Pensament i acció
Musiquetes per a la Bressola, un projecte per cantar i compartir
11-09-2008
Autor
Isabel Roig Casas
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2008 - Número 9. Número 9
Ampliar...30 anys de la Bressola a la Catalunya Nord
Els nens i nenes que escolten per primer cop Musiquetes per a la Bressola se sorprenen, però, de mica en mica, un somriure se’ls posa a la cara quan s’adonen que són les mateixes cançons que ja coneixen, encara que no sonen del tot igual. Ben aviat, s’enganxen a les noves lletres i els nous ritmes. Les Musiquetes ja es canten i ballen a les escoles i als caus i, ben aviat, als carrers i a les places... Musiquetes per a la Bressola ha aconseguit amb escreix superar el repte d’un simple disc compilatori de cançons o grups.
Tot el projecte ha esdevingut una potentíssima eina pedagògica sobre la música popular dels territoris de parla catalana. Musicalment s’ha aconseguit l’objectiu d’actualitzar les cançons de sempre, des d’un punt de vista contemporani, tant en sonoritat com en el contingut de les lletres. El nombre d’artistes que hi han participat supera la trentena i el resultat és positiu, per partida doble: s’ha aconseguit assolir un objectiu d’indubtable interès artístic i molt prestigi, gràcies als artistes que hi col•laboren. Musiquetes per a la Bressola és una proposta artística, original i de qualitat, que representa per ella mateixa una aportació al panorama musical del país.
La generositat dels artistes de donar les seves cançons amb llicència Creative Commons permet fer una àmplia difusió de la iniciativa a través d’Internet i obre un ventall de noves possibilitats a la proposta inicial. El web musiquetes.cat està desenvolupant tota una interessant proposta col•laborativa que té la voluntat de créixer, incrementar i compartir els continguts que ofereix i, alhora, posar en contacte les comunitats educatives d’arreu dels Països Catalans.
Un CD per a la Bressola
L’Associació Amics de la Bressola i la discogràfica Propaganda pel Fet amb el suport i la complicitat d’Arenys.org, el grup Enderrock i CR3AT van gestar la idea de treballar plegats en un projecte que contribuís a la divulgació de la feina que fa la Bressola, fent-ho coincidir amb la celebració del trentè aniversari de les escoles catalanes a la Catalunya Nord.
Plegats, s’ha impulsat l’edició del disc Musiquetes per a la Bressola (Propaganda pel Fet 2008), un recull de cançons populars interpretades per músics d’arreu dels Països Catalans, coordinat per Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) i Núria Lozano (La Carrau). El projecte ha merescut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut de les Indústries Culturals (ICIC) i l’interès del Departament d’Educació.
Amb la distribució (gratuïta) a través de les seus d’Òmnium, el CD supera les 80.000 còpies i fa que sigui el primer disc de cançons populars i infantils en català amb una distribució massiva. La seva difusió s’ha fet des de començament d’any, a través de nou revistes infantils i juvenils catalanes i les revistes musicals del Grup Enderrock. Paral•lelament, les cançons del projecte ja han començat a fer el seu camí per Internet, i només des del web musiquetes.cat ja s’han descarregat més de 50.000 cançons.
Musiquetes.cat: d’un CD per cantar a una proposta en xarxa per compartir
La bona acollida inicial del projecte ha donat pas a noves fases de la seva difusió. A inicis d’estiu es va posar en marxar la versió 2.0 del web musiquetes.cat, on s’obre l’oportunitat a l’usuari per poder participar sempre que ho vulgui: aportant comentaris, fotografies, documents, noves cançons i, fins i tot, vídeos. Una xarxa social que creix al voltant de les Musiquetes per aconseguir generar nous continguts de tota mena. El col•lectiu escolar i el món de l’educació són un objectiu prioritari amb el qual vol treballar el projecte durant aquest nou curs i es fa un esforç especial per implicar-lo.
Musiquetes.cat esdevé un espai en xarxa per tal que professors i alumnes treballin les cançons des d’un punt de vista educatiu. És un projecte compartit que està obert a tota mena de col•laboracions i propostes que qualsevol persona, entitat o col•lectiu vulgui suggerir i aportar. S’ofereix la possibilitat de crear noves versions musicals de les cançons de Musiquetes per a la Bressola, de treballar amb el context històric de cadascun dels temes musicals, o de realitzar activitats sobre la versió del text o varietat lingüística que s’utilitza en les lletres.
En aquest sentit, les primeres aportacions que s’han publicat al nou web ja recullen algunes cançons del projecte cantades i ballades per escolars, i diversos vídeos que tenen les Musiquetes com a fons musical. També hi ha algunes entrevistes a alguns dels músics participants, com és el cas dels nord-catalans Jordi Barre i Gerard Jacquet.
Per publicar al nou web només cal fer un registre previ d’usuari. La proposta és molt oberta i, segons s’explica al mateix web, “proposem que canteu les cançons, que hi feu arranjaments o les interpreteu amb instruments musicals, ballant-les, o que feu un treball d’una nova versió musical. Ho podeu fer a casa, a l’escola, al centre cívic, amb el vostre grup musical, amb amics, al casal...”
S’hi poden publicar vídeos enregistrats a Youtube o carregar-los al mateix web, nous àudios, fotografies o animacions que puguin il•lustrar els temes que més agradin o fer comentaris a les aportacions d’altres usuaris. La proposta és ben oberta, establir xarxes de col•laboració entre els participants, intercanviar recursos i experiències.
L’ús de les llicències Creative Commons a les cançons i els nous continguts fa encara més suggestiu el projecte. Musiquetes.cat esdevé un espai de creació obert a la participació de tothom, amb una concepció transversal perquè és capaç de barrejar diferents aspectes com la música i la creativitat, la història, la llengua i l’ús de la tecnologia, per citar-ne alguns dels més representatius.
>>> Isabel Roig i Casas és periodista.
Les cançons del Musiquetes
Musiquetes per a la Bressola, cançons populars i tradicionals dels Països Catalans per a petits i grans, interpretades per músics d’arreu del territori, coordinats per Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) i Núria Lozano (La Carrau).
Els dos Marcs i la Núria expliquen que a l’hora de fer la tria de les cançons, volien que n’hi haguessin de tots els Països Catalans, amb una sàvia barreja de temes molt coneguts i d’altres que no ho fossin tant. Pel que fa als cantants, han jugat també a interpretar temes amb
els accents propis i que no corresponen sovint a l’origen de la cançó. Si parlem de les lletres i les versions, van optar
per aquelles que els eren més properes. Aquest n’és el resultat:
> 1 “Jo som feliç!”: Cançó mallorquina cantada per Feliu Ventura amb accent valencià, però emprant les paraules del dialecte balear. La peça igualment és popular del País Valencià, i Al Tall ja l’havia versionada, com també Xerramequ Tiquis Miquis.
> 2 “La llebreta”: És un tema que ja havien versionat Pau Riba i Jordi Pujol (Pau i Jordi). En realitat es tracta d’una crítica encoberta a la monarquia. Aquí la canten Mercè Galí,
de Dúmbala Canalla, i David Estop, d’Ensaladilla So Insistent.
> 3 “Una matinada fresca”: És un ska atípic a càrrec d’un duet original de les Terres de Ponent: el veterà contrabaixista Lo Pardal Roquer i la jove cantautora Meritxell Gené.
> 4 “Muntanyes del Canigó”: Versió basada en una cançó que cantaven els nostres avis a principi de segle xx. És un reggae interpretat per Joan Garriga, de La Troba Kung-Fú, amb aire mediterrani.
> 5 “La tarara”: Cançó infantil, molt popularitzada durant la República, interpretada pel cantador valencià Pep Gimeno “Botifarra”.
> 6 “L’abella”: Proposada pel cantant nord-català Gerard Jacquet, que és qui la interpreta. Es pot dir que és gairebé inèdita. La seva àvia la hi cantava de petit.
> 7 “Una mosca volava per la llum”: Tema versionat, produït i cantat per Joan Miquel Oliver, d’Antònia Font, amb l’ajuda seu fill Joanet Oliver.
> 8 “El capellà i la gallina”: Interpretada pel popular cantant nord-català Jordi Barre, l’Avi de la Cançó. Tradicional de la Catalunya del Nord i portada al reggae.
> 9 “La calma de la mar”: Una havanera molt popular, que aquí canten un gitano i una paia: en Sicus, de Sabor de Gràcia, i Àgata Casas, de Dijous Paella.
> 10 “Mareta, mareta”: Cançó valenciana que ja va enregistrar Al Tall al seu disc infantil, “Som de la pelitrúmpeli” (Ànec, 1980). Aquí la interpreta Miquel Gil.
> 11 “La Bepa”: Canta Artur Gaya, la veu dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, tot i que no és popular de l’Ebre.
> 12 “Les Caterinetes”: Peça popular cantada pel ‘Botifarra’, en honor de la patrona valenciana de les xiquetes.
> 13 “La lluna la pruna”: Núria Lozano (La Carrau) canta una peça al servei de les bases de Xerramequ Tiquis Miquis.
> 14 “Les pometes”: La canta Miquela Lladó, de Música Nostra.
> 15 “Miquel”: Una nova intervenció del cantaor de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’.
> 16 “La pastoreta”: La cantant Helena Casas i el tècnic de so i productor de Conxita, Marc Marcé, es transformen en dues princeses barbudes.
> 17 “La cançó de les mentides”: Tema tradicional que interpreten Núria Lozano (La Carrau) i Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis). És un ska amb tocs de rhythm’n’blues i un punt electrònic.
> 18 “La gata i el belitre”: És una altra coneguda cançó popular catalana que interpreten a duet Càrol Duran i Núria Lozano, de La Carrau.
> 19 “L’escala de la vida”: Aquesta cançó no és d’arrel tradicional. L’ha escrita i la canta Carles Belda. És un tema de repetició per a la mainada, només amb veu i acordió.
> 20 “Les transformacions”: La cantautora d’Oliva Clara Andrés interpreta aquesta cançó de seqüència evolutiva. Cada cop que surt una paraula nova la incorpora a l’estrofa següent. És un sistema de fer cançons molt típic del romancer català, perquè nens
i nenes exercitin la memòria.
> 21 “L’allioli”: Aquesta peça tampoc no és d’arrel tradicional, però sí que és molt popular. L’autor en va ser el cantautor rossellonès Joan-Pau Giné, i fa tot un retrat de la societat de la Catalunya Nord. La canta Joan Reig, d’Els Pets. Aquesta cançó només apareix al CD i no pot descarregar-se del web, per motiu dels drets d’autor que l’acompanyen.
> 22 “La Dama de Mallorca”: És un tema que es coneix d’Algèria a Turquia passant per Grècia i els Països Catalans. Potser es tracta de la cançó mediterrània més internacional. L’adaptació del disc és obra dels barcelonins Cabo San Roque.
La Bressola, 30 anys d’Escola Catalana
De tot plegat, ja en fa més de trenta anys, amb uns inicis difícils i un camí ple
d’obstacles però, tanmateix, La Bressola ha aconseguit, avui dia, un reconeixement que pocs s’imaginaven. Res hauria estat possible sense la lluita incansable dels
primers anys i sense un model pedagògic d’immersió lingüística que funciona.
És una escola activa, que motiva, que desperta els nois i noies i els fa investigar, descobrir, pensar. .. malgrat tots els entrebancs, la Bressola ha sabut liderar i fer créixer amb èxit un projecte de llengua, cultura i país.
El 1976 es va crear la primera escola catalana moderna a la Catalunya Nord. Més de trenta anys després, la Bressola té set centres d’infantil i primària i una escola de secundària i escolaritza més de sis-cents alumnes. L’entitat ha aconseguit fer del català la llengua vehicular a les escoles de la Catalunya Nord. La Bressola és una institució educativa reconeguda, amb un sistema pedagògic d’immersió lingüística modèlic. Però les escoles laiques de la Catalunya Nord són un exemple no solament pel seu model educatiu, sinó també perquè davant les reticències i la indiferència de l’Estat francès, es mantenen fermes en la seva tasca d’ensenyar els nois i noies, utilitzant el català. Centenars d’alumnes han passat per la Bressola, i parlen perfectament català i francès, i a més aprenen fàcilment altres llengües.
La història d’un somni fet realitat, malgrat tot
“...l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa...”: el 2 d’abril de l’any 1700, avui fa més de 300 anys, Lluís XIV va signar l’edicte de prohibició del català a l’actual Catalunya Nord, annexionada a la corona francesa mercès al Tractat dels Pirineus
de 1659. Després de més de 300 anys, la política de l’Estat francès respecte al català
i les altres llengües diferents del francès no ha canviat gaire: “La llengua de la República
és el francès”, diu l’article 2 de la Constitució francesa.
Malgrat l’estat crític de l’ús social del català a la Catalunya Nord, els darrers estudis
sociolingüístics mostren que la voluntat de recuperació de la llengua existeix. Joan Pere
Le Bihan, com a director general, destaca que la Bressola en vol ser un dels instruments
principals. Malgrat que anualment s’han de rebutjar sol•licituds de matrícules per manca d’espai i de recursos, el futur de la Bressola és esperançador. L’interès per obrir nous
centres va creixent. Le Bihan ha explicat que tothom pot contribuir a ajudar la Bressola
i la situació del català perquè “el futur del català a les comarques del nord depèn,
en gran part, de l’empenta i la dignitat que li puguem donar”. Amb l’existència dels Amics de la Bressola s’ha multiplicat l’aportació econòmica que reben les escoles catalanes de la Catalunya Nord. No tan sols des dels ajuntaments i les diputacions, sinó també des
de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, la nostra contribució es pot fer efectiva signant un manifest que es pot trobar a la pàgina web, o bé adherint-se a l’Associació.
Podeu recollir el CD
Musiquetes per a la bressola a les seus
d’Òmnium a tot el territori. És gratuït.
Associació d’Amics de la Bressola
Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1r
(dins la seu del Centre Comarcal Lleidatà)
08007 Barcelona 93 318 27 88
amics@bressola.cat
Comparteix
1 Comentaris
-
- Mercè Pont Giralt
- 15 Novembre, 2009; 10:33
Estem molt interessats en tenir una còpia del CD "Musiquetes per a la Bressola". Ens podrien dir com aconseguir-lo. Residim a Barcelona ciutat. Moltes gràcies.