Pensament i acció
MISCEL·LÀNIA: Educar la dialèctica
15-09-2011
Autor
Cristina Montes
Publicat a:
Escola Catalana. L'educació per al consum. Número 472
Discursejar, parlar en públic, debatre un fonament... tot comença des de l’educació d’una bona base dialèctica. L’entrenament a partir de la lectura en veu alta n’és un bon element d’èxit.
Necessitat educacional imperiosa
Estem immersos en l’era del coneixement. Diàriament, acumulem molta informació que sabem divulgar poc. Aprendre a parlar en públic és una de les mancances vitals de l’educació. L’impuls de les competències bàsiques i la posada en marxa del Pla Bolonya han facilitat que l’alumne no recorri totes les etapes educatives en absolut silenci fins a obtenir un títol. Aquestes etapes ofereixen protagonisme a l’alumne pel que fa a l’aplicació del coneixement. Ara bé, les propostes disten de l’eficiència, educació i projectivitat si ho comparem amb països propers com França o Itàlia, on els exàmens orals s’han convertit en un fet habitual. Fins i tot a la selectivitat els alumnes han d’explicar un tema davant un tribunal, un fet difícil d’imaginar per alguns universitaris, ja que avui dia es troben professors universitaris que dicten les lliçons aferrats als fulls o al PowerPoint, amb les paraules calculades i amb poc èmfasi d’improvisar. És per això que cal generar experiències orals i discursives des de les edats més primerenques, com ara lectures, exposicions o debats que posin en joc la veu, el llenguatge gestual i la propietat lèxica.
El secret està en la constància
Així com per a la cultivació de bons fruits cal regar la planta cada dia, la construcció de la dialèctica creix a partir de la pràctica constant. Una destresa com és l’art de parlar en públic, s’alimenta d’assaig, correcció i domini de la tècnica; sempre amb progressivitat.
La primera eina és la lectura en veu alta
Quan s’educa a la lectura en veu alta no només es sosté la capacitat de l’infant a desxifrar el codi, sinó que es permet practicar l’adequació de la projecció del text a l’oient pel que fa a l’entonació, el ritme, les pauses, la fluïdesa i la fonètica. Tanmateix, és una eina que permet que l’infant guanyi consciència en l’organització de la informació i desenvolupi un paper social important: compartir l’experiència amb els altres.
A aquest procés que genera tants aprenentatges lingüístics junts, ja que afavoreix l’enriquiment semàntic i morfològic, també s’hi ha de sumar el creixement psicològic, perquè propicia la motivació, el coratge i l’entrega.
No obstant això, mai s’ha de caure en l’error de pensar que llegir en veu alta significa posar una criatura davant un faristol, sinó que cal ensenyar uns fonaments i adequar-hi una preparació per tal d’aconseguir que l’experiència sigui grata.
Creativitat i progressió
Mitjançant el treball continu sobre la lectura en veu alta s’ajuda a consolidar el domini en la interpretació, gesticulació i execució de la veu. Un cop encarrilada aquesta tasca, es pot impulsar l’exposició d’un tema ben preparat a la resta de companys o familiars. La duració d’aquesta variarà segons l’edat, ja que la capacitat de comprensió i retenció és diferent en les diverses etapes.
Exposar un tema afavoreix el dinamisme i l’adequació. Aquesta agilitat es pot estimular amb la creació de debats, en els quals tenen cabuda tot el conjunt d’aspectes esmentats fins ara, a més del raonament i la pragmàtica de la paraula. Alhora, aquí ja es pot treballar la capacitat de commoure, de saber ser directe, de rebatre l’oient amb eficàcia juntament amb la utilització d’oracions explosives o recursos expressius dinàmics.
De la teoria a la pràctica
Avui dia el currículum és molt comprimit i la ràtio d’alumnes per classe és àmplia, així que és del tot impensable desenvolupar a diari un mètode socràtic basat en el diàleg, conversació i raonament inductiu.
No obstant això, sí que és possible dedicar deu minuts a la lectura oral i a la participació de cinc alumnes diaris fent perquè tots tinguin la mateixa part de temps. A més, l’observació configura una font d’aprenentatge.
Els infants es senten motivats i participatius en el desenvolupament d’aquestes activitats i això, clar, n’afavoreix l’èxit, sempre basat en l’entrenament diari.
És important, doncs, que tant el sistema educatiu com les famílies tractin la pragmàtica i la retòrica, impulsant així unes generacions que no només tindran consciència d’incomptables
coneixements, sinó el més important: els sabran transmetre, divulgar, discutir, discernir, comunicar... establint les bases per a una integració activa en el futur.
Comparteix
