Pensament i acció
Llibres i materials
01-12-2009
Autors
Enri Ramiro i Roca, Sandra Balagué, Josep Maria Aloy, Pere Martí i Bertran i M. Carme Roca
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
ASSAIG
EL professor emocionalment competent
Joan Vaella Orts. Barcelona: Graó, 2009
El tema de l’educació abraça tant a pares i mares, com a professorat i alumnat, i és molt singular. Tanmateix, poques vegades apareix com una de les prioritàries preocupacions socials i a més a més, el col·lectiu docent sempre està confrontat amb el poder democràtic siga del color que siga. Sobre tots aquests temes, ens trobem amb llibres dedicats a la didàctica i als recursos en la majoria d’assignatures, i en el camp de la psicopedagogia també podem trobar alguns volums sobre causes i efectes de certs comportaments que puguen beneficiar l’acte docent.
En aquesta ocasió tenim, però, un llibre diferent, escrit per un orientador que ha estat professor d’universitat, inspector i director d’institut, així com habitual col·laborador de les activitats de formació docent. I és diferent perquè ens proporciona recursos, detallats amb un conjunt d’activitats concretes experimentades i únicament les reflexions i teories necessàries per a bastir de forma correcta l’actuació necessària. Per tant, practicitat i claredat.
El llibre està organitzat en nou capítols. L’inicia amb les competències socioemocionals i l’actitud del professorat i les estratègies per a superar les adversitats. Un segon bloc va adreçat als principis d’actuació, la mentalització abans d’entrar a classe, l’autocontrol i l’autoestima. I un tercer bloc fa referència a les habilitats interpersonals del docent i l’important treball en equip. Es completa amb una mínima bibliografia, tal vegada escassa però comentada, les necessàries referències bibliogràfiques i s’agraeix la introducció d’una breu llista de webs que ens poden ajudar.
Enric Ramiro i Roca
Adaptació curricular. Aplicació informàtica NAC-ACS II
Cristóbal Saborit i Juan Pedro Ulián. Castelló: Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló, 2009
Pot ser si s’hagués de definir en poques paraules aquest llibre seria : necessari, pràctic i didàctic. Consta d’un manual, un CD-Rom i un quadern amb l’escala evolutiva curricular, és a dir, una baremació per a conéixer el Nivell Actual de Competències (NAC) d’un alumne des dels 3 anys fins a 2n d’ESO.
Ha estat el producte de més de deu anys de treball per part dels Serveis Psicopedagògics Escolars de Castelló i la seua finalitat és la de facilitar i agilitzar les tasques dels professionals que treballs amb alumnes amb necessitats educatives especials permanents o temporals.
És òbvia la importància de l’avaluació per al seguiment, control i millora de qualsevol persona o institució, però més encara en aquells alumnes amb problemes d’aprenentatge per a obtenir uns resultat fiables, vàlids i ràpids en el nivell de competència curricular i a més en la nostra llengua.
Cal tenir en compte que conéixer i avaluar els objectius educatius establerts per a cada etapa educativa i els factors que afavoreixen o en dificulten l’adquisició, fa que els professional que intervenen siguen capaços de situar el nivell e consecució. I a partir d’ací, poder establir una programació adaptada del currículum escolar, això com el seguiment i la confecció dels informes escrits que corresponguen.
El quantiós i selecte material, instruccions i fitxes així com la possibilitat d’utilització informàtica, configuren un recurs que afavorirà el treball de tots aquells ensenyants i serveis de suport que tinguen com a objectiu el seguiment educatiu dels seu alumnat. Com a possibles millores, caldria una major fonamentació explicativa i de termes, justificable pel seu caire pragmàtic i l’especialització del públic a qui va adreçat, i una actualització bibliogràfica i de webs.
Enric Ramiro i Roca
Realitat i vitalitat de la llengua catalana
FOLC Jordi Solé i Camardons, coordinador
‘Realitat i vitalitat de la llengua catalana’ és el nom de l’exposició organitzada per la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) que, des de fa gairebé un any, recorre poble a poble la Nació Lingüística (emprant el terme usat pels seus mateixos promotors). Com a exposició que és, doncs, no té cap pretensió d’exhaustivitat; ben el contrari, ha de condensar la informació en vint-i-dos plafons que, per a més dificultat, si volen ser atractius no poden ser massa densos. Vet aquí, doncs, la raó de ser del llibre que proposem: un recorregut en paral·lel als esquemàtics plafons de la mostra. Si aquesta es vertebra al voltant de tres eixos temàtics (els territoris de parla catalana, la realitat desigual dels usos idiomàtics, i la vitalitat i la història de la llengua), el llibre proposat manté l’estructura però n’amplia la informació i l’omple de referències. En total, són més de dos-cents trenta subapartats en què es repassen els principals noms, institucions, obres, moviments i un llarg etcètera de qüestions relacionades amb la nostra llengua.
Tal com afirma el comissari de l’exposició i autor de l’obra, Jordi Solé i Camardons, també el llibre és necessàriament limitat. Certament, és impossible que en un plec de folis es puguin “abastar tots els autors i tots els col·lectius, totes les dades històriques, totes les obres i tots els pensaments que hom pot considerar importants quan es vol fer un itinerari sobre la vitalitat i la realitat de la comunitat lingüística catalana”. En abordar el llibre, doncs, el lector ha de tenir ben present aquesta sortosa limitació –sortosa, no cal dir, perquè és mostra del volum, del gruix, de la immensitat de la cultura que ens ocupa–. Una limitació, en qualsevol cas, que l’autor ha superat prou bé, aconseguint de dibuixar un quadre completíssim del català: un quadre on l’important és el conjunt, les absències no molesten i els noms concrets s’eleven, gairebé, a la categoria d’exemples.
Sandra Balagué
Ficció
Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d’educació secundària obligatòria
Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008.
La Subdirecció General de Biblioteques està portant a terme, entre moltes altres activitats, un treball de col.laboració en l’àmbit de la bibliografia escolar. La col.laboració és entre els Departaments de Cultura i el d’Educació. L’objectiu principal d’aquest treball és posar a disposició de les escoles i dels professionals unes eines bibliogràfiques que orientin el procés de constitució del fons d’una biblioteca escolar. Els primers resultats del projecte es van concretar en una selecció de títols d’imaginació i de coneixements, destinats a les etapes d’educació infantil i primària. Ara es fa un pas més i ofereix una tria de lectures de ficció destinades a l’etapa de la ESO.
Aquesta guia, doncs, que presentem, ficció, inclou 270 narracions, entre els quals s’hi han incorporat també 21 còmics. Els llibres de poesia i de teatre s’incorporaran a una pròxima bibliografia que esperem que no trigui a sortir donat que les parentes pobres, la poesia i el teatre, tenen el perill de ser menystingudes amb l’excusa que tenen una parròquia de lectors més esquifida.
Coordinat per Jordi Llobet i elaborat per un grup d’experimentades bibliotecàries, el recull inclou una notable diversitat d’obres en diferents estils, llengües i temàtiques i es presenta amb comentaris referits a cada obra per tal que les decisions d’adequar la lectura a les necessitats de cada lector o lectora es puguin prendre amb més coneixement de causa.
Tal com diu Joan Badia, Director general d’Innovació, en la presentació del llibre, llegir novel.les, contes i altres obres de ficció té diversos efectes beneficiosos per a l’alumnat adolescent: permet de viure altres mons i conèixer experiències que mai no seran viscudes, imaginar-se en altres escenaris i viure de manera empàtica situacions inèdtes... En definitiva, la ficció potser un element valuós per a l’educació personal i emocional, a més de la formació literària i lingüística.
Però també convé recordar que una eina no serveix per a res si no es fa servir i, per tant, l’èxit i l’eficàcia d’aquesta publicació està en mans de tots aquells que tenen alguna responsabilitat directa o indirecta en la formació de lectors.
Josep Maria Aloy
Barres i corones
La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX)
Pau Viciano.
Cataroja-Barcelona-Palma: Afers, 2008
El tema dels símbols i la identitat sempre ha preocupat a les diferents nacions i continua preocupant. En uns països és motiu d’unió, en altres de reivindicació i en altres de separació, però poques vegades hi ha hagut un enfrontament tan virulent, popular i anecdòtic com es va representar en l’anomenada “Batalla de València” entre partidaris de la senyera amb blau i sense blau.
Malgrat tots els documents històrics i investigacions realitzades per lletraferits com Pere Mª Orts on demostraven la unitat de les quatre barres en totes les comunitats de l’antiga Corona d’Aragó, al final s’optà per agafar senyeres amb símbols diferenciats que identificaren els distints territoris. Aquesta solució “pragmàtica”, esdevingué ideològica per la divisió dels partits i antihistòrica al voler justificar centenàriament la composició d’una senyera amb blau sense uns estudis ben fonamentats al darrere. Al final, un pacte entre els partits majoritaris taponà l’enfrontament però no el camí científic.
Ara és l’historiador Pau Viciano qui ha confeccionat un llibret de fàcil i amena lectura, per a posar-nos al dia en tota aquesta qüestió. Després d’una breu introducció, ens ofereix quatre capítols de referència cronològica, i finalitza amb unes conclusions ben significatives en el seu nom: “Muntant el trencaclosques”, i una bibliografia molt exquisida i centrada en el tema.
Enric Ramiro i Roca
El fred íntim del silenci
Montserrat Abelló. Editorial Denes, Paiporta (València), 2008
Per molt que la majoria d’analistes hagin coincidit que la poesia de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és assequible, pròxima, rica... amb prou feines ha entrat al món de l’ensenyament. Una bona introducció podria ser a través del seu darrer llibre, El fred íntim del silenci, publicat als 90 anys de l’autora, però ple de la vitalitat, la força i els interrogants característics de tota la seva obra. No ens ha pas de fer estrany, perquè en un poema de Dins l’esfera del temps (1998) diu ben clar: “Com pintora/ que pinta i torna a pintar/una mateixa imatge. / Així jo voldria emmarcar/ una i una altra vegada/ cada paraula.”
Es tracta d’un llibre breu, format per 40 poemes, també breus (en cap cas ocupen més d’una pàgina), que sempre tenen per títol el primer vers, excepció feta del tercer, que significativament té títol propi: “A un amic poeta. Paraules” (ppag. 13) Un poema clau, gosaria dir, perquè parla del valor de les paraules, de l’escriptura, d’interrogar-se, de buscar la veritat oculta de les coses, de l’existència plena, vaja. Parla de les paraules que al llarg de la seva obra, recordem-ho, han estat un dels motius recurrents i que sempre ha presentat com la millor arma per lluitar contra el silenci, un altre motiu recurrent i present al títol mateix del volum; el silenci que al llarg de la seva obra sol ser vist d’una manera negativa (perquè impedeix la comunicació, perquè és imposat...), però que gosaríem dir que en aquest darrer llibre l’autora fa seu, buida de negativitat gairebé, perquè és assumit, viscut i, sobretot, fet sinònim de pau (personal, interior, íntima...): “I on voldria / retrobar la pau,/ el fred íntim/ del silenci.” (pàg. 12).
Si hi afegim que el lector jove o l’adult també hi trobarà tendresa, denúncia, esperança, bellesa..., i sobretot valentia i lucidesa gosaríem dir, podeu entendre per què el recomanem amb entusiasme. Ah, i a més a més l’edició de Denes és magnífica.
Pere Martí i Bertran
---------------
LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Aixecant el vol
Jaume Cela. Dibuixos de Bernadette Cuxart
Animallibres, 2009 (La Formiga groga, 15)
A partir de vuit anys.
Un pare ocell abandona niu i família a la recerca d’un bosc on tots puguin viure en pau i no pateixin gana ni cap calamitat. Mentre esperen el seu retorn, la mare ocell i els tres petits es preparen per poder fer aquest llarg viatge. La narració explica com és de llarga l’espera, quan s’espera algú tan estimat com el marit o el pare.
Es tracta d’un conte optimista i vital, ple d’estímuls a favor de la vida i contra la por. Un llibre excel.lent escrit amb una solidesa en els diàlegs i un enorme atractiu en les descripcions. La veterania de l’autor és clara i patent sobretot en la mestrívola i aparent simplicitat del text.
Tot plegat un cant a la vida enormement positiu i optimista: "el pare no deixava de repetir-li que havia de viure, perquè el món estava ple de meravelles que l’esperaven" (pàg. 10). Una història contra la por: "... la por és com si tinguéssim un pes molt gran damunt del pit que ens impedeix rerspirar" (pàg. 54). I, òbviament, crítica amb l’espècie humana: "... per un que trobareu que us respectarà la vida... en trobareu cent que no ho faran" (pàg. 42)
El relat es manté en un nivell de tensió constant sobretot en el diàleg entre la mare ocell i un vell esquirol amic quan aquest li diu que és bastant improbable que el pare trobi un bosc que esdevingui un paradís per a viure-hi tots amb pau i felicitat... La mare ocell li dóna la raó però argumenta que aquesta és la il.lusió que volia transmetre als fills tot i que és ben conscient que no existeixen els paradisos, però manifesta que "... el paradís és poder viure amb qui més estimo... " (pàg. 70)
El final és de llagrimeta ja que acaba bé, tal com ha d’acabar per al lector infantil que el devorarà amb gran avidesa... Tendresa, sensibilitat i molt de sentiment per a una història, una excel.lent faula, que agradarà i complaurà tota classe de lectors.
Josep Maria Aloy
---------------
LLIBRES D'INTERÈS EDUCATIU
Festes i tradicions de tot l’any
Elena Ferro. Il·lustracions: Subi.
Editorial Baula,
Franja d’edat lectora: de 6 a 99 anys
Eixos transversals i valors: Tradicions, cultures.
Coneixement de l’entorn i del medi natural.
Festes i tradicions de tot l’any és un costumari per a totes les edats, però que els primers lectors ja podran gaudir de la mà del follet Sebastià Panarra. El follet, farà de mestre de cerimònies i anirà presentant totes les estacions i les festes que se celebren a Catalunya.
Començarà per la tardor, com el curs escolar, i anirà fent un recorregut pel calendari explicant el perquè de cadascuna de les tradicions (perquè caga el tió, perquè es pinten els ous de Pasqua, perquè són permeses algunes entremaliadures el dia dels Sants Innocents ...).
En Sebastià, a més, mostrarà tot el que ens ofereix la natura en el decurs de les estacions: de com les abelles recullen pol·len per fer mel a la primavera o de com trobem bolets a la tardor.
Escrit amb un llenguatge planer i entenedor, l’àlbum esdevé un bon estri per celebrar el pas del temps, observar la transformació de la natura i aprendre a gaudir de cada festa.
Les il·lustracions de Joan Subirana (Subi), detallistes, molt vives i ben trobades, conformen amb el text un llibre editat amb cura on un color acompanya cada estació i les festes més emblemàtiques. Les últimes pàgines, acolorides amb un verd molt potent repassen les dates festives del calendari.
Un bon aprenentatge pels petits, un plaer entranyable pels grans.
M. Carme Roca
Tags:
llibres, literatura, Joan Vaella, Jordi Solé i Camardons, Pau Viciano, Montserrat Abelló, Jaume Cela, Elena Ferro
Comparteix
