILA F. X. I M. GALINDO (2009). «El sistema de conjunció en català a Catalunya: impacte sobre els usos». Jornades Llengua i Ensenyament. Treballs de Sociolingüística Catalana, 19.
GALINDO, M. (2006). Les llengües a l’hora del pati. Usos lingüístics en les converses dels infants de primària a Catalunya. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1220106-123928/index.html
GALINDO, M. (2008). Les llengües en joc, el joc entre llengües. L’ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida: Pagès Editors.
Mireia Galindo és professora de català a secundària i membre del CUSC-UB i de la xarxa CRUSCAT-IEC
Tags:
Comparteix
