Pensament i acció
Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969)
01-08-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Donasses. Número 459
Ben poc s’imaginava el senyor Pere Xirgu, obrer republicà que tenia molt clar el paper de la cultura en la societat, que la seva filla, Margarida, que havia iniciat humilment els passos en el teatre recitant propaganda obrera en una taverna, arribés un dia a ser una de les actrius més importants del seu temps: coneguda i admirada no només a Catalunya i a l’Estat Espanyol, sinó en molts i molts països.
De la biografia de l’actriu destaquen, entre altres coses, l’empenta, la capacitat i voluntat de treball, les seves relacions amistoses amb molts personatges importants de l’època, la seva vinculació més o menys directa amb organitzacions socials progressistes i una especial habilitat per treure’s del damunt els possibles conflictes derivats de la seva condició d’actriu en un món en què les dones que es dedicaven a aquesta professió eren molt mal vistes.
La seva trajectòria és la d’una dona lluitadora i treballadora que, des que havia nascut, tenia clar el seu destí “Jo, des de petita, des que tenia 5 anys, sentia una indomable vocació pel teatre… Recordo que a casa meva, a Barcelona, em passava la vida declamant…” (1)
I així va ser com de mica en mica, combinant les seves actuacions en el teatre d’aficionats a Badalona amb el treball en un taller de passamaneria a Barcelona, Margarida va fer un salt professional endavant l’any 1906 amb l’obra de Zola, Thérèse Raquin, al Círculo de Propietarios de Gràcia.
Després, va entrar a la companyia catalana del teatre Romea. L’obra Mar i Cel d’Àngel Guimerà va ser el debut com a professional de Xirgu. De llavors en endavant, la seva carrera artística es va desenvolupar ràpidament. Amb Adrià Gual, creador i director del Teatre Íntim, Margarida entrà en el cercle dels introductors de noves tendències en el teatre.
La mort del seu pare, l’any 1907, va ser un cop molt dur per a l’actriu. Es va veure de cop i volta amb la responsabilitat de ser la cap de família. Una vegada més, va demostrar que era capaç de tirar endavant la professió que havia escollit i, alhora, fer-se càrrec de la situació.
Atrevida i hàbil
L’any 1910, va estrenar l’obra de Salomé, d’Oscar Wilde. La dansa dels set vels que hi ballava no va passar desapercebuda per la premsa i es va organitzar un bon escàndol. Hi va haver qui la va titllar de lasciva i, fins i tot, el diari La Tribuna deia que Salomé era “una figura llena de peligros para ser exhibida en la escena, especialmente en la nuestra, poco preparada para espectáculos de esta índole” (2). La direcció del Teatre va haver de suspendre’n la representació. L’empresa va rescindir el contracte a la companyia, que va haver de deixar el Teatre Principal i es va haver de traslladar al Teatre Nou del Paral·lel, on van continuar fent Salomé juntament amb el vodevil Pastillas Hércules.
En aquella època, el vodevil, i les actrius que s’hi dedicaven, eren encara més mal vistes que les que es dedicaven al teatre convencional, però Margarida Xirgu, una dona sense prejudicis a l’hora de sortir a l’escenari a ballar amb el ventre nu, sabia molt bé com defensar-se dels possibles atacs que havien de suportar altres actrius que actuaven a la ciutat i , més encara, les cupletistes que actuaven en el marc de la frivolitat del barri del Paral·lel. La seva mare l’acompanyava sovint i, a més, ningú no la reconeixia fora de l’escenari. Era una noia discreta, que un cop fora d’escena passava desapercebuda. D’altra banda, els seus matrimonis també li oferien una certa “protecció”davant dels abusos: l’any 1910 es va casar amb Josep Arnall i, després d’enviudar l’any 1936, es casà amb Miquel Ortín l’any 1941.
Una de les anècdotes que demostren el tarannà de Margarida Xirgu en aquests tipus de conflictes és la que explica Antonina Rodrigo en la biografia-estudi de l’actriu. Sembla ser que Jaume Borràs, germà de l’actor Enric Borràs i company de repertori de Margarida, interpretava el paper d’Herodes i que es va excedir en una escena. Un cop acabada la funció va posar una condició a l’empresari Franqueza: l’exclusió de Jaume Borràs de la companyia del Principal.
Coneixences importants
El 1926 conegué Federico García Lorca i l’any següent estrenà l’obra de l’autor, Mariana Pineda, a Barcelona amb decorats de Dalí. Lorca es va inspirar en la història d’aquesta dona, nascuda a Granada l’any 1804 i sentenciada a mort l’any 1831 per haver brodat en una bandera la llegenda «Ley, Libertad, Igualdad». Mariana Pineda va ser per sempre més una heroïna incorporada al repertori de la Xirgu. L’obra va estar a punt de ser prohibida, ja que alguns hi van veure una crítica contra la dictadura de Primo de Rivera. A l’estrena posterior de l’obra a Granada, els assistents al teatre, majoritàriament intel·lectuals i artistes, dedicaren un homenatge a l’actriu i a l’autor.
L’amistat entre Lorca i Xirgu es va consolidar al llarg dels anys, tal com ho demostren aquestes paraules de l’escriptor, recollides per Margarida Xirgu de Prat: “Margarita tiene la inquietud del teatro, la fiebre de los temperamentos múltiples. Yo la veo siempre en la encrucijada de todas las heroínas, meta barricada por un viento oscuro donde la vena aorta canta como si fuera un ruiseñor”. (3)
Amb el poeta, va compartir moments importants a Barcelona, Granada, Madrid... i també a Badalona, on Xirgu va comprar una casa l’any 1931 i en la qual encara viuen alguns dels seus familiars. L’any 1936, Margarida l’esperava a Mèxic però, malauradament, el poeta no va arribar a emprendre el viatge. Va ser executat a Granada abans de poder marxar. El 18 de juliol d’aquell any hi hagué l’aixecament inicial de la guerra civil espanyola. Margarida va perdre un gran amic a qui va recordar i retre homenatge per sempre més representant les seves obres.
Però l’amistat amb García Lorca no va ser l’única que Margarida Xirgu va mantenir amb persones il·lustres de l’època. L’actriu era amiga d’Ignasi Iglesias, Unamuno, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Jacinto Benavente, Rafael Alberti i Dalí, entre d’altres.
Tendència política
A parer de la seva neboda, Margarida Xirgu de Prat, “la seva fou una vida singular al servei d’una professió: el teatre. S’hi lliurà totalment, donant-li tot i sense demanar-li res. Aquest va ser el compromís més fort que ella contragué amb la societat. Volia donar al públic el millor que ella creia que se li podia donar, i ho va fer amb la més gran devoció. La Dictadura la va castigar per l’únic delicte d’haver interpretat Lorca, Alberti, Camus, Machado…”. (4) Malgrat aquesta opinió, val a dir que les obres que triava no eren neutres i que sovint eren considerades atacs o bé posicions clarament directes d’una manera de pensar i que, durant cinc anys, Margarida actuà a l’Espanyol de Madrid, teatre clarament compromès amb el partit republicà. D’altra banda, és ben sabut que l’actriu ajudà sovint els catalans exiliats i que fins i tot va estrenar en català Maria Rosa d’Àngel Guimerà a Buenos Aires.
Una de les obres que li va donar molt de reconeixement va ser Fermín Galán de Rafael Alberti. L’obra fa referència a un militar republicà, nascut a Cádiz l’any 1899 i executat l’any 1930, acusat de sublevació.
Durant l’estrena de l’obra l’any 1931 a Madrid, es va organitzar un bon batibull quan, al segon acte, la Verge apareixia amb fusell i baioneta acudint en auxili dels revoltats i demanant el cap del Rei i del general Berenguer, successor de Primo de Rivera. Un altre personatge de l’obra era un cardenal borratxo i llavors ja es va desencadenar una batalla campal entre republicans i monàrquics. Es va haver d’abaixar el teló, però Margarida Xirgu encara va tenir el valor de representar l’epíleg. A causa d’aquell episodi, l’actriu va ser atacada i insultada per una dona en el parc del Retiro. Va estar malalta pel succés, però no va voler denunciar la dona, encara que sabia que vivia al carrer de... Mariana Pineda!!
Seguint aquesta línia d’obres, clarament compromeses amb una manera de pensar, Xirgu va representar, l’any 1932, La corona, de Manuel Azaña, llavors cap del govern republicà. Azaña, d’altra banda, li va lliurar la insígnia d’Esquerra Republicana, partit al qual pertanyia l’actriu, en un entreacte de Yerma l’any 1935, mentre el públic aplaudia calorosament.
Després dels esdeveniments polítics de l’any 36, l’actriu ja no tornarà a casa. En diverses ocasions s’havia plantejat el retorn a Catalunya, però no ho va arribar a fer.
Margarida Xirgu va viure la passió del teatre tota la seva vida i va lluitar per fer de la seva passió una professió digne en un món en què sovint s’acusava les actrius de frívoles. Ho va aconseguir amb escreix, però va haver de treballar molt. Va passar moltes hores de la seva vida dalt dels escenaris i en els teatres, però li va valer la pena. Les paraules finals del poema que el seu amic Federico García Lorca li va dedicar l’alliberaven de l’esclavitud dels camerinos:
¡Ojalá que pronto puedas
correr por altas montañas
libre de tu camerino
como una corza en llamas!
Proposta didàctica
1. Comenteu la frase següent de Margarida Xirgu:
“El que importa és la paraula, el gest, l’emoció. En una plaça pública es pot treballar igual que en un escenari”
¿Quin concepte del teatre creieu que traspuen les seves paraules?
2. Vodevil: cerqueu informació sobre aquest gènere i sobre les actrius més famoses d’aquella època que actuaven en el Paral·lel barceloní.
3. Margarida Xirgu va estrenar diverses obres de Federico García Lorca al llarg de la seva carrera. Els personatges femenins que hi surten lluiten contra diverses adversitats. Quins són els principals reptes que han de superar les dones descrites per Lorca a les seves obres?
4. ¿Quins fets van provocar que Margarida Xirgu no pogués tornar a casa?
5. La vida de Margarida Xirgu va transcórrer per diversos països. ¿En quins d’aquests països la seva empremta com a professora d’actors i actrius va ser més palesa?
6. ¿Quines actrius catalanes dels darrers anys creus que tenen o han tingut una actitud o tarannà similar al de Margarida Xirgu?
BIBLIOGRAFIA
DIVERSOS AUTORS, Entreacte, número extraordinari, “Monogràfic en record de la Xirgu 1888-19692”, APPEC, Associació de publicacions periòdiques en català, abril-maig de 1994, Barcelona.
FÀBREGAS, Xavier. Història del teatre català. , Barcelona: Millà, 1978.
GIBSON, Ian. Federico García Lorca, volums 1 i 2, Barcelona: Grijalbo, 1985, 1987.
GIRALT, Enric. Alberti presenta en Badalona un homenaje a Margarida Xirgu, El Periódico, 7 de febrer de 1982.
PANDOLFI, Vito. Història del teatre, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1964, Torí, Itàlia.
RODRIGO, Antonina. Margarida Xirgu y su teatro. Barcelona: Planeta, 1974.
GATELL, Cristina. Margarida Xirgu, escenes inoblidables, Mundo Diario, Catalunya Endins, 10 de febrer de 1978.
NOTES
1. Antonina Rodrigo, Margarida Xirgu y su teatro, Barcelona: Editorial Planeta, 1974, p. 27.
2. Ibíd. p. 56.
3. Cristina Gatell, “Margarida Xirgu, escenes inolvidables”, a Mundo Diario, Catalunya Endins, 10 de febrer de 1978.
4. Ibíd. P. 56.
Elisenda Puig i Salvador és professora de literatura catalana de secundària
Tags:
Comparteix
