Pensament i acció
Llibre de text: "Ja ha fet la seva campanya". Reflexions desordenadas
01-02-2010
Autor
Anna P. Brunet
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
Compto que en els últims mesos he assistit a vuit “conferències – presentacions - taules rodones” al voltant del llibre de text digital; a la majoria, el debat posterior es va centrar en el preu dels ordinadors portàtils (netbooks) i les subvencions que tindrien per part de diferents administracions, el cablejat de les aules, la velocitat de la connexió i, només de passada, va haver-hi alguna intervenció sobre didàctica.
A mi, doncs, el que més m'interessa és el vessant didàctic, el que suposa seguir a les aules treballant amb llibres de text siguin o no digitals. Entenc que, per a la majoria de nosaltres quan pensem que a l'aula es treballa amb llibre de text, s'entén que disposem a l'aula d'un manual en suport paper organitzat en un índex de sis, dotze, quinze... unitats on es presenten continguts (suposadament graduats per dificultat) a partir dels quals s'hi redacten exercicis o activitats que, en general, l'alumnat ha de resoldre individualment.
És una pràctica força estesa que el primer dia de classe el professorat inicia l'explicació de la primera unitat del llibre de text ajudat pel material complementari que consideri oportú i tot seguit l'alumnat resol els exercicis; en acabar el curs s'han d'haver explicat tots els continguts de totes les unitats i resolts tots els exercicis.
Després de cada unitat, en principi, se'n derivaran exercicis d'avaluació per comprovar que els continguts exposats s'han assolit; de la suma dels resultats obtinguts s'obté un resultat que determina l'èxit o el fracàs escolar de cada alumne/a.
La descripció que acabo de fer no és més que l'esquema simplificat d'un model didàctic molt usual en el nostre entorn educatiu per al qual el llibre de text ha fet la funció que se li demanava: subministrar continguts conceptuals, estructurats i ordenats, i exercicis per assolir l'aprenentatge d'aquests continguts.
Ara que ha irromput en el nostre món educatiu el llibre de text digital, mirem, doncs, com són aquests llibres que tenim al mercat, què ens aporten de novetat per a l'aula. Analitzo els que estan publicats fins ara i em trobo amb un llibre de text idèntic que el de format paper en organització interna, per unitats i amb el mateix tipus de propostes d'exercicis (no goso dir-ne activitats) per a l'alumnat, en format .pdf, la majoria, o en format pàgina web (.htm). Aquest llibre està enriquit amb enllaços cap a pàgines web que poden contenir exercicis, jocs, animacions, vídeos o imatges que il·lustren la informació textual i els exercicis són exercitacions normalment mecàniques.
Concloc que un llibre de text en suport paper o acompanyat de presentacions digitals multimèdia presentat en pissarra digital o clàssica reflecteix i pressuposa unes pràctiques d'aula similars a les descrites que es remunten a moments ja històrics en els quals el professorat era una de les principals fonts de difusió del coneixement. Convindrem, tots plegats, que en aquests moments l'accés al coneixement es fa per camins ben diversos i l'alumnat actual ja no pot seguir essent un receptor immòbil. Els llibres de text digitals que he vist fins ara no presenten dinàmiques d'aula participatives, no s'hi veuen activitats col·laboratives o de construcció de coneixement compartit, no permeten ni proposen espais d'intercanvis d'idees o materials entre l'alumnat, no demanen projectes creatius tot fent ús de les possibilitats que ofereix Internet... Quantes propostes que interessarien al nostre alumnat s'hi escapen!
La imatge que em ve al cap és la d'un llibre de text que s'ha fet “vellet didàcticament” i es vol fer un lifting per semblar més jove i passa pel quiròfan de la digitalització, però enganyarà ben poca gent perquè quan es porti a l'aula el professorat i l'alumnat veurà que segueix essent “vellet didàcticament”; i que està donant resposta a pràctiques que demanen a crits ser substituïdes per d'altres que ja han nascut, que molt professorat ja ha incorporat a la seva quotidianitat d'aula; pràctiques que trien entre els nous formats TIC aquells que més convenen per a les capacitats que volen desenvolupar entre el seu alumnat, aquelles que estan sustentades en idees pedagògiques que, si bé no són tan noves, comporten dinamisme, on l'alumnat és l'eix de l'aprenentatge, el qui construeix el seu coneixement, on el rol del professorat canvia per esdevenir organitzador, conseller, acompanyant, avaluador del procés i, finalment, on l'anàlisi d'èxit -fracàs escolar es redefineix des d'una perspectiva d'avaluació de les competències adquirides.
Cal seguir els camins iniciats pel professorat més innovador que utilitza la tecnologia que li és útil per aplicar pedagogies centrades en el desenvolupament de les capacitats de l'alumnat i no per a l'exclusiva transmissió de continguts conceptuals.
En un dels col·loquis vaig sentir del representant del gremi d'editors de Catalunya paraules com “plataformes”, “seqüències didàctiques”, “continguts mòbils” o “cada professor podrà tenir el seu propi llibre”. Si exceptuem aquesta última afirmació que preferiria fos “cada alumne/a podrà seguir el seu itinerari”, en general no em desagrada aquesta música, ja veurem com sona l'orquestra. L'esperança que la necessitat d'un canvi en la seqüència didàctica, diguem-ne clàssica, hagi arribat al món editorial em fa pensar que potser aquesta “moguda” del llibre digital valgui la pena, m'alegra pensar que el món editorial s'incorpori a la innovació.
El meu avi que coneixia a tothom del poble, quan sabia la mort previsible d'alguna persona responia amb fórmules com: “N'ha fet via” o “Massa jove”... quan deia: “Ja ha fet la seva campanya” aleshores tots enteníem que aquella persona era d'edat avançada i havia viscut intensament. Doncs bé, jo crec que al llibre de text tal i com l'entenem ara, amb lifting digital inclòs -ha viscut intensament-, li queda poc futur i ben aviat se li podrà dir que “Ja ha fet la seva campanya” cosa que espero poder celebrar el més aviat possible amb el naixement d'una generalització de pràctiques innovadores per a les quals es necessitaran instruments ben diferents dels que hem fet servir fins ara. Confio que la indústria editorial catalana sigui capdavantera i participi activament en el canvi de dinàmiques a l'aula.
Tags:
llibre de text, llibres digitals
Comparteix
