Pensament i acció
Les pràctiques en la formació docent
01-12-2009
Autor
Margarida Falgàs i Isern
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Aquest text pretén aportar elements per a la reflexió global sobre la perspectiva de la visió del pràcticum en la formació inicial dels docents, deguts tant al canvi cultural com a l’expectativa d’optimitzar la formació del professorat per millorar la qualitat de l’educació.
L’adquisició de competències professionals exigeix un aprenentatge sobre la realitat. No es pot concebre, en cap cas, una formació inicial del docent sense l’oportunitat d’immersió a la professió amb guiatge i reflexió. Fins ara els estudis de mestre contemplaven el pràcticum com element formatiu cada vegada més essencial; en canvi, el professorat de secundària no tenia ni estudis inicials propis ni, per tant, pràctiques d’aula prèvies a la inserció laboral.
A partir d’ara, sembla que des de la reflexió per millorar la qualitat de la nostra educació obligatòria, les institucions polítiques i educatives s’han fet ressò de les veus de mestres, professorat i pedagogs que reclamaven amb insistència, des de diferents fòrums, la importància de la professionalització docent des de la formació inicial de tots els àmbits educatius. En aquest sentit, la implantació de les noves titulacions de Grau de Mestre d’Infantil, Grau de Mestre de Primària i del Postgrau de Professorat de Secundària obre les portes a un plantejament coherent de la formació inicial docent amb presència important de l’estada als centres educatius com un espai formatiu essencial.
En un currículum competencial, com s’esdevé en els nous estudis tant de grau com de postgrau, i en unes carreres altament professionalitzadores com les docents, el Pràcticum és fonamental i insubstituïble. L’estada al centre es concep com un espai-temps formatiu que permet l’adquisició, desenvolupament i avaluació de les competències personals i professionals.
¿Però quin plantejament ha de tenir aquesta relació teoria-pràctica? Amb l’augment de presència dels i de les estudiants als centres, ¿millorarà la formació?. ¿Quin paper hi tenen els centres i els docents experts en aquest procés? Segurament que cal instaurar altres premisses que la simple incursió del docent aprenent al centre educatiu. Per tant, és important determinar: les competències específiques del pràcticum, les característiques dels centres educatius i el paper del tutors i tutores, tant dels centres com de la universitat.
Les competències professionals exigeixen uns aprenentatges oberts i creatius, segurs i flexibles, transferibles i adaptables a una realitat cada vegada més complexa i diversificada. (Besalú, 2007). Així com, també, moments per a l’anàlisi i contrast de plantejaments o propostes, és a dir, espais de reflexió, recerca i recreació.
És en el pràcticum on el docent aprenent posa en relació les competències necessàries, les contextualitza i les integra, a partir de tres dimensions d’aprenentatge: observar, actuar i reflexionar. I es mou en diferents escenaris de la pràctica educativa: col·labora amb la institució, intervé com a professional i investiga i innova en un context concret (Calbó, M., 2009)
El docent aprenent té una imatge molt forta de la figura professional. Durant la seva vida acadèmica ha tingut una llarga experiència en el món educatiu, i això fa que tingui uns conceptes adquirits molt arrelats perquè han estat vivencials. Sovint aquests pre-conceptes restringeixen la visió del docent novell en una societat nova i canviant. Per això cal un contrast reflexiu, amb la possibilitat de poder experimentar, interactuar amb altres i amb la teoria, coconstruir i contrastar per poder reformular plantejaments, ja que les competències professionals no només s’adquireixen per còpia mimètica. (Esteve, O. [et al.], 2009). No es pot confondre pràcticum amb pràctica, o entendre el pràcticum com un moment final dels estudis on els estudiants apliquen el que han après en els cursos universitaris. En el pràcticum hi ha d’haver pràctica i teoria. Sense el component teòric l’aprenentatge experimental perd part de l’essència de la seva riquesa (Zabalza, 2009).
La selecció de centres educatius de pràcticum és un eix fonamental per garantir un desenvolupament equilibrat i integral dels futurs docents. Les i els estudiants han de poder trobar situacions riques en aprenentatge, des de la diversitat de contextos i situacions fins a una àmplia visió dels àmbits d’intervenció professional. En aquest sentit, els centres innovadors i amb compromís social i formatiu poden ser referents per donar resposta als reptes actuals. A Catalunya, i des del Departament d’Educació, s’ha fet una convocatòria per a la selecció de centres d’educació infantil, primària i secundària, sostinguts amb fons públics, com a centres formadors de mestres i professorat en pràctiques per al període 2009-2013, que posa a disposició de les facultats d’educació i del professorat, amb una manifesta voluntat de participar i incidir en la formació inicial.
En aquest sentit, la vinculació dels estudis inicials amb els centres serà un element determinant per garantir una estada profitosa. La programació, el disseny i el seguiment del pràcticum afavoreix una actuació conjunta entre universitat i centre a partir d’equips de treball heterogenis amb la finalitat d’intervenció i millora, tant de la formació inicial dels i les estudiants com de la permanent dels docents experts i del professorat universitari.
L’estudiant ha de compartir aquesta experiència amb docents experts que tinguin esperit de renovació, que se sentin implicats en l’escola i en la comunitat educativa i que els ajudin a reflexionar sobre les actuacions i propostes. La funció d’aquests professionals tutors representa una forta implicació, personal i institucional, en la formació dels futurs docents. Són una peça clau per a l’engranatge d’aquest procés formatiu.
La tutoria de la Facultat fa de mediadora amb els centres de pràctiques i el currículum que ha de desenvolupar, és una tasca compromesa i que requereix posar en joc la comprensió, empatia i treball en equip. A més ha de conèixer a fons el centre i la tasca educativa del dia a dia.
Un model de pràcticum integrador parteix de propostes col·laboratives entre les tutories dels centres i les de la universitat que relacionen ambdues visions formatives, la inicial i la permanent. (Carmen, L. del [et al.], 2006).
En una societat canviant i plural es concep l’escola de pràctiques com una organització que ajuda a estructurar el coneixement sobre l’ensenyament i aprenentatge de tots els professionals implicats, no sols pels alumnes, també pel desenvolupament personal i professional de totes les persones que hi treballen (Imbernón, 2007).
La formació inicial necessita espais de diàleg entre centres educatius i facultats d’Educació, on tots els membres comparteixen l’interès per la millora de l’educació, on la interacció professional ajudi a estudiants, mestres i professorat a reformular, replantejar i actualitzar el coneixement de tots els agents implicats. Aquest és el repte per unes pràctiques integradores i rellevants en la nova formació del docent ben format, compromès i reflexiu. El nou repte serà vincular el pràcticum amb la inserció laboral contrastada.
BIBLIOGRAFIA
BESALÚ, X. i altres (eds.) (2007). Mestres del segle XXI. Girona: Curbert CG.
Calbó, M. i altres (2009). Guia per a l'avaluació de competències en el pràcticum de mestre/a. Barcelona: AQU Catalunya.
CARMEN L. del, BATLLORI, R., FALGÀS, M (2006). “Una experiència de pràcticum col·laboratiu”, a Perspectiva Escolar, núm. 30.
ESTEVE, O., MILIEF, K., i ALSIANA, A. (2009). El aprendizaje realista en la formación inicial del profesorado. Barcelona: Octedro (en premsa).
IMBERNÓN, F. (2007); 10 Ideas clave. La formación permanente del profesorado. Nuevas ideas para formar en la innovación y el cambio. Barcelona: Graó.
ZABALZA, M. A. (2009). “Prácticum y formación: ¿En qué puede formar el prácticum?”. Conferencia del X Simposium internacional sobre el Prácticum y prácticas en empresas en la formación universitaria. Poio: Imprenta Universitaria.
Margarida Falgàs i Isern és mestra i professora de la FEP de la UdG
Tags:
formació docent, docència, mestre
Comparteix
