Pensament i acció
Llibres i materials
01-08-2009
Autors
Pere Mayans, Jordi Solé i Camardons, Quim Gibert, Josep Maria Aloy, Enric Ramiro i M. Carme Roca
Publicat a:
Escola Catalana. Donasses. Número 459
MATERIALS D'ENSENYAMENT
Mercè Rodoreda: propostes didàctiques
En el marc de l’Any Mercè Rodoreda, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat el llibret Mercè Rodoreda: propostes didàctiques, que ha comptat amb el suport de la Fundació Mercè Rodoreda, Linguamón-Casa de les Llengües i la Institució de les Lletres Catalanes.
El llibret inclou un text inèdit del professor Ferran Gadea que duu com a títol Mercè Rodoreda, perfils d’una narrativa, que ens serveix d’àmplia introducció a la narrativa de la més universal de les nostres escriptores (el text també el podeu trobar a: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/perfilsrodoreda.pdf).
A més, però, també s’hi inclou un CD on podeu trobar els dossiers didàctics sobre l’obra rodorediana que el Departament d’Educació ha editat, mitjançant el Servei d’Ensenyament del Català (actualment Servei d’Immersió i Ús de la Llengua), des de la dècada del 90:
Contes
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/contesrodoreda.pdf
La salamandra
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/lasalamandra.pdf
La plaça del Diamant. Dossier didàctic
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/Rodoreda_2005.pdf
Cinefòrum La plaça del Diamant. Dossier per a l'alumnat
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/cineforumdiamantalumnes.pdf
Cinefòrum La plaça del Diamant. Dossier de respostes
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/cineforumdiamantrespostes.pdf
Lectura de Mirall trencat de Mercè Rodoreda
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/miralltrencat.pdf
La Barcelona de Mercè Rodoreda. Ruta literària
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/any_rodoreda/rutarodoreda.pdf
Mercè Rodoreda: una proposta didàctica per a l'alumnat nouvingut de secundària
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/prof_lleng_rodoreda_2.htm
Hi trobareu, per tant, des de dossiers que s’han treballat en el seminari “El Gust per la Lectura”, on hi ha infinitat d’activitats didàctiques, fins a propostes tan interessants com una ruta literària per Barcelona seguint les passes de Mercè Rodoreda o, fins i tot, un dossier que facilita la feina per fer un cinefòrum de la pel·lícula que es féu fa uns anys sobre La plaça del Diamant.
Voldria, però, cridar-vos l’atenció en un proposta nova, que s’ha incorporat especialment amb motiu de l’Any Rodoreda, una proposta pensada per a l’alumnat nouvingut: a partir de textos de la nostra autora. Hi podreu treballar la descripció, la biografia de Rodoreda, conèixer la seva pintura, fer una presentació de La plaça del Diamant, i, a més, un interessantíssim annex on trobareu un fragment d’aquesta novel·la traduït, a part de la versió original catalana, a l’alemany, a l’anglès, a l’àrab, al búlgar, a l’espanyol, al francès, al hindi, a l’italià, al portuguès, al romanès, al rus i al xinès (partint sempre, és clar, de les versions publicades en aquestes llengües). Finalment, hi trobareu una extensa guia didàctica d’aquesta proposta per a l’alumnat nouvingut de secundària.
En definitiva, un material que esperem que pugui ser molt útil per al nostre professorat i per al nostre alumnat -i no únicament amb motiu de la commemoració de l’Any Rodoreda-, i que vol tractar la figura de Mercè Rodoreda tant des del punt estrictament literari i pensant en un públic de batxillerat com d’una forma més planera, més lúdica mitjançant rutes o cinefòrum i, fins i tot, pensant en aquell alumnat que arriba al nostre país i al qual, també, cal fer-los conèixer els nostres referents literaris gràcies, en aquest cas, a les traduccions que poden tenir d’aquesta obra a les seves llengües. A més, aquest recull inclou tota la feina feta (ben feta) en aquests anys darrers per molts professionals de l’ensenyament de la literatura (i de la llengua) que han estat col·laborant en el Servei d’Ensenyament del Català primer i ara en el Servei d’Immersió i Ús de la Llengua.
Pere Mayans
...............
ASSAIG
Cadí Pedraforca: Dossier Dones
El número 6 de la revista en paper Cadí Pedraforca (www.cadipedraforca.cat) que abasta les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya dedica un extens i interessant dossier a les dones, amb una quinzena d’articles que parlen de la presència de les dones en aquelles comarques: Carles Pont a “Un puntal a cada casa” recorda el difícil paper que havien de fer anys enrere les dones de pagès que passaven de ser minyones fins que es casaven i aleshores sovint havien de sentir-se forasteres en la nova llar i no podien parar de feinejar tot el dia, tenint cura de la canalla, els sogres, l’home i, sovint algun oncle conco. Jordi Pasques parla de les “trementinaires” de Tuixén i la vall de la Vansa que recorrien més de mitja Catalunya a peu venent trementina, pega, oli de gingebre o d’avet i herbes remeieres per poder fer front als impostos de l’estat que empobria els pobles de muntanya amb pocs recursos; Dolors Tubau fa l’elogi de les llevadores que viatjaven en tartana per assistir a un part; Toni Mata parla de les que treballaven a la mines del Berguedà; Joan Sangenís parla de les dones que els últims trenta anys s’han reinventat convertint-se en excel·lents formatgeres de muntanya; Benigne Rafart escriu sobre les que es guanyaven la vida com a botifarreres amb les matances del porc; Guillem Lluch fa els seu homenatge a les que encara serveixen Déu en el convent i acollint escolars i famílies; Enric Quilez parla de les que ahir i avui fan de mestres d’escoles rurals; Oriol Mercadal no oblida les que han fet i fan de botigueres de poble; Marc Martínez parla de les dones cuineres i Marcel·lí Pasqual d’una dona taxista de la Seu d’Urgell; en altres escrits es parla de les que han fet d’alcaldesses de pobles petits o de les que s’han dedicat a fer de mares, que ja és feina. Finalment, Roser Porta hi té dos articles, en un rememora les noies que feien de minyones rentant roba en els rius gelats de muntanya quan no hi havien rentadores, mentre que en l’altre parla de “Les dones encantades: dones etèries” que va recopilar Joan Amades o de la literatura de Verdaguer i de les dones d’aigua dels primers llibres de Mercè Rodoreda. Moltes dones i molta feinada, una altra cara de Catalunya que mereix el nostre homenatge.
Jordi Solé i Camardons
Reialesa i democràcia
La tardor de 2002 Jesús Artiola Ruhí, en representació de Jo també em planto i altres 13 organitzacions, fou imputat per injúries i calúmnies al rei d'Espanya. Uns mesos abans, Artiola havia denunciat el Borbó per haver negat, en el lliurament del premi Cervantes de 2001, que el castellà mai hagués estat imposat. En la seva compareixença davant l'Audiencia Nacional, Jesús Artiola va reafirmar-se en les seves paraules i no va dubtar a aportar més dades sobre els reiterats intents de lingüicidi. Fernando Andreu Merelles, el mateix jutge que havia fet aquestes imputacions, va arxivar d'immediat la causa en adonar-se que el rebombori que s'estava aixecant era contraproduent. Quan el personatge és intocable, com en el cas de Sa Graciosa Majestat, hi ha l'opció de preparar el terreny a fi i efecte que et girin la denúncia en contra. I, llavors, assolir un cert ressò mediàtic, altrament és molt difícil de fer públic l'afer.
La irresponsabilitat que hi ha darrere la sacralitat i el negacionisme reial espanyol és abordada, entre altres aspectes, per Hèctor López Bofill en el seu darrer llibre Escac al rei. Una reflexió sobre la monarquia espanyola (Editorial Mina, Barcelona 2008). López Bofill, professor de Dret Constitucional de la UPF, rememora diferents episodis del «dilatat passat sinistre» de Juan Carlos (la mort mai aclarida del seu germà petit Alfonso; el jurament dels principis del Movimiento, les ombres encara existents entorn el 23-F,...). Paral·lelament, Bofill tampoc oblida l'etapa de Juan Carlos i don Juan conspirant, com si d'una competició es tractés, per restaurar la monarquia en benefici propi. Les aspiracions de don Juan, però, van quedar frustrades per la interposició del seu fill: «Juan Carlos va conspirar més i millor, es va moure amb més astúcia i no va dubtar de posar-se al costat d'un dictador per cancel·lar les pretensions del seu progenitor». Així doncs, l'autor de Escac al rei pensa que al monarca se li haurien imputat càrrecs si amb l'arribada de la democràcia s'hagués creat una comissió de la veritat, tal com va succeir a Sud-Àfrica o Alemanya, per complicitat amb el franquisme i pels «crims comesos per les Forces de Seguretat contra població civil i mai no resolts produïts entre 1975 i 1978 (...) en els quals el rei sí que comptava amb poder polític».
Malgrat aquests antecedents, el silenci dels progressistes espanyols ha estat esgarrifós: «l'oposició d'esquerres, els líders dels quals, fins i tot quan encara es movien en la clandestinitat, ja van pactar obediència al rei (...) i alguns intel·lectuals de la tradició més roja i més radical es desfeien en elogis cap a Juan Carlos». Ha estat una forma d'apuntalar la línia de flotació de la unitat espanyola, de la qual el Borbó n'és el símbol indivisible. Tant cert és, que Sa Altesa va endinyar a Pilar Rahola, en la primera entrevista que van mantenir, «le he prometido en el lecho de muerte de mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas», (Avui, 8-1-04). Escac al rei també tracta dels vincles de PRISA amb la monarquia, del rebuig envers aquesta reialesa a Llatinoamèrica, de les armilles protectores davant qualsevol trontoll reial, de l'opacitat del pressupost de la Casa Reial, del principi de desigualat en democràcia, de l'immobilisme de l'esquerra catalana arran de la crema de fotos... Però, sobretot, Bofill parla d'establir una política del conflicte democràtic per «forçar aquells punts de discussió que mostrin la majoria nacional espanyola amb tota la seva intransigència i que, a la vegada, cohesionin el poble de Catalunya en el rebuig a la discriminació que patim com a entitat nacional diferenciada».
Quim Gibert
...............
LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
BESTIARI I ALTRES POEMES
Mercè Rodoreda
Edició a cura de Marta Nadal
Il·lustracions de Montse Ginesta
Viena Edicions, 2008
Segons Marta Nadal, que ha tingut cura d’aquest recull, els poemes d’aquest Bestiari ens remeten a una geografia natural que Mercè Rodoreda va observar de molt a prop. Tant els qui són lectors habituals de la seva obra com els novells i, sobretot, els més joves, descobriran amb aquests poemes el lirisme irònic i fresc amb què Rodoreda ens parla del món. I ho fa partint de bestioles minúscules, quotidianes, fràgils o enigmàtiques.
En aquest Bestiari hi trobarem una serp tota enroscada, un escarabat que fa figa, una cuca de llum i molts altres animals que Mercè Rodoreda va recrear inspirant-se en la naturalesa. Les delicades il·lustracions de Montse Ginesta ens acompanyaran en la lectura.
La ironia que plana al llarg d’aquests quinze poemes d’animals segueix, en alguns casos, la línia humorística que sovinteja en l’obra de l’escriptora, sobretot la produïda en els primers anys trenta i que subtilment s’escola en l’obra posterior.
Aquests poemes van ser publicats per primera vegada a la Revista de Girona l’any 1993 i fins a la present edició no s’han aplegat, de manera unitària, en un únic llibre. Per tant, el recull ha de ser sens dubte ben rebut per als lectors de totes les edats que tindran –tindrem– l’oportunitat de conèixer Rodoreda des d’una altra perspectiva literària no tan habitual.
Josep Maria Aloy
EL BASTÓ D’HOMER
Miquel Rayó Il·lustracions Javier Andrada
Barcelona: Barcanova, 2009 (Antaviana Nova, 143)
Cada nova novel·la de Miquel Rayó és no sols una nova sorpresa per als lectors sinó també una mena de nou regal. Rayó, autor d’una obra molt sòlida, va produint lentament perquè li agrada pair bé allò que escriu. El resultat és sempre un text ben acabat, delicat i amb regust de clàssic.
I l’Odissea, com la majoria dels clàssics ha fascinat sempre Miquel Rayó que no ha parat fins a escriure’n una recreació molt lliure que és la que avui presentem. Tan lliure com suggerent i atractiva on el lector es retrobarà amb Odisseu ja vell, amb Homer ja gairebé cec i el nét d’aquell, el jove Ulisses àvid d’aventures. La resta, pur plaer narratiu.
Rayó també ho aprofita per parlar de literatura i del procés creatiu del narrador i, com a mostra aquest fragment on fa dir al protagonista de la història: “El nostre relat només pretén mostrar com un escriptor pot crear allò que escriu a partir d’allò que veu, viu, escolta, llegeix... Així, un breu viatge en una pastera d’un vell malalt (Odisseu) i d’un nin que ja deixa de ser-ho (Ulisses) esdevé un relat d’aventures formidables quan un escriptor (Homer) el converteix en un nou poema seu”.
No cal dir que la intenció d’El bastó d’Homer és convertir en plaer l’exercici de la lectura però sobretot convidar a la lectura del llibre que n’és l’origen indiscutible, l’Odissea. “No us en penedireu mai!”, ens diu l’autor, convençut del poder evocador dels mots i de l’emoció que és capaç de suscitar una història ben explicada.
Josep Maria Aloy
ONADES I FLORS
Noemí Pes. Il·lustracions d’Eva Sánchez
Regidoria de Cultura. Ajuntament de Premià de Mar, 2009
Per tercer any consecutiu la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar edita un conte amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni cultural i tradicional de Premià. Els dos primers volums foren: Moros a la costa (2007) i Secret, secret! L’Horta Ferrerons té un secret (2008).
Enguany el conte és Onades i flors i està ambientat als anys trenta del segle passat i pretén recordar l’època en què molts premianencs es dedicaven a l’estampació. Tots els contes de la col·lecció han estat creats per estudiants de l’Escola de la Dona Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, sota la coordinació d’Ignasi Blanch i Marta Luna, professors d’ambdues escoles.
Malgrat que sembli que es tracta d’una qüestió més aviat local, la iniciativa de l’Ajuntament de Premià de Mar hauria de ser imitada per la resta d’ajuntaments del país. Primer, perquè dedicar diners i atenció a la cultura no fa mal a ningú. Segon, perquè és una manera de donar a conèixer a la resta, el patrimoni cultural d’un municipi. Tercer perquè és donar l’oportunitat perquè la gent jove escrigui i il·lustri. Quart perquè no conec encara ningú que quan li ofereixes un conte o una història la refusi. I menys en els temps que circulen. I sobretot si és explicada amb delicadesa i sensibilitat com la que avui presentem. Excel·lent, doncs, la iniciativa!
Josep Maria Aloy
LA VACA ESFÈRICA
Claudi Mans. Barcelona: Rubes, 2009
Possiblement amb aquest títol pocs lectors serien capaços d’endevinar-ne el contingut si no fóra perquè l’acompanya un subtítol ben significatiu: Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé. I és que la ciència ha estat i continua sent la gran desconeguda i l’assignatura pendent per a molts dels mortals. Però el més contradictori d’aquesta situació, és que actualment vivim en una societat caracteritzada pel seu progrés en aquest àmbit. Tanmateix, la divulgació científica no avança suficient malgrat els esforços dels últims anys.
La vaca esfèrica és una reflexió sobre expressions que tenen un significat científic i usem col·loquialment amb el mateix o un altre valor. El volum està estructurat en deu capítols per on passen mesures, senyals, imatges, emulsions i reaccions, les mil cares de l’energia i la diabetis entre altres temes. A través de les seues pàgines aprendrem el principi de Sant Mateu, el teorema de les mil i una nits, les autopistes i els parlars dels Alps, les seqüències de Fibonacci o el que va passar amb els conills australians.
Els capítols estan redactats amb ironia i senzillesa entre l’autor i un lector que l’interpel·la amb astúcia al llarg del llibre. El resultat és una obra agradable de llegir, molt diversa i amb quantitat de coneixements curiosos que ens explicaran nombroses situacions de la vida real. Es completa amb una bibliografia comentada que s’agraeix i un índex alfabètic que facilita la consulta.
Enric Ramiro i Roca
...............
LLIBRES D'INTERÈS EDUCATIU
EL PRÍNCEP DELS EMBOLICS
Autor: Roberto Aliaga
Il·lustracions: Roger Olmos
Traducció: Miquel Desclot
Editorial Baula
Obra guanyadora del Premi Lazarillo al millor àlbum il·lustrat
Edat: A partir de 7 anys
Gènere: Fantasia
Temes transversals i valors: Contes clàssics, faules. Coneixement del medi natural. Responsabilitat, llibertat, companyonia.
El príncep dels embolics explica la història d’un corb ambiciós i sense escrúpols que per aconseguir els seus obscurs propòsits no dubta en teixir una espessa xarxa de mentides i malentesos. Conte que fa pensar de com la zitzània, dosificada subtilment, pot destrossar les conviccions més fermes i enfrontar els més fidels amics i companys. Astut, el corb es plany de les fulles d’una alzina i els diu: “... El tronc sempre s’està a l’ombra fent-la petar amb les arrels... sense res a fer, mentre vosaltres heu de ballar, d’aquí cap allà, al grat del vent...”. Tanmateix, a l’endemà, diu a les arrels: “El tronc i les fulles gaudeixen de dies i de nits, de brisa i de sol... mentre que aquí sempre és fosc i fa fred...”. Els embolics i el malestar ja estan servits. Al corb només li resta esperar com tots plegats s’esbatussen i ell es converteix en Rei no del no res.
Les excel·lents il·lustracions de Roger Olmos són còmplices d’un text poètic i inquietant que no dóna concessions als finals feliços, però a la vegada ens ofereix la possibilitat d’optar per escollir la millor opció. I aquesta només és responsabilitat nostra ja que podem engegar els prínceps dels embolics a enredar la troca a una altra banda.
Àlbum d’edició molt acurada i de gran qualitat que convida a la reflexió.
M. Carme Roca
Tags:
llibres, literatura, Mercè rodoreda, Miquel Rayó, Noemí Pes Claudi Mans, Roberto Aliaga
Comparteix
