Pensament i acció
LLENGUA: El català, un cas d'èxit a la xarxa
09-11-2011
Autor
Text: Trina Milan / Text diccionari: TERMCAT / Infografia: Juliana Eslava / Documentació: Magda Rosselló
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2011. Número 18
Ampliar...L’arribada d’Internet ha significat una oportunitat sense precedents per a la llengua catalana. Les xifres que presentem al llarg d’aquest article, completades amb una infografia inèdita, així ho testimonien. En un sistema sense normes estatals és més fàcil fer-se sentir, i aquest és el cas d’una nació sense Estat a la xarxa.
L’ onada expansiva d’Internet està canviant formes de fer, models de negoci o xarxes de relació. I a una rapidesa vertiginosa. La revolució digital ens presenta cada dia un nou exemple de paradigma obsolet que hem de canviar per un altre i que està gestant-se de forma anònima, desinteressada, horitzontal i instantània. Sense temps de fer-nos a la idea, els conceptes de comunicació, informació, venda de producte o política a la xarxa són ja uns altres. I tot això sense pràcticament normes d’ús. Internet és un espai obert, on compartir, interactuar i l’horitzontalitat són les claus per entendre els canvis que s’estan produint. Models de negoci com el de la venda de discos se’n van en orris quan podem tenir una cançó de forma gratuïta. I és que ja no la volem pagant, pagarem música amb un servei qualificat que ens faci diferents, paguem per emocions i sentiments, paguem per qualitat i no per quantitat. Però encara és més evident el canvi en les activitats que es relacionen amb la política, la identificació personal i social, la identitat digital. Mai havíem tingut la possibilitat d’accedir a personatges rellevants de forma directa com ho tenim ara a cop de clic, com tampoc mai havíem tingut la possibilitat de posar en evidència normes de participació sense referents. Podem generar soroll comunicatiu sense pràcticament cap mitjà econòmic. Només amb un telèfon connectat a Internet podem crear una revolució.
Tot aquest paisatge ens situa en una posició excel•lent pel que respecta al català i a la seva situació a la xarxa. Una llengua que parlen set milions de persones que estan repartides per tres estats administrativament diferents, però que no compta amb un sol territori que sigui exclusivament seu, comporta que com a llengua hagi tingut, al llarg del temps, veritables problemes per sobreviure. Però, vet aquí que l’arribada d’Internet ha significat una oportunitat sense precedents en el desenvolupament de la llengua catalana i els seus usos. Quan no hi ha normes és més fàcil fer-se sentir i aquest és el cas del català a Internet.
>> Punt.cat
En aquest article analitzarem alguns exemples de l’èxit del català a la xarxa. Un dels més que evident és el domini punt.cat. En l’espai de la xarxa, les pàgines s’ordenen per identificació territorial o per les famoses punt.com perquè són com les matrícules dels cotxes, els identificadors: punt.es (per a Espanya), punt.it (per a Itàlia), punt.edu (per a universitats i institucions educatives). El domini punt.cat, amb més de 50.000 usuaris en aquest moment, és un dels més segurs del món, avaluat per les agències internacionals, amb dades de l’any passat, just per sota del domini dels EUA. És l’únic domini referit a un espai cultural que agafa l’acrònim del nom de la llengua catalana. Tota una declaració d’intencions per a un domini que respon als criteris d’aterritorialitat de la xarxa i que posa de manifest l’especial situació d’una llengua sense estat però amb identitat digital reeixida. És a dir, el servei que dóna un domini punt.cat situa les pàgines que hi són adscrites en un espai de qualitat, on la informació i el referent són de credibilitat abans que de quantitat.
Ampliar...
>> Xarxes socials
Si parlem de continguts digitals, la revolució de la web 2.0 ha esdevingut un fenomen sense precedents en l’espai virtual. Els consumidors es converteixen també en productors, els anomenats prosumidors, i aquest fet democratitza la creació de continguts, la participació a les xarxes i dóna veu a tot aquell que vol dir la seva. Amb els mòbils, portàtils i tauletes gràfiques, tots som creadors, i aquesta gran possibilitat es desenvolupa de maneres molt diverses, però també, i justament per la seva versatilitat, és més necessari que mai el control de qualitat del que llegim, mirem o intercanviem.
Bons exemples d’aquesta web 2.0 són les xarxes socials o la Viquipèdia. Les enciclopèdies virtuals han estat un dels referents de creació compartida més interessants de la web 2.0 i també un dels indicadors més ajustats de la qualitat de les intervencions a la xarxa. Les dades que es pengen a la Viquipèdia tenen una sèrie de controls de qualitat específics que asseguren la correcta transmissió de coneixement i continguts. La Viquipèdia catalana és justament una de les referències de qualitat. Va ser la segona a posar-se en marxa, després de l’anglesa, i és en aquest moment la tretzena en nombre d’articles absoluts, amb més de quaranta mil autors registrats i més de mig milió de pàgines fetes. I conté la més gran informació revisada i contrastada en català de coneixements compartits a la xarxa, que serveix per posar de manifest una realitat d’ús científic de la llengua relacionat directament amb una reivindicació del català com a instrument d’informació real a la virtualitat, que facilita el seu posicionament com a vehicle de comunicació i també de coneixement científic.
En aquesta línia d’actuació, la participació en xarxes socials, avui molt presents a tot arreu, com poden ser Facebook o Twitter, és també un indicador del gran posicionament del català a la xarxa. Més de 10.000 usuaris a Twitter amb milions de missatges indexats, o prop de 40.000 persones actives a Facebook indiquen una activitat inusual per al nombre de catalanoparlants, fet que demostra la gran vitalitat de la llengua i la cultura catalanes a Internet. Especial atenció mereixen la creació i manteniment de blocs totalment o parcialment escrits en català. La llengua catalana és la vuitena del món en nombre de blocs oberts, amb algunes característiques específiques que la fan més interessant. És important esmentar que l’activitat de blocs educatius o de centres i alumnat és molt gran, amb més de 30.000 adreces dins la xarxa ‘xtec’ del Departament d’Ensenyament, la qual cosa fa d’aquesta eina de comunicació i intercanvi una de les bases de transmissió del coneixement més importants. Poques cultures al món tenen una activitat tan desenvolupada en l’àmbit educatiu, la qual cosa assegura que l’alumnat estigui familiaritzat amb alguna de les estratègies comunicatives d’Internet i la capacitació digital que s’espera de les persones que en els propers anys hagin d’incorporar-se al món laboral. Un món que ara ja està absolutament mediatitzat per la xarxa i tots els seus procediments.
>> Programari
I per fer tot això, es necessiten programes informàtics. L’activitat de les persones que han fet la traducció del programari més utilitzat a Internet a la llengua catalana mereixen especial esment: avui hi ha 14 navegadors traduïts al català o més de 20 traductors automàtics que l’incorporen. Són famoses les campanyes que els internautes catalans han fet davant de les grans companyies d’Internet, com Google o Microsoft, per aconseguir que la nostra sigui una llengua més dins els seus productes que subministren serveis a la xarxa. És una de les formes més dinàmiques i facilitadores d’utilització de la xarxa i, també, de reduir l’escletxa digital.
>> Mitjans digitals
Els investigadors de la llengua i els seus usos han demostrat que el català és molt actiu a la xarxa i que aquesta presència determina que altres formats decideixin incorporar el català com a llengua. Els reptes de la publicació de mitjans digitals, siguin informatius o de continguts literaris o educatius, és un dels indicadors més potents d’aquest fet. La proliferació d’activitat dels internautes catalans ha fet que els webs d’informació digital siguin un dels sectors més dinàmics, amb dades específiques: 96 webs atorguen al català una presència del 76 % al sector purament digital, una clara majoria que s’inverteix en els mitjans tradicionals, tot i que la publicació de noves capçaleres com el diari Ara o de les edicions en català d’altres ja existents, com El Periódico i La Vanguardia, demostren que són les versions digitals les que generen lectors en aquesta llengua i, per tant, faciliten el canvi en el mitjà tradicional. Augmenten els lectors i augmenten en català.
>> El català, en bones mans
L’ONU ha declarat enguany Internet un dret de totes les persones, el dret d’accedir a la connexió amb la xarxa global. Aquesta declaració demostra que Internet ja és un servei universal indestriable per a tota persona, com pot ser l’electricitat o el transport convencional. Permet accedir a informació, coneixement, llocs de treball, esbarjo i, fins i tot, emocions i afectivitat. Els mòbils de darrera generació permeten, a més, un accés ràpid i més barat que el d’un ordinador, la qual cosa universalitza i democratitza el mitjà. Per això, els governs i les institucions tenen una obligació fonamental: facilitar la connectivitat i la xarxa electrònica territorial, així com vetllar per les ofertes de les operadores de telefonia i dominis. L’any 2010, el 63 % de les llars catalanes disposava de connexió a Internet i un 47 % s’hi connectava, i pel que es refereix a mòbils, les dades estan per sobre del 60 % de connectivitat. El català està en bones i virtuals mans.
>>>Trina Milan és antropòloga i presidenta de STIC.CAT.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
ÒMNIUM APOSTA PER LA SOCIETAT TIC
Ampliar...Òmnium i l’associació STIC.CAT van signar el mes d’abril un conveni de col•laboració que durà les dues entitats a treballar conjuntament en els àmbits de l’educació i la cultura, amb el compromís de generar coneixement i debat a l’entorn de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la voluntat de fomentar la interacció de tots els ciutadans a través d’aquestes eines. Fruit d’aquest acord, Òmnium va organitzar al llarg del mes de maig i dins Els Dijous de l’Òmnium el cicle anomenat Òmniumtwits sobre les noves tecnologies en els àmbits de l’educació, la política i la blogosfera, entre altres.
STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) va néixer el 2008 i des d’aleshores convoca els Premis Blocs Catalunya amb l’objectiu de generar activitats motivadores entre els internautes i amb la societat en el seu conjunt.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
TERMES PER AL WEB 2.0
Per Xavier Fargas (TERMCAT)
Presentem tot seguit alguns dels últims termes que ens han arribat vinculats amb el web 2.0. Per a cada cas el TERMCAT duu a terme un estudi en què es tenen en compte els aspectes lingüístics i l’opinió dels especialistes, i es prioritzen les propostes catalanes creades espontàniament pels parlants. En els termes més recents, les formes angleses se senten més sovint; amb el temps, però, sovint les propostes catalanes tenen més difusió.
>> piular, piulada/piulet (to twitter, tweet/twit); també circulen les formes tuitejar i tuit, però no es consideren tan adequades perquè estan formades sobre un mot no català que designa una marca comercial.
>> etiqueta (hashtag); una alternativa clara que ja es fa servir sovint.
>> tema del moment (trending topic); la forma anglesa és la més coneguda, però l’alternativa catalana comença a tenir una certa difusió.
>> bloc, blocaire (weblog/blog, blogger); hi ha qui prefereix les formes amb g, com han fet altres llengües, però l’adaptació amb c ha estat impulsada per bona part de la comunitat blocaire catalana.
>> agregador (rss reader); cada dia són més indispensables eines com aquesta, que ajuden a triar entre el gran cabal d’informació de la xarxa.
>> wiki; web que permet als visitants modificar directament els continguts del lloc a què accedeixen o proposar-ne de nous; segons algunes fonts, l’origen del mot és una expressió hawaiana que vol dir ‘de pressa’; en català, l’exemple més conegut és la Viquipèdia.
AMPLIEU LA INFORMACIÓ DE L'ARTICLE AMB l'infografia "El català a Internet: dominis, programari, web i web 2.0:
Recursos:
infografic-catala-internet-DEF.pdf 
Tags:
òmnium, català, llengua, èxit, xarxa, puntcat
Comparteix
