Pensament i acció
Literatura de tradició oral: desig d'escoltar i plaer de contar
01-04-2009
Publicat a:
Escola Catalana. Literatura Popular Tradicional. Número 457
Escoltar i contar contes és tan bonic! M’agrada contar perquè em transporta a la meua infantesa, a aquelles vesprades d’hivern, a la vora del foc. Em sentia fascinada escoltant la veu dolça de la meua iaia Maria, que anava teixint històries fantàstiques de llopots i caputxetes, de “nyoros” i gats, d’un pobre que deia anomenar-se Nadal i quan anava a demanar almoina, se li emportava els xoriços que la mestressa havia fet per a Nadal... i tantes i tantes històries més. Escoltar contarelles i succeïts em fa sentir molt a prop de ma mare. Ella sempre tenia per oferir ramellets d’anècdotes divertides de quan era menuda, històries del poble, o fets ocorreguts durant la guerra. Passàvem estones impagables, que guardaré sempre com un gran tresor.
Contar rondalles
La literatura de tradició oral ha segut sempre la veu dels pobles. Mitjançant el llenguatge senzill dels contes, s’ha tramés oralment els paradigmes del bé i del mal, valors com l’amor, la generositat, l’astúcia, l’honradesa, l’afany de superació i el seny. El seu àmbit natural era la família, però el ritme de vida actual ha fet que la narració de contes o rondalles es trasllade majoritàriament a les escoles, biblioteques o altres espais públics.
Gràcies al magnífic treball de molts mestres, bibliotecaris i narradors, les rondalles d’Enric Valor han tingut una gran difusió i són ben conegudes pels xiquets i xiquetes del País Valencià.
Perquè ara, al començament del segle XXI, tot i estar immersos de ple en l’era de les noves tecnologies, continua tenint sentit la narració de rondalles. Continuem constatant, dia a dia, que allò que les persones (de qualsevol edat) necessitem de veritat són les paraules: els xiquets i xiquetes a les escoles, els adolescents, els universitaris, els col·lectius de dones, els adults que acudeixen a sessions nocturnes en bars, els iaios en llars de jubilats, tothom.
Tots estem àvids de paraules, d’una miqueta d’atenció, d’una evasió momentània, d’una prova d’amor i d’un polsim de fantasia.
Quan contem una rondalla, estem donant satisfacció a totes eixes necessitats de les persones: fem una pausa, en aquesta atrafegada vida, per prestar-los atenció; els oferim una història fantàstica per a que puguen evadir-se dels problemes o dels neguits de la quotidianitat, donant-los la possibilitat de viure altres vides. Amb tot això, els demostrem que ens importen, que els estimem. Contar una rondalla es converteix, doncs, en un acte d’amor i generositat que reforça els vincles afectius. És per això que tots guardem un record meravellós de la persona que ens contava contes. Les famílies haurien de recuperar el bon costum de contar rondalles, a poqueta nit, encara que fora sense el foc de la llar.
Llegir rondalles
Conscients de la importància de les rondalles com a patrimoni cultural del nostre poble i dels beneficis que aporten al desenvolupament intel·lectual i emocional dels xiquets i xiquetes, intentem que, a les escoles, puguen descobrir la nostra literatura de tradició oral. Es tracta de familiaritzar l’alumnat amb els textos escrits per a que puguen gaudir no sols de la narració esporàdica d’una rondalla, sinó també de la lectura individual de les trenta sis rondalles recopilades al País Valencià per Enric Valor. A continuació citarem algunes experiències realitzades en tercer cicle de primària, per despertar el desig de llegir-les (l’edició utilitzada és d’Albatros- Tàndem, on apareixen recopilades en 8 volums).
Els objectes com elements motivadors
Per a presentar les rondalles, és important començar per una que ens agrade molt, perquè es tracta, també, de transmetre el goig que sentim en parlar d’ella. Pensem que la millor manera d animar a llegir un llibre és presentar-lo d’una manera atractiva, amb entusiasme i creant bones expectatives.
La lectura dels llibres de rondalles la podem proposar a partir de segon o tercer cicle de primària, depenent del nivell lector de l’alumnat.
Els objectes i el factor sorpresa són un bon recurs per a motivar la lectura, per això els utilitzem sovint. Segons l’argument de la rondalla, triarem un objecte significatiu a partir del qual la donarem a conèixer. L’objecte el farem arribar a classe, embolicat dins d’un paquet sorpresa, on hi haurà també un sobre amb un missatge. Aleshores, passarem a l’exploració sensorial del paquet,sense destapar-lo, deixant que cadascú observe la grandària, la forma, puga sospesar-lo, sacsar-lo (per saber si fa algun soroll) i olorar-lo. Tot seguit els plantejarem la pregunta: què pot haver-hi ací dins? Les respostes dels alumnes no es poden repetir.
Quan, finalment, obrim el paquet, amb molta curiositat per saber si algú havia encertat amb la seua resposta, descobrirem el seu contingut. Aleshores, començarem a elaborar hipòtesis fantàstiques sobre: la possible procedència de l’objecte, quina història tindrà, per quin motiu haurà estat enviat a la classe, etc. Cal insistir en el caire fantàstic de les hipòtesis, per tal de potenciar la imaginació i la creativitat.
Finalment, es descobrirà el missatge que acompanyava l’objecte i que ens aclarirà part del misteri (Exemple: Aquesta clau no és una clau qualsevol. Fa moltíssims anys, aquesta clau obria la porta d’una caseta, on vivien dues velletes, allà dalt de la Penya Roja. En aquella caseta va començar una història increïble... ). En eixe moment explicarem qui eren les protagonistes, com va començar la seua història, i ens aturarem en un moment àlgid de la narració. Per a descobrir el final de la història, hauran de llegir la rondalla que es troba al llibre, que en eixe moment els presentem.
Famílies de rondalla
El joc de baralla de la nostra infantesa, que consistia en reunir les famílies de diferents parts del món (la família esquimal, la família bantú, etc.), és el que va inspirar aquesta activitat. Vam confeccionar sis cartes de cada rondalla de les quatre que anàvem a presentar (cada rondalla equivalia a una família).
L’objectiu era doble. Abans de la lectura: despertar la curiositat dels xiquets i xiquetes envers els personatges i els títols de les rondalles, mitjançant la presentació de les cartes. Després de la lectura: recordar l’argument de cada rondalla (realitzant el joc de les famílies), i desenvolupar la creativitat. Es donava la possibilitat de fantasejar a partir de la barreja dels personatges de les Rondalles: ¿Què passaria si Peret es trobara amb una de les velletes de la Penya Roja? ¿Qui enganyaria a qui? ...
Fotos de rondalles
Les activitats a realitzar després de la lectura també poden ser engrescadores. En aquest cas, proposarem una activitat d’expressió corporal. Calia formar grups de cinc o sis persones. Cada grup havia de triar una rondalla, l’havien de llegir i després havien de muntar una foto del moment que consideraren més significatiu de l’argument, on cadascú representaria un dels personatges protagonistes.
Després es faria una posada en comú. Cada grup exposaria la seua foto (estàtica) durant uns segons i després cada personatge cobraria vida i es presentaria en primera persona. Exemple: “Jo sóc Peret i tinc un caràcter...”, o “una vegada vaig anar...”.
El fet de buscar el moment més representatiu per a la foto de la rondalla esdevé una forma lúdica de treballar la comprensió lectora del text.
ENRIC VALOR I VIVES
Enric Valor i Vives (Castalla 1911- València 2000). Fill d'una família de la petita aristocràcia rural, va estudiar professorat mercantil i la seva primera feina va ser en una fabrica de sabates a Castalla. Simultàniament estudiava llengua i literatura catalanes, de forma pràcticament autodidacta.
Als dinou anys començà a col·laborar a la revista satírica El Tio Cuc. En proclamar-se la República, intensificà la tasca com a periodista, escriptor i activista polític. Va escriure en la premsa nacionalista del moment a València: El Camí, El País Valencià i La República de les Lletres.
Durant anys es va dedicar a recopilar rondalles de la tradició oral valenciana. Va replegar trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Els seu objectiu era convertir-les en peces literàries, per tant, no es va limitar a recopilar sinó que va crear un món literari propi.
Com a gramàtic, col·laborà en la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear. Títols com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977) i La flexió verbal (1983), entre d'altres, van ser d'una gran importància per a l'ensenyament i la difusió del català al País Valencià.
L'any 1950 acabà la seva primera novel·la, L'ambició d'Aleix però, degut a la censura, no va aparèixer fins el 1960. El 1980 inicià la trilogia "Cicle de Cassana" amb la publicació de les novel·les Sense la terra promesa, La idea de l'emigrant i Temps de batuda.
Amb l'arribada de la democràcia, va gaudir del reconeixement públic com a escriptor i autoritat gramatical indiscutible. Va rebre nombrosos premis: el Premi Sanchis Guarner (1983) de La Diputació de València, el Premi de les Lletres Valencianes (1985) atorgat per l'Ajuntament de València, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 1987. A partir del 1990 els homenatges, impulsats pel moviment d’Escola Valenciana, pels ajuntaments i la Generalitat Valenciana (durant el primer període), es succeïren per tot arreu. Moltes places, carrers i escoles del País Valencià duen el nom d'Enric Valor.
El 1993, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. Va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València, de les Illes Balears, de la Jaume I de Castelló, d'Alacant i de la Politècnica de València. Diferents institucions van dur a terme la iniciativa de proposar-lo per al Premi Nobel de Literatura.
Anna Ballester és mestra, especialista en literatura infantil i juvenil, professora de dramatització i contacontes
Tags:
Comparteix
