Pensament i acció
Llibres i materials
01-02-2010
Autors
Quim Gibert, Enric Ramiro i Pere Martí i Bertran
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
ASSAIG
La seducció Americana
El febrer de 1993 em vaig llicenciar en psicologia. La carrera se m’havia allargat perquè combinava feina amb estudis. Arran de l’esforç invertit, vaig decidir de fer-me un regal: viatjar pels Estats Units durant tres mesos. Va ser un periple en solitari que em va permetre conèixer grans ciutats (Nova York, Boston, Chicago, Nova Orleans...) i l’estat de Califòrnia. En vaig tornar content tant per les coneixences fetes com pel bagatge adquirit trepitjant món. Arran dels contrastos viscuts, Els extrems units fou el títol del diari que vaig enllestir.
Ara que han passat més de tres lustres des del meu sojorn nord-americà, m’ha vingut bé la lectura La seducció americana (Edicions 62, 2009) de Roser Caminals, una escriptora barcelonina establerta a l’estat de Maryland, a la costa est, des d’inicis de la dècada de 1980. Es tracta d’un llibre que ens convida a passejar per l’Amèrica ignota. I és que tal com diu l’autora, «el desllorigador d’una cultura, com el d’una persona, se sol trobar en allò que mai no parla». En aquest sentit, Caminals ens parla d’una Amèrica d’embolcalls innocents, «d’aire bondadós i pacient del mascle domèstic nacional », d’un país on «és freqüent entaular conversa amb desconeguts». De fet, un servidor, volant en diumenge de Nova Orleans a San Francisco, recorda que, havent intercanviat unes paraules amb la senyora del seient del costat, aquesta em va regalar un bitllet de metro de San Francisco. En veure’m tant perdut, la dona semblava patir per mi només d’imaginar l’instant que m’hagués de desplaçar en transport públic, de disposar de canvi... en dia festiu. La veïna de vol em va dir que en una altra ocasió fos jo qui tingués un detall semblant amb algú altre no forçosament conegut. Simplement perquè ser fraternal és un goig. I més d’un cop, així ho he fet. La barcelonina de Maryland és del parer que els millors moments de la vida els compartim amb estranys.
Rere la bonhomia ianqui, Roser Caminals apunta que la textura social és prima i l’esperit comunitari no s’entén més enllà del cercle familiar i les institucions locals: «els impostos i la seguretat social destinats a un bé comú abstracte es contemplen amb malfiança». L’autora constata que l’americana és una societat endurida per l’aire lliure i l’individualisme indòmit heretat del pioner. Aquesta herència de frontera ha forjat mites, que Hollywood s’ha encarregat d’explotar, a l’entorn de l’èxit: «viure a Las Vegas tot l’any». Segons Caminals, el mite de vegades esdevé destructiu: «Quan el Somni Americà no es pot materialitzar, crea ansietat i inseguretat». I, sobretot, una por que explica la necessitat de posseir armes. L’escriptora catalanoamericana diu que per eradicar la cultura de les armes «caldria conquerir l’oest de nou». Resseguint la costa oest, una senyora francesa, que havia estat casada amb un californià, em va dir que fent endreça va topar amb una pistola del marit poc després de la seva mort. No sabia com treure’s l’artefacte de sobre: li produïa molta incomoditat. En el moment que la va oferir al seu veí, aquest va acceptar-la de bon grat sense dubtar-ho.
La seducció americana és un bon llibre, escrit a partir d’interessants reflexions, i Estats Units, una immensitat un xic més extensa que Europa, un bon lloc de recórrer. Sobretot un lloc per «mirar d’entendre abans de jutjar» (Avui, 21-3-2009), tal com assenyala Roser Caminals, perquè «totes les nacions són contradictòries». El que mai he aconseguit esbrinar és com s’ho fan els protagonistes de pel·lícules americanes, que malgrat moure’s en cotxe per indrets cèntrics de ciutats importants, sempre troben aparcament a la primera.
Quim Gibert
L'exercici, segons Marc Aureli
Maite Larrauri. València: Tàndem Edicions, Col·lecció Filosofia per a Profans, 2009.
Marc Aureli és l’únic individu en la Història que ha estat, al mateix temps, governant amb un poder immens i filòsof reconegut, com afirma l’autora. Durant la seua època, l’imperi romà s’estenia des d’Anglaterra fins a Síria i des del Danubi fins al nord de l’Àfrica en una època coneguda com la “Pax Romana”. Els fets més destacats d’aquest període foren la contínua defensa de les fronteres, la seua dedicació al dret i la lluita contra la corrupció, que el conduí a crear tribunals suprems i a prohibir que governassen els territoris persones originàries d’ells. Va morir víctima de la pesta.
El volum que presentem és un llibre divulgatiu sobre els exercicis mentals que proposava el mateix emperador per a entrenar-se, com una via ascètica per a assolir la perfecció o almenys una vida millor, tot i que aquestes intencions no les portà a terme. En total hi ha nou petits capítols molt ben estructurats. L’autora va comentant en cadascun d’ells les paraules de Marc Aureli, mentre el dibuixant Max interpreta la seua essència amb vinyetes molt aclaridores i modernes. A més a més, cada capítol disposa també d’una sentència que resumeix ben clarament el missatge, com per exemple: “Les coses no arriben a la ment, sinó que romanen fora, immòbils; qualsevol aldarull prové tan sols del discurs interior”.
Aquest llibre forma part d’una interessant iniciativa de l’editorial per a actualitzar i contextualitzar els sabers filosòfics i apropar-los a les noves i joves generacions. De moment hi ha nou títols d’autors com Simone Weil, Michel Foucault, Nietzche, Epicur o Spinoza entre altres.
Enric Ramiro
El museu dels jocsEl Museu dels Jocs
Vincent Péghaire. Barcelona: Editorial Empúries, 2009.
Poques vegades s’ha sabut conjugat tant la didàctica amb l’amenitat i l’aprenentatge. Normalment ens trobem amb llibres molt interessants que no fan nosa entre els xiquets i adolescents, o llibres molt seus que contribueixen poc a difondre els continguts marcats al currículum. En aquesta ocasió ens trobem amb un llibre que conté més de cents jocs, dos taulers i un joc complet de cartes retallables en un sol volum.
El llibre El Museu dels Jocs representa un conjunt d’exercicis d’allò més diversos. En un sol volum ens trobem tota la història del planeta condensada entre sodukus cuneïformes, laberints siris, deus egipcis amb jocs del lògica, l’edat mitjana amb versos i il·lustracions per a trobar les diferències, retrats xinesos, pintures romàntiques o modernistes amb una metodologia plenament lúdica, innovadora i manipulativa. Es complementa amb un quadre cronològic comparatiu.
Es tracta d’un recorregut per la història del món occidental amb algunes referències a d’altres parts del planeta, que d’una forma cronològica repassa aquells fets més singulars de la nostra història, art, geografia, i música, barrejant-se de forma solidària i configurant una festa d’activitats i recursos que faran les delícies del professorat.
No es tracta d’un llibre amb exercicis per a complimentar de manera diacrònica, sinó d’un munt d’activitats que obrin camins d’imaginació i diversitat. El llibre està editat a tot color, amb el solucionari al final del volum, una maquetació molt acurada i una portada atractiva.
Enric Ramiro
Ciència a dos euros
Dani Jiménez Albiac. Badalona: Ara Llibres, 2009.
Un títol ben atractiu i un subtítol aclaridor: reptes científics i experiments per a gent desperta, ens obri la porta a una fantàstica aventura. A través de les seues pàgines, anem a reflexionar sobre la ciència, a fer experiments i a aprendre d’una forma divertida i sorprenent. Després de l’èxit del seu anterior Ciència a un euro, apareix aquesta continuació que la crisi ha augmentat el preu de les propostes encara que continuen sent assequibles.
El llibre està estructurat en quatre parts ben definides. Per un costat, tot un conjunt de preguntes que possiblement no us hauríeu atrevit a fer, qüestions aparentment absurdes, problemes amb moltes solucions, reptes impossibles i jocs d’enginy fins al límit com diu el mateix autor. La segona part està dedicada íntegrament als experiments, amb uns pràctiques senzilles i emocionants, realitzades amb eines quotidianes. Les altres dues parts són la solució a les anteriors.
Un llenguatge divulgador, humorístic i un poc irònic, fan endinsar-nos en multitud d’exercicis i reflexions ben encuriosides. A més a més, el Dani Jiménez utilitza tres personatges que no sempre estan d’acord i que acompanyen el lector amb preguntes, donant informació o mostrant diferents punts de vista.
És un magnífic i divertit llibre per a difondre la ciència a qualsevol edat, tot i que s’hagués agraït un major proliferació d’il·lustracions i la presència d’una bibliografia que és inexistent.
Enric Ramiro i Roca
_______________
LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Un conte de cigonyes
Antonio Ventura. Il·lustracions de Leticia Ruifernández. València: Tàndem Edicions, 2009.
Leticia Ruifernández (Madrid, 1976) és arquitecta, però la seva passió pel dibuix l’ha portada a il·lustrar calendaris, quaderns de viatges, articles i reportatges de premsa, i més d’una dotzena de llibres infantils. Un dels seus darrers treballs, en aquest camp de l’àlbum il·lustrat, és un conjunt de 13 aquarel·les de gran format (més la coberta). Diem de gran format sense fer ús de cap hipèrbole, ja que les il·lustracions són a doble pàgina i l’àlbum té 31,5 x 27,5 cm. Com que a més a més s’obre en vertical, formen un conjunt d’estampes, gairebé com fulls de calendari, d’una gran vellesa i d’una forta influència japonesa. Els canvis de llum, els vols i les expressions de les cigonyes, la nitidesa dels espais, sobretot dels cels, fan que el llibre sigui una petita obra d’art que pot arribar a lectors de qualsevol edat. No cal dir que la part plàstica és una lectura més que digna, i alhora personal, del text d’Antonio Ventura (Madrid, 1954), un dels grans noms de la LIJ espanyola, tant pel seu vessant d’autor, com pel d’editor, de crític o d’impulsor d’iniciatives com les revistes Babar o Bloc. Un text breu (cada dues pàgines hi ha entre dues i cinc línies), que tracta d’una manera ben original, ja que ho fa des del punt de vista de les cigonyes, un tema ben present a la LIJ d’arreu: l’arribada al món dels bebès. En aquest cas l’autor podríem dir que desmitifica un d’aquests mites màgics que en les nostres cultures convertien les cigonyes ens missatgeres o transportistes dels nadons. Ho fa, però, amb una elegància, amb una precisió, amb unes picades d’ullet al lector, amb un lèxic tan triat... que fan que el text també sigui una petita joia literària.
Pere Martí i Bertran
Tags:
llibres, literatura, Maite Larrauri, Vincent Péghaire, Dani Jiménez, Antonio Ventura
Comparteix
