Pensament i acció
Llibres i materials
01-10-2009
Autors
Neus Faura, Enric Ramiro Roca, Josep Maria Aloy i M. Carme Roca
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
ASSAIG
Memòries d'un segle d'or
Joan Triadú. Barcelona: Proa, 2008
Joan Triadú (1921), amb les seva Memòries, en ofereix un relat autobiogràfic que s’estén al llarg de la segona meitat del segle XX. Comprèn, doncs, des dels temps més foscos del franquisme fins als moments actuals. De tots aquests anys, Triadú evoca els fets i els esdeveniments que ha viscut i que han marcat la seva trajectòria vital, ja sigui en l’àmbit privat, com el de les seves relacions familiars, ja sigui en l’àmbit públic, en el qual s’ha destacat en la seva activitat pedagògica, política i cultural reconeguda amb la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1992.
En aquest darrer sentit, no cal remarcar el gran valor del seu testimoniatge, perquè ja és prou sabut que no hi ha hagut durant aquests anys cap iniciativa de defensa, de redreçament o de recuperació del país, de la seva llengua i de la seva cultura, que no hagi comptat amb la presència i la col·laboració incondicional de Triadú, tant en temps molt adversos com en temps no tan adversos. Pensem només, per esmentar-ne tan sols alguns, en fets culturals de tanta repercussió com la fundació d’Òmnium Cultural, la formació de la Junta Permanent de Català i l’organització de cursos de llengua catalana en les èpoques més tenebroses del franquisme, la celebració, el 1968, de l’any Fabra, l’organització del Congrés de Cultura Catalana encara en èpoques de clandestinitat, la represa del teatre català o la creació de mitjans de comunicació escrits en català, des de la revista Ariel, iniciativa de l’any 1945, fins a publicacions posteriors com Serra d’Or, Cavall Fort i el diari Avui, i també en fets polítics en què tingué un clar protagonisme, com ara la formació del Sindicat Democràtic d’Estudiants, que el va fer ser present en la cèlebre “Caputxinada”, o la seva militància al Front Nacional de Catalunya. Aquest activisme polític i cultural, però, no ha deixat mai en segon terme el paper que ha jugat també com a intel·lectual i crític literari de referència durant tots aquests anys, cosa que les seves Memòries reflecteixen a bastament a través de la seva visió dels fets i dels personatges literaris, de la nostra i d’altres cultures, més representatius d’aquesta època.
Triadú ens convida a compartir la seva experiència des dels múltiples vessants en què ha participat, i això ho fa des de l’honestedat més sincera, que no el priva de confessar sovint els desacords, les desavinences o els disgustos inevitables que qualsevol empresa en comú provoca.
Les Memòries de Joan Triadú interessen lectors de diferents àmbits de la cultura i de diferents generacions: els qui hagin viscut el temps reportat, podran reviure i analitzar des de la distància els fets polítics i culturals transcendentals que l’autor ens recorda, i per a les noves generacions, la seva lectura és una ocasió immillorable per a accedir a una informació directa i de primera mà sobre les vicissituds de tota una època –malgrat tot, un Segle d’Or, segons l’autor– que van marcar i han marcat de manera decisiva el país i que li han donat molt bona part del caràcter i de la fesomia que té actualment. Pel que fa als mestres i professors, el fet que Triadú hagi estat no solament un impulsor de l’ensenyament de la llengua catalana, sinó també que s’hagi involucrat en projectes pedagògics de gran abast (Institució Cultural del CIC, Escoles Thau, etc.) farà que de ben segur hi trobin nombrosos referents de la història més recent de la seva professió.
Neus Faura
La cura dels animals.
Menescals i menescalia a la València medieval
Carmel Ferragud Domingo
Catarroja-Barcelona: Afers, 2009
Possiblement és difícil entendre als inicis del segle XXI la importància que tenien els animals irracionals durant l’edat mitjana. Però fins i tot superant aquesta inicial prevenció, és més sorprenent la importància que se es donava a la seua cura i els nombrosos estudis i documentació que hi ha al respecte.
En aquest sentit, l’obra del professor Ferragud ens aproxima a una de les ocupacions mèdiques menys conegudes a la Corona d’Aragó medieval i a l’Occident europeu: l’atenció dels animals. L’estudi remarca la gran transcendència que tingueren els equins a la societat baixmedieval, però també altres bèsties com ara les destinades al consum humà, o bé els gossos, els ocells de presa i, fins i tot, les feres salvatges custodiades als palaus, com es demostra en el llibre.
Cal tenir en compte que en aquell temps resultava indiscutible la importància assolida pel bestiar adaptat a les circumstàncies ecològiques de cada regió i molt especialment el paper dels bous, mules, ases i cavalls en les tasques agràries. Per tant, la seua salut, molt lligada a la dels humans, era fonamental i els practicants de la medicina, els menescals, proliferaren cada vegada més apropant-se a un estadi d’especialització considerable.
Però el més sorprenent d’aquest llibre és la transformació d’un tema que pot semblar especialitzat en un volum divulgatiu, ple d’anècdotes i curiositats gràcies a la ploma de l’autor i al domini de la didàctica i dels coneixements oportuns. Tot i això, es tracta d’un llibre molt ben documentat, amb una gran proliferació de cites, documentació i bibliografia. Possiblement una major introducció d’il·lustracions com la de la portada i la reducció de les notes a peu de pàgina, n’haurien enriquit el contingut i haurien obert aquesta temàtica tan desconeguda i interessant a un major públic.
Enric Ramiro Roca
....................
LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
La Bruixa conxorxa
Marta Romera. Il·lustracions d’Albert Asensio
Bambú, 2009
Excel·lent relat, divertit, amè i molt suggeridor que té l’enorme atractiu d’arrencar més d’un somriure al lector jove mitjançant uns recursos narratius que l’autora sap manejar amb una gran destresa. Per exemple, la invenció de títols (des del PUPP al PIRRATA, dels quals no desvetllaré el significat); o bé la gràcia i l’humor en l’ús de mots qualificats d’escatològics que tant agraden a la canalla; com també l’habilitat per portar el lector allà on l’autora vol, ja sigui a odiar la bruixa més dolenta del món mundial o a afegir-se a la reacció de tot el col·lectiu de bestioles per tal de restituir la netedat del municipi... Tot plegat dins d’un equilibri molt satisfactori que desperta emocions i fa que l’infant que el llegeix s’hi senti implicat i sigui cridat a esdevenir un actor o personatge més de la història. Tot molt senzill però molt ben controlat, molt lúcid però molt fantasiós, amb un llenguatge accessible no exempt d’algun petit esforç pel que fa al vocabulari (cascàrries, porquícia...) i, és clar, alguna expressió més dolça del compte per relaxar emocions (“... amb un sabó que feia unes bombolles que pujaven amunt, ben amunt... tant, que les podies veure xerrant amb les estrelles...”). Renoi! Hi ha qui per escriure un relat infantil necessita fer grans escarafalls. Aquí en teniu un, de relat, que dignifica la literatura per la seva simplicitat i sobretot per la seva humilitat. Enhorabona a l’autora i també, és clar, a l’il·lustrador, que ha sabut captar i perfilar molt bé aquesta mar d’idees i de sensacions.
Josep Maria Aloy
Penny, caiguda del cel
(retrat d'una família italoamericana)
Jennifer L. Holm. Traducció de Marta Salvador.
Bambú, 2009
Malgrat que aquest llibre és una obra de ficció, està inspirat en les històries viscudes per la família italoamericana de l’autora. Un seguit de records i d’experiències familiars li han ofert un material inqüestionable i utilíssim per escriure una novel·la vibrant, emocionant i molt intensa que té com a protagonista principal una nena de dotze anys –una enviada del cel– un personatge molt ben construït que s’endú el lector pels viaranys més intensos de la seva vida i que mostra una vitalitat encomanadissa creixent al llarg de la novel·la.
La impressionant presència de la protagonista principal i la seva relació amb altres personatges secundaris però descrits de forma brillant –com l’oncle Dominic o Frankie, l’amic de la nena– ofereixen un teixit formidable de situacions i escenes que permeten implicar el lector de manera molt efectiva en l’escenari dels fets.
L’obra ve a ser una himne a la vida, a les ganes de viure i al desig intens de créixer i esdevenir persona. No està exempta d’algun missatge molt clarament contundent, com aquest: “... jo els voldria dir que estar a punt de morir-se és increïblement fàcil. Viure és el que és difícil” (p. 213), però que ajuden el lector a situar-se davant unes experiències vitals molt ben descrites i, sobretot, presentades amb molta intensitat i que condueixen a un desenllaç feliç i al límit de la llagrimeta, però sense cap interès d’esdevenir carrincló ni tou. Una història, doncs, excel·lent i molt atractiva.
Josep Maria Aloy
....................
LLIBRES D'INTERÉS EDUCATIU
El bastó d’Homer
Autor: Miquel Rayó
Il·lustracions: Javier Andrada
Editorial Barcanova. Col·lecció “Antaviana Nova”
A partir de 13 anys
Gènere: Aventures mitològiques.
Eixos transversals i valors: Mitologia. Literatura. Cultures i civilitzacions. Coneixement del medi natural. Respecte per a la gent gran. Responsabilitat. Amistat. Amor.
Ha passat el temps, a Ítaca. Odisseu és un ancià que desvarieja i qui regna ara és el seu fill Telèmac mentre el nét, Ulisses, somnia amb grans aventures. El seu pare l’ensenya a esdevenir un bon rei, però el noi prefereix les lliçons del seu mestre Eurímac i les cançons dels aedes, els compositors.
Homer, el vell poeta, serà requerit per Telèmac perquè procuri consol a Odisseu amb les seves històries. Com que és cec, el poeta va marcant amb un bastó el ritme de les cançons que recita assistit per la jove Aianta, qui no passarà desapercebuda als ulls d’Ulisses. Tanmateix, aquest ajudarà el seu avi a emprendre un darrer viatge per mar on tots dos es toparan amb situacions inesperades.
El bastó d’Homer ens mostra amb acurada sensibilitat com els escriptors es nodreixen de les seves experiències vitals i de tot el que els envolta per crear relats.
Miquel Rayó juga sàviament amb la ficció i la realitat en un text de prosa lírica escrit amb la bella sonoritat del parlar de les Illes. De gran riquesa lèxica, la dificultat que poden oferir algunes paraules se soluciona amb unes aclaridores explicacions a peu de pàgina.
Un bell homenatge a l’Odissea.
M. Carme Roca
Tags:
llibres, literatura, Joan Triadú, Carmel Ferragud, Marta Romera, Jennifer L. Holm, Miquel Rayó
Comparteix
